El Constitucional admet a tràmit el recurs del PSOE pels vots nuls del 23J a Madrid

El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dimarts admetre a tràmit el recurs que va presentar el PSOE contra la decisió del Tribunal Suprem (TS), que va desestimar la seua petició de revisar uns 30.000 vots nuls a la província de Madrid de les eleccions generals del 23 de juliol i d'anul·lar la proclamació de Carlos García Adanero, dirigent del PP, com a diputat electe.

Segons ha informat la Cort de Garanties, la Sala Segona —de majoria progressista— ha adoptat la decisió per quatre vots a favor i dos en contra, els dels magistrats Enrique Arnaldo i César Tolosa. El Constitucional té previst resoldre sobre el fons del recurs la setmana que ve i l'assumpte serà afegit pròximament a l'orde del dia.

L’escó socialista, clau en una hipotètica investidura

Els socialistes denuncien que la proclamació com a diputat electe de García Adanero hauria “retallat” la possibilitat de proclamar al socialista Javier Rodríguez Palacios, número 11 en les llistes de Madrid. Cal recordar que, en cas d'aconseguir un escó més, el PSOE tindria més fàcil una hipotètica investidura de Pedro Sánchez, perquè ja no necessitaria el vot a favor de Junts, sinó que n'hi hauria amb una abstenció.

El PSOE al·lega que el Suprem va realitzar “una interpretació restrictiva” de la Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG), “respecte a la realització de l'escrutini general i la possibilitat de l'obertura de tots els vots nuls consignats”. Segons el partit, s'ha vulnerat el dret fonamental d'accés en condicions d'igualtat als càrrecs públics electius, “en produir-se una situació de fet diferenciada entre representants locals i aquells d’àmbit provincial o major”.

La formació insisteix que la LOREG no arreplega cap precepte que prohibisca expressament reclamar la revisió dels vots nuls que estan en poder de la Junta Electoral en l'acte d'escrutini general.

Una sentència del 2015

En el marc del seu recurs, el PSOE va fer referència a la doctrina del mateix Constitucional de 2015, que va acceptar la revisió del vot nul a Badajoz, on els vots necessaris per a alterar la composició del Parlament era d'uns 900 respecte a 7.118 vots nuls, enfront dels 1.200 necessaris a Madrid respecte a uns 30.000 vots nuls.

La decisió del Suprem

La formació va acudir davant del Tribunal de Garanties després que el Suprem considerara que “la mera diferència numèrica en els resultats que s'addueixen en aquest cas (1.200 vots) no és base suficient per a la revisió”.

Els magistrats de la sala de vacances van considerar que no s'havien aportat “dades aritmètiques o càlculs estadístics solvents que permeten verificar la rellevància de la revisió de vot en el resultat final i en l'atribució de l'escó controvertit”. Així, i en contra del criteri de la Fiscalia, va dir que no calia acceptar l'argument esgrimit pel PSOE.