El Constitucional analitzarà si les comunitats autònomes poden recórrer contra l'amnistia

L’alt tribunal matisa que l’elaboració de l’informe no implica que els recursos estiguen suspesos perquè "ja s'està treballant sobre ells"

Imatge d'arxiu del Tribunal Constitucional
Imatge d'arxiu del Tribunal Constitucional / Arxiu
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
16 de setembre 2024 - 09:53 Actualitzat: 16 de setembre 2024 - 13:12

El Tribunal Constitucional (TC) encarregarà un estudi per a determinar la viabilitat dels recursos presentats per comunitats autònomes, quinze governades pel Partit Popular —com la Comunitat Valenciana— i una pel socialista Emiliano García-Page, contra la llei d'amnistia per a decidir si els territoris tenen legitimació per a impugnar la norma, segons ha avançat El País i han confirmat fonts de l’alt tribunal.

Un grup de lletrats elaborarà un estudi previ per a analitzar la legitimació que es planteja en tots els recursos de les autonomies, aprofitant el primer que es va presentar per a resoldre un problema que afecta la resta de les quinze impugnacions de la mesura de gràcia per als encausats pel procés independentista català.

El primer recurs que es va presentar va ser el d’Aragó i la persona encarregada d'este procediment és la magistrada Laura Díez, per la qual cosa serà la primera que porte en el seu moment al ple la seua proposta d'admissió o no d'estos recursos.

Fonts del TC han aclarit que l'elaboració de l'estudi no comporta que els recursos de les comunitats autònomes estiguen suspesos perquè "ja s'està treballant sobre ells". En canvi, defensen que "resoldre conjuntament" un assumpte que afecta totes les impugnacions estalvia temps d'estudi. També han expressat que volen els recursos autonòmics sense presses, perquè es tracta d'assumptes complexos que cal estudiar amb deteniment.

El termini legal fixat perquè les comunitats autònomes instaren accions d'inconstitucionalitat davant del TC va acabar dimecres passat amb un total de setze recursos plantejats contra l'amnistia. Entre ells està el procediment obert per la Comunitat Valenciana, que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va defensar dient que és una acció per a “impedir que hi haja espanyols de primera i de segona”. “Els valencians han de saber que compten amb un Consell que, després d’eixe trencament del principi de legalitat que valida la llei d’amnistia, no es pose en perill ni la igualtat de tracte que mereixen ni les oportunitats que han de continuar tenint. Ni un pas arrere, en nom de cada valencià”, va manifestar. 

Feijóo demana al TC que no "censure" el dret de les autonomies

Sobre esta decisió s’ha pronunciat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha demanat al Tribunal Constitucional que no “censure” en el "dret legítim" de les comunitats autònomes contra la llei d'amnistia. A preguntes dels periodistes després de visitar una escola infantil a Alacant, ha defensat la legitimitat per a presentar recursos d'inconstitucionalitat enfront de la citada llei i ha expressat el seu desig que estos dubtes s'aclarisquen "com més prompte millor".

Sobre el fet que els recursos presentats per les comunitats autònomes estiguen sent analitzats per una magistrada de l’alt tribunal, Feijóo ha assenyalat que esta ha sigut recusada pel seu partit polític perquè va ser directora general en la Moncloa quan el seu cap polític "era un dels qui va negociar la llei d'amnistia".

També ho ha valorat el síndic de Compromís en les Corts, Joan Baldoví, que ha manifestat que el TC "ha sigut molt contundent" i li ha dit al president de la Generalitat que s'ocupe "del treball que és seu i deixe d'ocupar-se d'altres coses". "És una tònica en este govern, on Mazón es dedica a intentar seguir l'agenda del Partit Popular de Madrid i no de preocupar-se pels interessos valencians", ha manifestat.

També et pot interessar

stats