El Constitucional rebutja el recurs de Puigdemont contra l'orde de detenció per malversació i desobediència
La sala de vacances inadmet les peticions d'empara per dos vots de la branca conservadora contra un de la progressista, que critica la "pressa" de la decisió en un vot en contra
El Tribunal Constitucional ha inadmés a tràmit el recurs presentat per l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín contra l'orde nacional de detenció dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que va processar-los per malversació agreujada i desobediència. La resolució ha sigut emesa per la sala de vacances de l'òrgan constitucional, que assumeix els assumptes urgents durant el mes d'agost i està integrada ara per ara pels magistrats Concepción Espejel, César Tolosa i Laura Díez. Els dos primers, conservadors, han imposat la seua majoria per a tirar avant la decisió sense esperar a passar pel ple, que des de la renovació de gener compta amb majoria progressista.
El TC rebutja el recurs d'empara interposat pels polítics catalans per "la manifesta inexistència de violació d'un dret fonamental tutelable en empara", segons ha informat el tribunal de garanties mateix en un comunicat. La resolució ha tirat avant amb el vot particular de la progressista Díaz, que dissenteix del duo conservador en considerar que la sala de vacances no devia resoldre la decisió sobre la suspensió de les mesures cautelaríssimes contra Puigdemont i Comín per no ser urgent i per considerar que, si escau, el recurs d'empara s'hauria d'haver admés. Aquesta secció, però, va declarar-se "competent" per a resoldre l'admissió o no del recurs d'empara en qüestió, amb l'argument que aquest sol·licitava la suspensió cautelar d'una resolució judicial que acordava la privació de llibertat, a través de l'orde nacional de detenció.
La magistrada Díaz, en canvi, entén que no existeix "urgència" per a resoldre sobre la suspensió eventual d'aquesta mesura per dues raons. La primera, perquè que els recurrents no es troben en territori espanyol, "l'únic lloc on poden executar-se les ordres decretades". La segona, que no pot arribar a produir-se una vulneració efectiva de drets que hagen de protegir-se, ja que desenvolupen les funcions de representació política en l'estranger i cap dels dos es troba actualment privat de llibertat. Per això, diu no entendre la "pressa" dels col·legues magistrats per decidir sobre un assumpte que podia haver-se tramitat després de la pausa estival, "seguint el sistema ordinari de repartiment i resolució dels assumptes al Tribunal Constitucional".
La maniobra de l'ala conservadora en l'alt tribunal coincideix en el temps amb les negociacions de la investidura, que es preveuen molt complexes pels resultats tan ajustats que han deixat les eleccions generals del 23J. El PSOE aspira a situar Pedro Sánchez de nou al capdavant del govern espanyol, però necessita el vot a favor d'almenys algun dels diputats de Junts, el partit liderat per Puigdemont.
El juny passat, la sala d'apel·lació va confirmar el processament de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig per malversació agreujada i desobediència, després de la reforma del Codi Penal impulsada pel govern espanyol que va derogar la sedició. En la vista, la defensa de l'expresident català va demanar anul·lar les ordes nacionals de detenció i revocar els processaments dels acusats amb l'objectiu que el procediment "s'adapte a la realitat gestada pel poder executiu i legislatiu" perquè "ningú és responsable del desgavell d'una reforma penal deplorable".
Però la Fiscalia va respondre que l'única cosa que pretenien els rebels és "embolicar més processalment l'assumpte per a continuar plantejant noves batalles" en els tribunals quan "tot aquest fanguer processal no ha sigut obra del tribunal, ni de la Fiscalia ni de l'Advocacia, ha sigut obra dels recurrents".
