El Constitucional valida la llei de l’avortament de 2010
La majoria progressista rebutja el recurs del PP i avala íntegrament la llei de terminis
El Tribunal Constitucional ha rebutjat la ponència sobre el recurs del Partit Popular a la llei de l'avortament del magistrat Enrique Arnaldo, per la qual cosa ha designat una nova ponent perquè valide la norma íntegrament, de manera que la resolució de l'assumpte, que està quasi tretze anys pendent, es retarda unes setmanes.
Progressistes i conservadors han evidenciat la primera gran divisió en aquesta nova etapa en la cort de garanties, com acredita el resultat de la votació: els set progressistes han votat en contra de la ponència d'Arnaldo, que només ha rebut el suport dels altres tres companys del grup.
Amb aquest resultat, Arnaldo ha renunciat a la ponència, que ara assumeix la vicepresidenta Inmaculada Montalbán, que haurà de redactar un nou text d'acord amb el sentir majoritari del tribunal, cosa que significa avalar la constitucionalitat de la llei al complet. Això és, avalant la constitucionalitat de la llei de 2010 al complet.
Tretze anys i quatre presidents pel camí, el recurs s'encamina, ara sí, a la resolució definitiva. La ponència d'Arnaldo donava suport a la llei de terminis del 2010. Només veia inconstitucional una qüestió: l'article que regula la informació que reben prèviament les dones en considerar que no està degudament informada. També proposava delimitar la interpretació de dos conceptes: que l'objecció de consciència no siga només per als sanitaris implicats en la intervenció, sinó també als que hi participen abans i la referència a la salut social per a justificar l'avortament eugenèsic.
La llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs va establir l'avortament lliure com un dret de la dona fins a la setmana 14, i fins a la 22 en cas de risc de la vida o salut de la dona o greus anomalies al fetus. El recurs del PP considerava inconstitucional l'anomenada llei de terminis del 2010 davant la "llei de supòsits" del 1985; és a dir, pretén il·legalitzar l'avortament excepte en els tres casos que recollia la norma de fa 38 anys: suposat de violació; fins a 22 setmanes en casos de riscos de malformacions del fetus; i sense límit en el cas de perill per a la salut física i mental de la mare.
Montero i Díaz enalteixen la lluita feminista per a mantindre els drets de les dones
La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha celebrat la decisió del Constitucional i ha enaltit la "lluita feminista" per a mantindre els drets de les dones. "La llei de l'avortament és constitucional. Que mai més passen tretze anys posant en dubte un sol dret de les dones. I la setmana que ve ampliem drets sexuals i reproductius amb la nova llei de l'avortament", ha remarcat en Twitter.
En el mateix sentit s’ha pronunciat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que ha destacat en xarxes socials i en declaracions als mitjans de comunicació que la decisió fa "justícia amb els drets de les dones". La també titular de Treball ha dit que, després d'aquesta resolució, el "feminisme avança" a Espanya, perquè s'aporta "seguretat i certesa" a les dones.
Feijóo lamenta que el pronunciament s'haja demorat deu anys
Per contra, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que una llei de terminis en aquesta matèria "ben construïda" li sembla correcta i va en línia amb la legislació d'altres països europeus. Dit això, s'ha queixat que el dictamen es produïsca més d'una dècada després, la qual cosa pot portar a "descontextualizar" el mateix contingut de la llei i el "sentiment i sensibilitat" de la ciutadania amb aquest tema.