Les Corts debaten les proposicions de llei del PP i Vox per a reformar la llengua a l'escola, la memòria històrica i À Punt

Les Corts debaten aquest dimecres i dijous en un ple ordinari les cinc proposicions de llei que fa un mes van presentar el Partit Popular i Vox conjuntament, entre les quals estan la coneguda com la de “llibertat educativa”, relacionada amb la llengua en què es rebrà l’ensenyança, una que reemplaçarà la de memòria democràtica i una altra sobre el nou model de la radiotelevisió pública. 

En concret, es pren en consideració la proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa; la proposició de llei de modificació de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, i de la Llei 8/2016, de 28 d'octubre, d'incompatibilitats i conflictes d'interessos de persones amb càrrecs públics no electes; la proposició de llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana; la proposició de llei sobre la concòrdia de la Comunitat Valenciana, i la proposició de llei de modificació de la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

Amb la tramitació parlamentària, els dos partits que conformen el govern valencià busquen accelerar el procediment i que les lleis reben llum verda de les Corts abans que acabe l'actual període de sessions, el 15 de juny. La idea és entrar a l'estiu amb les noves lleis ja aprovades de manera definitiva. 

Algunes iniciatives han alçat molta polèmica, perquè plantegen suprimir l'actual marc legal sobre el valencià a escola i derogar la regulació sobre memòria democràtica dissenyada per l'anterior govern del Botànic. El PSPV i Compromís han anunciat que presentaran esmenes a la totalitat de totes per a tractar de tombar-les i els socialistes han precisat, a més, que demanaran informes a "totes les entitats afectades" i que acompanyaran les esmenes amb un text alternatiu. Davant del rebuig de l'oposició, els dos partits impulsors del paquet normatiu els han animat a "esmenar" en lloc de "desfogar-se" i "anunciar querelles i demandes" en instàncies europees i internacionals.

Fins i tot s’hi ha pronunciat el govern espanyol, que ha advertit que recorrerà davant del Tribunal Constitucional contra la derogació de la regulació sobre memòria democràtica dissenyada pel Botànic, i també la portarà a instàncies supranacionals, si cal. Les associacions memorialistes també s’han mobilitzat contra l’anomenada “llei de concòrdia”, ja que consideren que és una maniobra que dilueix el reconeixement de les víctimes del franquisme. 

El PP i Vox defensen les cinc proposicions, davant de les crítiques

El Partit Popular insisteix que la intenció és arribar a acords amb tots els grups parlamentaris perquè les lleis tiren avant, i recorden que el govern del Botànic va aprovar-ne 36 amb el mateix procediment que se seguirà per a aquestes cinc. El síndic del PP, Miguel Barrachina, ha destacat la importància de la proposició de llei sobre llibertat educativa, perquè veu fonamental que les famílies "trien lliurement la llengua en què escolaritzen els fills". I ha insistit que volen que les normes isquen amb consens: "Si alguna cosa no els agrada, corregisquen i esmenen", ha instat a l'oposició.

Per la seua banda, el portaveu de Vox, José María Llanos, ha remarcat que el que persegueixen amb la bateria legal proposada junt amb el PP és "netejar la política valenciana de tot sectarisme". En concret, busquen "menys despesa, més control pressupostari i fomentar la llibertat dels pares i les famílies", així com "plantejar una reducció d'agències i organismes completament innecessaris en els quals es gasten els diners dels valencians".