Les Corts exhibiran la bandera LGTBI amb el rebuig de Vox: "No estem per a penjar draps"
El PP tira avant amb l'abstenció del PSPV i Compromís i el vot en contra de Vox una iniciativa per a exhibir la bandera de l'arc iris els dies de l'Orgull i contra l'LGTBI-fòbia
La mesa de les Corts ha aprovat la proposta perquè la façana de la institució mostre la bandera LGTBI el 17 de maig i el 28 de juny, quan es commemoren els dies contra la LGTBI-fòbia i de l'Orgull. La iniciativa, presentada pel PP, ha tirat avant amb els vots dels populars, l'abstenció de PSPV i Compromís i el rebuig de Vox. L'oposició progressista ha acusat el PP d'haver descafeïnat els actes, per no haver-hi inclòs la presència dels representants de les organitzacions del col·lectiu, la qual cosa consideren un exemple de la "claudicació dels populars a les posicions de l'extrema dreta", en paraules del síndic de Compromís Joan Baldoví.
La formació valencianista i el PSPV convidaran a participar en els actes organitzats per la institució. El síndic popular, José Barrachina ha negat que els acords anteriors detallaren res més que l'exhibició de la bandera irisada i ha reivindicat el suport del PP a la causa contra LGTBI-fòbia.
En la intervenció que l'ha precedit, el síndic de Vox ha justificat en la defensa de "la igualtat" i en la normativa dels edificis institucionals el rebuig a la iniciativa. "No estem per a penjar draps", ha manifestat el síndic José María Llanos. En la seua opinió, la igualtat "no es fomenta generant discriminació" ni "criteris de desequilibri" com els que ha insinuat que beneficien al col·lectiu LGTBI. Així mateix, ha retret que es penge una bandera "no oficial" de la institució, perquè considera que només ho ha de fer aquelles que "representen a tots els valencians". El socialista José Muñoz interpreta del rebuig de l'extrema dreta, que presideix les Corts, un nou exemple de la "degradació" que Mazón estan permetent de la institució.
Tres comissions simultànies perquè "És el que hi ha i punt"
L'altre punt de discòrdia ha sigut la convocatòria divendres, de manera simultània, de tres de les comissions sobre les proposicions de llei impulsades per PP i Vox, la qual cosa impedirà assistir alguns diputats que figuren en diverses. "Se m'està impedint fer el meu treball parlamentari" ha advertit Isaura Navarro (Compromís), que ha denunciat la falta de "diàleg" i "cortesia institucional", perquè segons ha dit "el de Vox [en referència a José María Llanos]" ha tallat en sec la proposta de traslladar alguna comissió a la setmana que ve, que té el calendari lliure, amb un "És el que hi ha i punt".
Interpel·lat pels periodistes, Llanos ha respost amb un "tal faràs, tal trobaràs", recordant els moments en què els diputats de l'extrema dreta havien de multiplicar-se per a assistir a totes les comissions. "Anàvem de cap i Manolo Mata ens deia 'Això és així i punt'. I quan el va substituir Carmen Martínez el mateix. Aprenen dels millors", ha raonat. "Diuen que treballen molt, que ho demostren", ha manifestat en un missatge teledirigit als diputats de l'oposició.
Barrachina no veu lloc per a controvèrsia, perquè segons ha dit alguns dels diputats ja han viscut situacions similars quan estaven al grup mixt del Congrés i llavors les assumien sense protestar. Creu que PSPV i Compromís sobreactuen, quan tenen diputats de sobra per a atendre les comissions i interpreta les reticències com un "boicot" a les proposicions de llei, que materialitzen compromisos electorals del PP.
Llanos (Vox): "Ja ens agradaria tindre tres quintes parts a les Corts per a tancar l'AVL"
Els nous criteris lingüístics aprovats pel Consell per a l'ús del valencià en l'administració també han sobrevolat per la junta de síndics. El socialista José Muñoz ha criticat la "ingerència en la política lingüística" del Consell. Considera que no té "sentit" que diga com s'ha de parlar el valencià" quan hi ha un òrgan estatuari, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a fer-ho. Tanmateix, per al popular Barrachina són la mostra de la llibertat que el PP defensa "com a formació de centre", a la qual li dona el mateix "que estimes a qui estimes, penses com penses o parles com parles".
Malgrat el reconeixement en l'acord a l'AVL, José María Llanos ha insistit a refermar que "no estan tan contents" amb la institució, a què han desautoritzat en diverses ocasions, com els seus socis de govern. "Som minoria en el Consell i ja ens agradaria tindre tres quintes parts a la cambra per a poder tancar l'AVL", ha arribat a manifestar Llanos, que ha menyspreat l'acord a què atribueix certa "condescendència" perquè interpreta que encara que deixa "emprar la parla del carrer" assenyala que la "vàlida" és la que defén l'òrgan. El dirigent de Vox ha tornat a reivindicar la normativa alternativa de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i ha assegurat que no tardaran molt a presentar la proposició no de llei per a demanar l'oficialitat dels títols en valencià que la RACV emetia fins al 1983, així com del professorat que els impartia. Trencant amb la comunicació monolingüe en castellà, Llanos s'ha passat momentàniament al valencià per a explicar que, tot i que parlen només en castellà "perquè hi ha molts valencians que només coneixen una de les dos llengües", "això no vol dir que no amem amb tota l'ànima el valencià".
Fiscalització a la publicitat institucional als digitals
Un últim element de controvèrsia ha vingut de l'anunci del PSPV per a demanar el Consell informació sobre la publicitat institucional en mitjans digitals que propaguen notícies falses, una iniciativa que emana de la crida de Pedro Sánchez a fer un punt i a part amb les informacions difamatòries. El síndic José Muñoz ha acusat el president Carlos Mazón de connivència amb estos mitjans, recordant el suport del cap del Consell al digital El Debate, que este dilluns advertia que Sánchez "acabaria molt malament" per haver decidit continuar en el govern d'Espanya.
"És tremend que el partit ha perdut les eleccions decidisca quins mitjans poden llegir-se i quins no", ha respost Barrachina, que ha acusat els socialistes de fer un exercici d'hipocresia màxima, comparant la "persecució" a la parella d'Isabel Díaz Ayuso i les sospites sobre la dona de Núñez Feijóo amb la investigació judicial sobre la dona del president del govern espanyol per la denúncia amb retalls de premsa de la plataforma Manos Limpias. "Quan un jutge decideix investigar una presumpta corrupció, llavors es trenquen les regles del joc", ha criticat el dirigent popular.