Les Corts voten les cinc proposicions de llei per a reformar la llengua a escola, la memòria històrica i À Punt

Les Corts voten en el ple d'aquest dijous la tramitació de les cinc proposicions de llei que el Partit Popular i Vox van presentar fa un mes conjuntament, entre les quals estan la coneguda com la de llibertat educativa, relacionada amb la llengua en què es rebrà l’ensenyament, una que reemplaçarà la de memòria democràtica, i altres sobre el nou model de la radiotelevisió pública i l’Agència Antifrau —aquesta última només a proposta del PP. 

Les cinc proposicions de llei tiraran avant gràcies a la majoria del PP i Vox. Una vegada s’inicie la tramitació dels cinc textos, es remetran a les respectives comissions perquè compareguen experts dins del procés de participació pública i s'obrirà el termini de presentació d'esmenes. Tant el PSPV com Compromís ja han avançat que registraran esmenes a la totalitat i que preveuen combatre la llei en els tribunals. La previsió dels partits del govern és que totes cinc puguen quedar aprovades abans de l'estiu.

El debat d'aquest dimecres ha evidenciat les fortes discrepàncies pel model dels socis de l’executiu valencià, que ara tractaran de modificar les normes que va aprovar l’oposició quan ostentava el poder en el govern del Botànic. El PP i Vox han assegurat que era un dia “feliç” per als valencians i valencianes, perquè es començarà a tramitar un paquet que compleix amb els seus programes electorals i elimina “biaixos partidistes” en la legislació, però per al PSPV i Compromís qualificaven el dia de “negre” i “de la infàmia”, i ha insistit que arribaran “on siga” davant d'aquesta “involució democràtica”.

Derogació de la llei de memòria democràtica

La norma que més polèmica ha generat és la que han denominat de concòrdia, que derogarà la llei valenciana de memòria democràtica per a substituir-la per una que abastarà des del 1931 —la Segona República— fins a l'actualitat. Això per a l'oposició suposa “blanquejar el règim genocida” del franquisme per igualar-lo amb un règim democràtic. El PP ha recomanat al PSPV i Compromís que presenten esmenes sobre el que no comparteixen d'aquesta llei que pretén “reconéixer totes les víctimes”, i Vox ha assenyalat que no hauria sigut necessària si l'esquerra no haguera aprovat una llei de “desmemòria” i “sectària”.

Elecció de llengua en l'educació

Per al PP la norma més important és la que han denominat de llibertat educativa, amb la qual derogarà la llei de plurilingüisme, que garantia per a tot l'alumnat un mínim del 25% tant en valencià com en castellà, per a tornar al model de les dues línies. Els impulsors assenyalen que acabaran amb la “imposició” del valencià i que seran els pares els que trien la llengua base de l'ensenyament dels fills, davant del que l'oposició sosté que es vol eliminar el valencià de les aules i que els pares i mares ja estan en el consell escolar, on es vota el projecte lingüístic de cada centre.

Canvis en la radiotelevisió pública valenciana

El PP i Vox també volen derogar la llei sobre la radiotelevisió pública valenciana, per considerar que ha sigut un “fracàs” en gestió, audiència i finançament. Per això que crearan la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, en substitució de les dues societats actuals —CVMC i SAMC—, i un consell d'administració que elegiran les Corts majoritàriament. A més, Vox ha destacat que amb el nou model en la cadena es parlarà en les dues llengües cooficials, i “no només” en valencià. Mentrestant, l'oposició ha considerat que es busca “l’assalt” i el “control polític” d'À Punt, i tornar al model de l'extinta Canal 9.

Transparència, incompatibilitats i Antifrau

Els altres canvis que impulsen el PP i Vox es refereixen a les lleis de transparència i incompatibilitats dels càrrecs públics, que, segons els impulsors, aposten per una transparència “real i efectiva” i, segons l'oposició, elimina controls i permetrà als membres del Consell “fer negoci” durant l'exercici del càrrec. Finalment, el PP ha impulsat en solitari canvis en l'Agència Antifrau, on es rebaixa la majoria per a elegir el director i que l'oposició interpreta com un “assalt” a aquest organisme.