La Creu Roja avisa de l'augment de persones vulnerables per la dana i demana ajuda psicosocial
El cap de Planificació de València demana protocols "clars" per a les escoles de cara a emergències com la dana
La Creu Roja ha advertit este dimarts de l'empitjorament de la situació de les persones majors i amb diversitat funcional, les més vulnerables, als municipis afectats per la dana, i ha reclamat un suport psicosocial "continuat" per a ambdós col·lectius, que requereixen més atenció després de la tragèdia.
Així s'ha pronunciat la presidenta de la Creu Roja de València i secretària de la Plataforma del Voluntariat de la Comunitat Valenciana, Nieves Dios Ibáñez, en la compareixença en la comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per la dana creada a l'Ajuntament de València.
Després de la barrancada, molta gent "va passar a ser vulnerable, perquè es va quedar sense res". A més, a les persones que ja ho eren, se'ls ha agreujat la condició, ha denunciat la representant de Creu Roja.
L'organització humanitària ha recaptat al voltant de noranta milions d'euros en donacions, que es gastaran amb "absoluta transparència" mitjançant targetes moneder per a la compra d'estris, amb una ajuda personal de 1.000 euros, i de fins a 2.000 segons el nombre de membres del nucli familiar, ha detallat Dios Ibáñez.
Així mateix, segons ha explicat, també s'està oferint a les xicotetes empreses afectades 5.000 euros en ajudes, acompanyades de "suport i seguiment".
La presidenta de la Creu Roja ha detallat que, de moment, s'han identificat 361 famílies i els han lliurat 121 targetes moneder. També estan fent una intervenció psicosocial a cinquanta persones, i hi ha un centenar de sol·licituds d'empreses.
A més, la Creu Roja ha previst, de manera conjunta amb l'Ajuntament de València, un pla d'intervenció de tres anys, dividit en tres fases. Actualment, es treballa en la segona, la de reconstrucció. La tercera, de formació, es durà a terme emulant el model que se segueix en centres educatius per a ensenyar els més menuts a actuar davant de situacions d'emergència, en un programa finançat per una asseguradora.
Respecte al 29 d'octubre del 2024, la representant de la Creu Roja ha detallat que l'organització va actuar " des del minut u" de l'emergència. També ha relatat que la seu a Paiporta va quedar totalment destruïda, catorze vehicles —incloent-hi ambulàncies— destrossats o sense localitzar, i els voluntaris van estar "a punt també de morir ofegats" mentre preparaven recursos per als mitjans d'Emergències.
Sobre els dies immediatament posteriors a les inundacions, Nieves Dios ha qüestionat l'organització per part de la Generalitat del voluntariat els primers dies des del Museu de les Ciències de València, amb la mobilització d"un al·luvió de 10.000 voluntaris" i autobusos, que va generar "caos" i problemes d'accés a les zones de personal especialitzat.
El cap de Planificació municipal demana protocols "clars" per a les escoles
Per la seua part, també durant la comissió, el cap de l'Oficina Tècnica de Planificació i Control de l'Ajuntament de València (Servei d'Arquitectura i Serveis Centrals Tècnics), Pablo Sapiña, ha reclamat protocols "clars" per a actuar als centres educatius davant i després d'emergències com la dana. En esta línia, ha demanat documents que "de forma relativament àgil" permeten saber quin és l'estat del es coles abans d'episodis com les fortes pluges.
Després d'enumerar els danys en infraestructures públiques i dels treballs que s'han dut a terme per a recuperar-los, l'enginyer tècnic industrial ha posat el focus en la reobertura dels centres després d'un temporal i ha assenyalat que "hi ha una certa ambigüitat en els protocols, potser no són del tot clars", ha afirmat.
"Hi ha un protocol de la Conselleria que marca què cal tindre per a obrir el centre, però de sobte després apareix l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball —Invassat— i marca un altre criteri. I després no tenim molt clar qui dona exactament el tret d'eixida per a dir si s'obri o no s'obri", ha exposat el responsable de Planifiació i Control.
Així, ha considerat que en esta ocasió "hi ha hagut una certa ambigüitat que caldria acabar de llimar perquè en altres circumstàncies siguen molt més clars els protocols".
Igualment, ha assegurat que és important, quan es produeix algun tipus d'emergència sanitària, climàtica o del tipus que siga, tindre "una actualització de l'estat dels col·legis". "Si es produeix el tancament d'escoles per una alerta roja, necessitem tindre informació de l'estat en què estan", ha insistit.
Sapiña ha ressaltat que si "venen pluges torrencials" s'ha de comptar amb esta informació. Ha comentat que en l'oficina en la qual treballa i amb els mitjans dels quals disposa, "és molt complex, amb sis inspectors, arribar als cent col·legis de València", per la qual cosa ha instat a "establir un protocol que permeta, de manera relativament àgil, a través dels conserges dels centres, tindre esta informació".