Ara en la televisió
SOM COOP
La crisi de Cuba impacta en el govern de coalició
L'oposició eleva el to de les crítiques per la diferència de posicionaments entre els socis de l'executiu i la falta d'una condemna expressa al règim
La contestació popular contra el govern de Cuba ha esguitat la política espanyola: s'han recuperat les habituals fílies i fòbies sobre el règim cubà en l'arc parlamentari. Fins a quatre voltes es va negar dimarts la nova ministra Isabel Rodríguez a respondre a la pregunta de si Cuba és o no una dictadura, en la seua estrena com a portaveu del govern. Li ho reclamaven els periodistes en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per a delimitar la posició de l'executiu, després que des d'Unides Podem, soci de la coalició, s'indicara que Cuba no és homologable a una dictadura. En aquest sentit s'havia manifestat la portaveu parlamentària d'En Comú Podem Aina Vidal, qui no obstant això havia assenyalat com a "importantíssim" el dret a la manifestació en cada país.
Hores abans, el nou ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, havia enviat un comunicat i un missatge de Twitter defensant el drets dels cubans a manifestar-se "lliurement i pacíficament" i reclamant l'alliberament de Camila Acosta, la periodista del diari Abc que ha sigut detinguda quan informava de les protestes.
"Evidentment, Cuba no és una democràcia"
A la nit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, entrava en la controvèrsia en una entrevista a la televisió en què manifestava que "evidentment" Cuba "no és una democràcia" i opinava que, tot i això, ha de ser el poble cubà el que "sense ingerències" trobe el camí cap a la llibertat i prosperitat. El cap de l'executiu ha valorat com a "improcedent" la repressió als opositors a l'illa i ha demanat el respecte al dret de manifestació i l'alliberament de la corresponsal espanyola.
Sánchez ha atribuït la crisi actual a "múltiples factors", com la caiguda del turisme per la pandèmia que és la principal font d'ingressos de l'economia del país.
En el temps que ha separat la roda de premsa del Consell de Ministres i les paraules de Sánchez s'han produït una allau de declaracions, majoritàriament crítiques, per la suposada equidistància del govern respecte del règim cubà, amb el líder del Partit Popular al capdavant.
“Tots aquests valents historicistes de dictadors morts a Espanya, per què defensen a dictadors vius? tal és la seua covardia i sectarisme?
Pablo Casado ha lamentat que "l'esquerra caviar espanyola" no condemne el règim a Cuba -en referència al silenci de la ministra portaveu- i ha censurat "la ignomínia i el sectarisme" del govern per no dir clarament que impera una dictadura. El popular ha acusat Sánchez de connivència amb la situació, per la seua responsabilitat en la coalició amb Unides Podem. “Tots aquests valents historicistes de dictadors morts a Espanya, per què defensen dictadors vius? aquesta és la seua covardia i sectarisme?", s'ha preguntat.
El secretari d'organització del PP, Teodoro García Egea, ha anunciat que el PP portarà a tots els plenaris municipals i regionals una declaració institucional de suport al poble cubà, perquè "puguen escollir el futur en llibertat" i de petició de la fi de la violència.
Per la seua banda, Vox ha registrat una proposició no de llei per a instar el govern espanyol a "denunciar i condemnar públicament i rotundament la repressió de les manifestacions pacífiques, la limitació de la llibertat d'expressió i la vulneració dels drets humans a Cuba" per considerar que la nota d'Afers Estrangers ha sigut "tèbia i mancada de qualsevol mena de claredat".
Des de Ciutadans, Edmundo Val, ha instat el govern a condemnar "sense cap matís" la "dictadura comunista" cubana i que done suport a "el moviment cubà".
Per contra, el diputat de Compromís, Joan Baldoví ha criticat la "hipocresia" que envolta la crisi, posant l'accent en la manca de referència a "l'embargament [dels Estats Units] i de les conseqüències que provoca". Baldoví s'ha negat a defensar el règim autoritari del president cubà, ha censurat que el ministre d'Afers Estrangers haja defensat un altre règim autoritari com el del Marroc "anomenant-lo règim amic".