CRONOLOGIA | El viacrucis de Camps als tribunals: deu causes en catorze anys

Aquest dilluns començava en l'Audiència Nacional el juí per l'adjudicació irregular del muntatge del pavelló de la Comunitat Valenciana a Fitur en 2009, l'últim cap del cas Gürtel que esguita directament l'expresident de la Generalitat Francisco Camps. Qui va liderar el PPCV entre el 2004 i el 2011 seu per darrera vegada al banc dels acusats junt amb més d'una vintena de processats. Entre d'altres estan els capitostos de la xarxa corrupta, que ja han reconegut els fets.

Amb aquest últim assalt als tribunals, Camps posa punt final a un viacrucis judicial de més d'una dècada per acusacions en presumptes casos de corrupció ocorreguts durant el seu mandat al capdavant de l'Administració autonòmica, que van obligar-lo a apartar-se de la primera línia política el 2011. I del qual, fins ara, ha eixit indemne. L'exmandatari s'enfronta a una darrera petició de condemna, aquesta vegada de dos anys i mig de presó i deu d'inhabilitació, que espera tornar a esquivar com va fer a la resta de juís i processos en què ha estat involucrat. Els repassem.

2011. Cas dels trages

Va ser el primer que va portar Camps als tribunals i a un cost molt alt: la renúncia a la Generalitat i a la vida política. Tot va esclatar el 2009, quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va encausar-lo per un delicte de suborn impropi. L'investigaven per, presumptament, haver acceptat uns vestits de marca valorats en 12.000 euros regalats per la trama Gürtel. El maig del 2011 encara va presentar-se i guanyar les eleccions autonòmiques, però els seus dies al capdavant del Consell estaven ja comptats. En juliol, a les portes del juí, va dimitir del càrrec. Finalment, un jurat popular i després el mateix TSJCV van absoldre'l per no quedar provat qui va pagar les peces de vestir ni l'existència de cap relació directa entre els presents i l'adjudicació de contractes a les empreses de Francisco Correa, capitost de la xarxa corrupta, i l'administració valenciana.

2013. Cas Nóos

L'expresident valencià va fregar la imputació al cas Nóos, sobre el suposat desviament de fons públics a les societats d'Iñaki Urdangarin, exmarit de la infanta Cristina de Borbó. José Castro, el jutge instructor, i la Fiscalia Anticorrupció consideraven que Camps i l'aleshores alcaldessa de València, Rita Barberà, pogueren cometre delictes continuats de malversació, prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental pels pagaments efectuats a l'Institut Nóos per a organitzar el Valencia Summit i els Jocs Olímpics Europeus, superiors a tres milions d'euros. Finalment, el TSJCV va exculpar-los perquè no trobaren indicis de delicte i Camps només va declarar com a testimoni al juí celebrat a Palma el 2016.

2014. Centre de Convencions de Castelló

El nom de Camps va tornar a aparéixer un any després al procés obert el 2014 contra Santiago Calatrava per presumptes irregularitats en l'adjudicació del projecte de construcció del Centre de Convencions de Castelló. Segons la resolució judicial, l'exmandatari va telefonar "personalment" a l'arquitecte per a demanar-li "un edifici d'especial rellevància" per a la ciutat. A pesar que l'edifici no va alçar-se mai, Calatrava va embutxacar-se 2,7 milions pel projecte. La causa, en la qual hi havia set persones investigades, va ser arxivada perquè el tribunal no va trobar "proves" dels suposats delictes, "només indicis".

2018. Branca valenciana de Gürtel: el finançament irregular del PPCV

El juí pel finançament irregular del PPCV entre el 2007 i el 2008 va portar de nou Camps als jutjats. Encara que va comparéixer només com a testimoni, els principals acusats —entre d'altres l'exsecretari general Ricardo Costa, número dos del partit— l'assenyalaren com a màxim responsable dels pagaments en negre. La sentència del 2018 de l'Audiència Nacional, que acreditava l'existència d'aquest finançament il·legal durant el mandat de Camps en el partit, va condemnar Costa i altres tres alts càrrecs, a més dels líders de la trama Gürtel: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, el Bigotes. La resolució no es pronunciava sobre les possibles responsabilitats de l'expresident valencià en el finançament irregular del PPCV, però sí que donava total credibilitat a la confessió de Costa durant el juí, quan va assegurar que les decisions importants i bàsiques les prenia Camps. Ell, en canvi, va negar tots els fets.

2020. Visita del papa a València

El currículum judicial de Francisco Camps s'ha vist engrossit també per la visita del papa Benet XVI a València el 2006, amb dues causes relacionades. El novembre del 2020, l'Audiència Nacional va condemnar 19 dels 23 acusats a la peça que investigava els contractes relacionats amb la V Trobada Mundial de les Famílies, un macroesdeveniment organitzat per l'Església catòlica a la capital del Túria. La sentència va considerar acreditat que la meitat dels quasi 7,5 milions d'euros que va pagar l'extinta Radiotelevisió Valenciana per les pantalles i la megafonia de la retransmissió de l'acte eren sobrecostos que es repartiren entre els empresaris de la Gürtel i l'antic director de l'ens. Camps no estava imputat en aquesta causa i sols va comparéixer com a testimoni, però la Fiscalia Anticorrupció va demanar que se l'investigara per un delicte de fals testimoni. La petició, però, no va prosperar.

Igualment, va acabar en arxiu la segona causa oberta per la visita de Benet XVI a València que esguitava Camps, aleshores en l'Audiència de València. Se l'investigava per malversació, prevaricació i frau a l'Administració en l'organització de l'esdeveniment.

2014-2021. Les tres causes de la Fórmula 1

La celebració dels grans premis de Fórmula 1 a València entre el 2008 i el 2012 va comportar tres imputacions judicials per a Camps, després de diversos anys d'investigació en els tribunals. La primera peça va començar arran de dues denúncies presentades pel PSPV i Esquerra Unida a finals del 2014 i abastava tota l'organització de la fita esportiva, incloses les negociacions amb el magnat Bernie Ecclestone per a portar la competició a la capital valenciana. El jutjat d'instrucció número 2 de València va fer-se càrrec del cas, del qual va sorgir després una segona peça al mateix tribunal, la relativa a l'absorció de Valmor per part de la Generalitat el desembre del 2011. Gràcies a l'operació, per la qual va pagar a penes un euro, l'administració va saldar els deutes de l'empresa —creada a propòsit per a organitzar les carreres automobilístiques— que superaven els 40 milions d'euros.

Per acabar, la tercera causa que involucrava l'expresident valencià s'instruïa al jutjat número 17 de València des del 2018 per sobrecostos de vora 25 milions d'euros en la construcció del circuit, per presumptes delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental, suborn i tràfic d'influències. Cap de les peces ha arribat a juí i s'han arxivat els càrrecs contra Camps.

2023. Últim assalt, el pavelló valencià de Fitur del 2009

És l'última de les peces separades en què es dividia la macrocausa de la trama Gürtel. El juí començava aquest dilluns en l'Audiència Nacional per a intentar esclarir presumptes irregularitats al contracte de l'expositor valencià de Fitur el 2009 a Orange Market, una de les empreses de la xarxa corrupta. Finalment, s'ha ajornat una setmana per una incidència informàtica que ha impedit l'accés a la documentació del cas a algunes parts. Camps és un dels 27 acusats i s'enfronta a una pena de dos anys i sis mesos de presó i deu d'inhabilitació per delictes de prevaricació administrativa i frau.

A falta de conéixer el desenllaç de l'última causa que té pendent, l'expresident Francisco Camps és el polític valencià que més absolucions i arxius judicials acumula d'Espanya. Fins ara, mai l'ha condemnat cap tribunal.