Cures, coeducació i corresponsabilitat: els eixos de la nova llei d'Igualtat de la Generalitat
La norma busca augmentar la presència masculina en professions tradicionalment feminitzades i contempla que l'Administració amplie permisos per a criança quan els sol·liciten els homes
Cures, coeducació i corresponsabilitat: són els tres eixos sobre els quals pivota l'avantprojecte de la Llei valenciana d'igualtat de gènere que vol impulsar el govern del Botànic. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha presentat aquest dimecres les principals línies d'un text, ha dit, "ecofeminista" i "adaptat a la societat valenciana del segle XXI".
Consensuat pels tres socis en l'executiu, la norma comença ara el procediment d'audiència i informació pública, abans de passar al tràmit parlamentari en les Corts. L'objectiu, una vegada aprovada, és donar marc jurídic a les polítiques en matèria d'igualtat promogudes a la Comunitat Valenciana, que han estat des de l'inici "en el centre" de l'agenda política del Consell, segons ha remarcat Oltra. El projecte legislatiu no sols afecta les dones, sinó que també interpel·la als homes. Pretén, en suma, modificar el comportament de la societat, anar cap a una "transformació feminista" i "trencar amb les polítiques" que han dificultat a les dones avançar i han afavorit, per contra, l'allunyament dels homes de les esferes íntimes i de les cures, ha resumit la titular d'Igualtat.
En primer lloc, aposta per un canvi en el paradigma productiu i per a això inclou mesures destinades al reconeixement del treball domèstic i les cures. Entre d'altres, contempla incentius fiscals per a qui contracte de manera indefinida persones afiliades al sistema especial de treballadores de la llar, i la incorporació de les activitats cures al sistema de qualificacions professionals. També busca garantir la millora de les condicions de salut laboral de les cambreres de pis i posa fi a l'externalització dels serveis de neteja, alimentació i bugaderia dels centres sanitaris, educatius i de serveis socials de caràcter públic.
Una altra de les pretensions de la norma és fomentar la presència dels homes en professions tradicionalment feminitzades, amb bonificacions fiscals a empreses que incloguen mesures de compensació positiva per a equilibrar els gèneres en les plantilles. També permetrà que l'administració amplie les reduccions horàries per a criança i cures quan ho sol·liciten els homes.
La lluita contra la bretxa salarial és una altra de les claus. Entre les mesures que inclou, destaca l'exigència que totes les empreses de més de cinquanta persones en plantilla haurà de publicar les taules salarials per gènere i edat per tal de rebre ajudes públiques o poder contractar amb l'Administració.
Per a fomentar la corresponsabilitat i la conciliació, la norma proposa ampliar la universalitat a tota la xarxa de 0 a 3 anys i inclou, per exemple, l'atenció extracurricular complementària a les escoles d'infantil i primària. També l'elaboració d'una estratègia d'usos del temps i premiar en la contractació pública aquelles companyies que fomenten la jornada laboral de 32 hores.
Estableix igualment que totes les normes hauran de comptar totes amb un informe d'impacte de gènere i la perspectiva de gènere estarà present en les polítiques de medi ambient, agricultura i habitatge. En aquest sentit, es considerarà la vivenda com una eina per a lluitar contra la feminització de la pobresa, ja que les dones tindran dret preferent a l'accés a habitatges de promoció pública.
D'altra banda, en l'àmbit sanitari la llei recull la humanització de la gestació i el part. Estableix l'obligació d'informar les dones de les diferents opcions de part i garanteix l'acompanyament en aquells casos de mort natal i perinatal; així com el repartiment de productes de gestió menstrual en els col·legis.
