Directes
Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Les dates clau del calendari l'endemà del 23J: què passa ara?

Els resultats de les eleccions generals aboquen a un escenari incert i complicat, sense majories clares, que apunta a un bloqueig i podria acabar en repetició electoral

El Congrés, en una imatge d'arxiu / Europa Press

El resultat de les eleccions generals del 23J dibuixa un escenari polític complex al Congrés en què la governabilitat està en l'aire i cap dels dos partits més votats, PP i PSOE, té suficients suports parlamentaris per a assegurar-se una majoria absoluta en una hipotètica sessió d'investidura. El popular Alberto Núñez Feijóo ha guanyat amb 136 escons, xifra insuficient per a fer un tomb en el govern espanyol encara que comptara amb el suport dels socis als quals pot aspirar de manera realista: els 33 diputats de Vox, el d'Unió del Poble Navarrés (UPN) i, filant prim, la de Coalició Canària. Són 171, a cinc de la majoria absoluta.

En l'altra part de l'hemicicle, el bloc d'esquerres liderat pel socialista Pedro Sánchez té el camí un poc més viable, però igualment complicat. Amb 122 escons d'eixida, necessitaria armar una majoria amb Sumar (31) i la resta de socis de la investidura en l'última legislatura: Esquerra Republicana, Bildu, Partit Nacionalista Basc, Bloc Nacionalista Gallec... A aquest equilibri delicat de 172 diputats caldria afegir necessàriament l'abstenció de Junts, el partit de l'expresident català Carles Puigdemont, perquè les votacions en contra del bloc de dretes no superen els vots a favor i Sánchez poguera ser investit amb majoria simple en segona volta. Junts ja ha posat les primeres condicions damunt la taula: amnistia per als polítics condemnats i autodeterminació.

Unes demandes aparentment inassumibles per al PSOE que apunten a un escenari de bloqueig i que, en última instància, pot derivar en una repetició electoral com va passar en les dues darreres cites amb les urnes, a 2015/2016 i 2019. En cas de ser necessari, els nous comicis haurien de celebrar-se tres mesos i mig després de la primera investidura fracassada, que de moment no té data fixada. A falta de conéixer com, quan i en quins termes discorreran les negociacions, repassem les fites clau en el calendari que s'obri a partir d'ara.

28 de juliol. Comença el recompte del vot dels residents absents (CERA) arribat des de l'estranger. És el que envien a través d'ambaixades o consolats els espanyols que resideixen fora del país. Tot i que no s'esperen grans canvis en el sentit de les eleccions, el resultat del vot CERA podria provocar que ballara algun escó entre partits en alguna circumscripció puntual. Davant un equilibri tan ajustat com el que han deixat les votacions del 23J, podria ser clau. Les juntes electorals provincials tenen fins al 31 de juliol per a completar l'escrutini general.

8 d'agost. Una vegada resolts tots els recursos, es proclamen els resultats oficials de les eleccions i les juntes electorals comencen a expedir les credencials perquè els diputats i senadors electes el 23J puguen acreditar-se en les respectives cambres. A partir del 10 d'agost començarà el degoteig de parlamentaris per a començar a gestionar la paperassa i agafar l'acta.

17 d'agost. Constitució del Congrés i el Senat per a obrir la quinzena legislatura de la democràcia. Els diputats i senadors triats aquest diumenge prendran possessió dels escons i conformaran les dues cambres parlamentàries amb sessions plenàries a partir de les deu del matí. Els grups hauran de negociar la constitució de la mesa del Congrés i el Senat, i la presidència de cada cambra l'ocuparà el diputat o senador que aconseguisca més suports. La votació és secreta i en urna i requerirà acords entre els partits que, potser, siguen l'antesala de pactes futurs d'investidura.

21 d'agost. Una vegada informat de la composició del Congrés, la previsió és que el rei Felip VI, com a cap de l'Estat, convoque aquesta setmana a la Zarzuela als representants de totes les formacions que han obtingut representació parlamentària a una ronda de contactes per a decidir a qui li encarregarà la missió d'anar a la investidura. A hores d'ara no sembla clar si la comanda li la farà a Feijóo, com a representant del partit més votat, o a Sánchez, com a líder del partit que més opcions té, per menudes que siguen. Felip VI només pot proposar un candidat per a la investidura.

24 d'agost. Els grups parlamentaris han de quedar constituïts en cinc dies, abans que acabe el termini fins al 24 de juliol. També s'ha de designar la junta de portaveus, l'òrgan que ordena les sessions plenàries, i distribuir els seients de la cambra. Per a tindre grup propi calen almenys quinze escons, o sumar cinc diputats i arribar al 5% dels vots en tot el país, o bé el 15% en totes les circumscripcions en què concorren.

Finals d'agost o primera setmana de setembre. Com a prompte, el debat d'investidura podria tindre lloc a finals d'agost o, una opció molt més factible, la primera setmana de setembre. Això, sempre que hi haja un candidat que es vulga presentar. Per a ser investit president hi ha dos camins:

La primera votació, clau

La data en què se celebre la primera votació és crucial, perquè és quan s'activa el rellotge electoral que faria el compte arrere cap a una eventual repetició d'eleccions. A partir d'aquesta, s'albiren dos camins.

Consulta els resultats del Congrés en detall per municipi i per província en el nostre web especial d'eleccions

Eleccions 23J

També et pot interessar