Les denúncies davant la Junta Electoral marquen la precampanya del 4M

Les denúncies davant la Junta Electoral han marcat la precampanya de les eleccions autonòmiques madrilenyes aquest cap de setmana. El PP ha acusat tant PSOE com Unides Podem per publicitat electoral i els socialistes, com ja van fer amb la candidatura de Toni Cantó, han assegurat que els populars han inclòs de manera irregular en la seua llista l'exalcalde de Toledo Agustín Conde perquè no està empadronat a la comunitat.

El Partit Popular considera que la lona a la façana del Palau de la Premsa amb el lema "Després de la foto, el Govern de Colón?" vulnera l'article 53 de la Llei Orgànica del Règim Electoral, perquè en precampanya "queda prohibida la difusió de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials, insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals".

En aquesta línia, d'acord amb el mateix article, els populars han denunciat la coalició Unides Podem per contractar publicitat a Facebook. La campanya electoral madrilenya començarà el 18 d'abril, d'ací a dues setmanes.

Sis candidatures, dos blocs

La majoria d'enquestes i sondejos, que fan una foto fixa de la realitat electoral quan encara queda un mes al davant, coincideixen a assenyalar Isabel Díaz Ayuso com a gran guanyadora aquests comicis. La presidenciable popular duplicaria els 30 escons a l'Assemblea de Madrid i podria governar amb majoria absoluta si arriba als 69.

Per darrere quedaria el socialista Ángel Gabilondo, que mantindria o milloraria lleugerament els resultats de 2019, amb 37 diputats i diputades a l'hemicicle madrileny. Gabilondo ha marcat com a socis preferents en un possible govern de coalició tan a Més Madrid a l'esquerra com a Ciutadans a la dreta. L'aritmètica electoral fa palés, però, que un govern alternatiu al d'Ayuso hauria de sumar els vots d'Unides Podem.

Ara per ara la tercera força al parlament madrileny seria Més Madrid, amb Mónica García com a candidata, que veuria reduïda la seua presència a la cambra i patiria una fuita de vots presumiblement cap a la candidatura d'Unides Podem encapçalada per Pablo Iglesias. El moviment de l'ara vicepresident del govern estatal hauria assegurat que la força morada supere la barrera electoral del 5% i faria que augmentara el nombre d'escons, tot i que continuaria sent la més minoritària.

Pel que fa a l'extrema dreta, segons les enquestes i sondejos publicats, la candidatura de Vox liderada per Rocío Monasterio augmentaria la seua presència a la cambra autonòmica en un parell d'escons. Si Ayuso no arriba a la majoria absoluta, probablement haja de pactar amb Monasterio per a governar en solitari amb suport extern de la formació ultradretana o en coalició.

Per últim, especialment després de la debacle a les eleccions catalanes, la supervivència de Ciutadans a l'assemblea podria dependre d'unes dècimes. Si supera el 5% dels sufragis, el presidenciable liberal Edmundo Bal s'asseguraria set escons que podrien ser clau per a formar govern amb Gabilondo o Ayuso. En els darrers comicis autonòmics la formació taronja va ser la tercera força a l'hemicicle amb 26 diputats i diputades.

Cal recordar que l'estatut d'autonomia de la Comunitat de Madrid indica que la legislatura que resulte d'unes eleccions convocades abans de la data prevista no es podrà allargar més enllà de la data en què havia de finalitzar la legislatura original. Així, al maig de 2023 les madrilenyes i els madrilenys tornaran a ser convocats a les urnes.