El Ministeri d'Hisenda anuncia a les comunitats autònomes un increment de fons del 14,9% per al 2024

Desavinença en la reunió d'aquest dilluns a Madrid del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La reunió, que s'ha allargat durant quatre hores, ha servit perquè el govern anuncie els fons que les autonomies rebran l'any que ve, vora un 15% més. Durant la trobada, a més, les autonomies del PP han rebutjat l'objectiu de dèficit marcat pel govern i han criticat la falta d'avanços en matèria de finançament.

En la roda de premsa posterior la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reivindicat que el govern aposta per un diàleg entre partits, i més concretament amb el PP, per a pactar un nou model de finançament. Montero ha remarcat que així tractarà que el PP no tinga una posició diferent en cada autonomia en què governa. També ha deixat clar que no negocia independentment amb Catalunya el nou sistema de finançament i ha citat a reunions bilaterals a partir del gener amb les comunitats autònomes per a tractar aquest tema. Ha admés les complicacions d'un futur acord. "No m'atrevisc a saber quan estarà en condicions d'anar al Congrés", ha precisat a continuació la vicepresidenta.

La ministra ha qualificat la reunió d'"intensa i productiva" tot i admetre l'existència de discrepàncies. En representació de la Generalitat ha assistit a la cimera la consellera d'Hisenda, Ruth Merino. Feia any i mig que el CPFF, l'òrgan de coordinació en matèria fiscal que formen l'Estat i els territoris, no es reunia.

Les autonomies rebran l'any que ve un 14,9% més

El Ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats autònomes que el 2024 rebran 154.467 milions d'euros del sistema de finançament autonòmic, la qual cosa suposa un import històric que és un 14,9% respecte al del 2023, segons han informat fonts del Ministeri d'Hisenda.

La xifra inclou els 134.658 milions d'euros dels lliuraments a compte, un 8,3% més que el 2023, i la liquidació del 2022, que ascendeix a 20.746 milions, segons els han comunicat a les comunitats autònomes en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dilluns. Hisenda destaca que seran quasi 20.000 milions d'euros més que l'any passat per a enfortir les polítiques públiques de les autonomies.

La reunió d'aquest dilluns també ha servit perquè Hisenda comunique formalment a les autonomies que tindran un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB en 2024, la qual cosa suposa un marge fiscal d'una dècima que el govern ja havia inclòs en el pla pressupostari que va remetre a Brussel·les al setembre. Prèviament, en l'actualització del programa d'estabilitat d'abril, el govern els havia fixat com a meta l'estabilitat pressupostària (dèficit zero).

Aquesta dècima de major marge fiscal per a les autonomies l'assumirà l'administració central, amb un objectiu del 2,9% del PIB, en tant que els fons de la Seguretat Social podran incórrer en un dèficit del 0,2% del PIB. Montero ha remarcat, a preguntes dels periodistes, que els consellers de comunitats autònomes governats pel PP han votat en contra i ha alertat del perjuí que tindrà per a les seues autonomies si la decisió es manté.

De fet, el conseller d'Hisenda i Fons Europeus del govern asturià, Guillermo Peláez, ha reconegut que eixia "preocupat" de la reunió pel fet que comunitats autònomes governades pel PP hagen votat "en clau de bloqueig contra els interessos dels seus propis territoris".

Durant la vesprada, el govern ha oferit tres possibles dates al Partit Popular per a mantenir la primera reunió de la legislatura entre el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, i el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, segons han informat fonts governamentals.

En concret, el gabinet del president del govern ha contactat aquesta vesprada amb el del líder popular per a oferir-li tres dates "amb la finalitat d'encaixar agendes i formalitzar una reunió entre tots dos abans de finalitzar l'any, dos abans de Nadal i una abans de cap d'any".

La petició que ha rebut ràpida resposta del PP. Núñez Feijóo ha confirmat que assistirà a la trobada amb Sánchez, encara que ha exigit "per escrit" l'orde del dia de la trobada i prefereix pactar "el què i el per a què abans del quan".