La directora de personal d'Imelsa: "Mai vaig veure res que em fera pensar que m'havia d'oposar a una contractació"

María Escrihuela, qui fora directora de Formació i de Gestió de Persones i Coneixement d'Imelsa i mà dreta de l'exgerent, Marcos Benavent, ha negat cap relació en la contractació de zombis —els empleats i assessors que suposadament cobraven sense treballar— en la quinta sessió del juí per aquestes irregularitats, les peces B i F del cas Taula. La directiva, que s'enfronta a sis anys de presó, ha matisat que no era la responsable laboral, sinó que aquestes funcions corresponien a Enrique Grau. "Jo parlava amb Grau i em deia, 'Maria, endavant. Jurídicament és viable'", ha explicat Escrihuela, que ha assenyalat que no intervenia ni en el procés de selecció ni en el salari i que l'alta dels contractes i la paperassa la feien dos treballadors amb poders. El mateix Grau li va confirmar, segons ha dit, que la figura dels assessors existia des del 1998 i que "no hi havia cap problema". Ella s'hi va incorporar el març de 2008.

Les ordes de contractació, segons ha explicat, venien generalment de Marcos Benavent o dels responsables de les brigades forestals. "Les contractacions no m'eren imposades. Una persona jeràrquicament superior em donava una orde laboral. No venia amb una pistola. Mai vaig veure res que em fera pensar que m'havia d'oposar a alguna cosa", ha explicat la investigada, que ha negat conéixer que hi havia persones contractades sense treballar, si bé ha explicat que va impulsar un sistema de vigilància de l'assistència, amb èxit només entre el personal d'oficina, en una empresa en què s'havia normalitzat la falta de control, tant en les brigades forestals com en la figura dels assessors.

A mi no em va vindre cap assessor a dir-me que no li donaven treball

La processada ha insistit una i una altra vegada que no tenia coneixement del fet que hi haguera personal que no assistia al lloc de treball. "A mi no m'ho deia ningú. Tenia un assessor jurídic-laboral, un diputat d'empreses públiques, un interventor, un consell d'administració i havia jo, una simple directora de gestió de persones, de pensar que ací hi havia una muntonada de gent que es volia escapolir de treballar, ha declarat: "Si ho haguera detectat, hi hauria renunciat immediatament".

"A mi no em va vindre cap assessor a dir-me que no li donaven treball", ha insistit, recordant que la penedida Eva Sarrión, que ha reconegut que va cobrar 90.000 euros sense anar a treballar, sí que li va demanar que canviara el compte on percebia la nòmina.

La investigada, llicenciada en Psicologia, ha relatat la seua meteòrica carrera des de l'ocupació de teleoperadora a la direcció del personal d'Imelsa, on la va requerir Marcos Benavent qui, segons ha dit, la va incorporar després d'una entrevista. Ja en Imelsa ha explicat que va impulsar un sistema de fixatge a l'oficina i un sistema de complements per productivitat per a augmentar la motivació del personal, que també s'aplicava a la direcció. Ella mateixa va cobrar prop de 35.000 euros en aquest concepte el 2013. "Cobrava sempre la productivitat màxima, perquè complia objectius i de sobra", ha manifestat. Segons ha dit, el gerent, Marcos Benavent, era qui feia les avaluacions per a justificar aquests complements salarials.

Ajornada la declaració de Máximo Caturla

Abans d'Escrihuela estava prevista la declaració de l'exsecretari autonòmic d'educació i exresponsable de Ciegsa, un dels processat clau en la trama, però la intervenció s'ha hagut d'ajornar per la impossibilitat tècnica del sistema d'informàtica de la sala de mostrar alguns dels documents, aparentment danyats. El jutge ha decidit iniciar un procés de reconstrucció de l'expedient per a garantir que els arxius fallits coincidisquen amb els originals i que totes les parts tinguen accés a la documentació correcta. Caturla s'enfronta a una petició de dotze anys de presó.