Què diuen l'AVL i la RAE sobre el valencià i la seua denominació?
L’entrada de les altres llengües oficials en el Congrés ha obert el debat al voltant de la denominació de la llengua pròpia de valencianes i valencians
L’anunci de Francina Armengol, la nova presidenta del Congrés, en el seu primer discurs en què va afirmar que permetrà l’ús de totes les llengües oficials —el castellà, el català, el basc i el gallec— i la compareixença posterior del Consell del PP i Vox per a exigir que la llengua pròpia dels valencians, “tinga el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials”, ha alçat polseguera al voltant de la denominació de la nostra llengua.
Sobre el paper, el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) defineix el valencià com “la llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català”.
Per la seua banda, al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, el valencià és “la varietat del català que es parla en gran part de l'antic regne de València i que se sent com a llengua pròpia”.
Vicent Escartí, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, afirma que en l’àmbit universitari “no hi ha hagut mai cap problema amb la denominació de català, totes les universitats del món, incloses les espanyoles, reconeixen la unitat de la llengua”.
L'any 2005 l'AVL dictaminà que a Espanya hi ha dues denominacions igualment legals per a designar la nostra llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia, i la de català, reconeguda en els estatuts de Catalunya i les Illes Balears.
A més, recomanava que “fora d’aquest àmbit lingüístic, s’harmonitze la dualitat onomàstica” per a “garantir la legítima presència del gentilici valencià” fora del nostre territori i “conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana".
En aquest sentit, Escartí creu que la doble denominació “pot ser útil per a molta gent que se sent més apegada a la denominació ‘valencià’, però el problema de la llengua és irresoluble”. “S’ha de treballar per a millorar l’ús de la llengua, difondre-la, donar-li prestigi i creure’ns-la”, conclou.
Segons dades de la Conselleria d'Educació, actualment, només un de cada tres valencianes i valencians parlen valencià a casa. L'ús al Congrés del valencià i les altres llengües oficials suposaria un nou impuls per a millorar la vitalitat de la llengua.
