Domènec Ruiz, eurodiputat del PSOE, veu "factible" usar les llengües cooficials en el Parlament Europeu

La possibilitat d'usar les llengües cooficials en el Parlament Europeu, entre les quals hi ha català, és una realitat "factible", encara que no a curt termini. Així ho considera l'eurodiputat del PSPV Domènec Ruiz, entrevistat aquest dilluns en Les notícies del matí. L'europarlamentari alacantí ha explicat en els micròfons de la ràdio d'À Punt que veu amb bons ulls la iniciativa, una de les exigències que reclamen els partits independentistes catalans per a afavorir en el Congrés una investidura hipotètica de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.

No serà fàcil posar a tots d'acord, necessitem temps, però factible és, sense dubte

Una altra cosa és, ha matisat, quant tarde a materialitzar-se: "En Europa tot és factible, però no podem dir quant de temps necessitem per a portar-ho endavant". El motiu, ha prosseguit, és que per tal de modificar el reglament 1/58 del Consell, pel qual es fixa el règim lingüístic de la Unió Europea (UE) cal la unanimitat dels 27 estats membres. Un escenari ara mateix llunyà, per les discrepàncies que han mostrat països com per exemple Suècia. En opinió de Ruiz aquest rebuig no és irreversible: "No serà fàcil posar a tots d'acord, necessitem temps, però factible és, sense dubte".

Candidatura paneuropea

Més enllà del debat que obri l'ús de les llengües a Europa, Ruiz és el ponent de la reforma de la llei electoral europea que busca aconseguir una circumscripció electoral paneuropea. Ara mateix cada estat membre de la UE tria els seus diputats i diputades en unes eleccions pròpies, amb llistes que només inclouen noms del país, però això pot canviar en el futur. L'objectiu del nou mecanisme que es promou, ha explicat l'europarlamentari valencià, és precisament transcendir els estats nacionals per a desvincular les eleccions europees de les realitats polítiques de cada territori i respondre millor a la realitat de l'hemicicle d'Estrasburg, on els partits s'organitzen per famílies polítiques —entre d'altres el Partit Popular Europeu, els socialdemòcrates o els Verds— i no per nacionalitats.

"Necessitem trencar la dinàmica que en lloc de tindre una votació europea sobre els grans temes que ens afecten com a europeus, per exemple el canvi climàtic, la immigració o la pandèmia, tenim 27 eleccions nacionals paral·leles en què el resultat està molt determinat pel que està passant en la política nacional del moment", ha justificat Ruiz.

D'aquesta manera, cada formació podria presentar, a més de les llistes de cada estat, una altra paneuropea formada per 28 noms comuns en tot l'espai comunitari i que estaria encapçalada per la persona que els diferents grups aspiren a situar en la presidència de la Comissió Europea. Per exemple en el cas d'Espanya, aquesta segona papereta s'afegiria a l'habitual, per la qual en les eleccions de 2024 s'escolliran els 61 escons que li corresponen per població. Aquest sistema obliga els candidats d'aquest nou nivell d'elecció transeuropeu a fer campanya "per tota la UE" i "parlar de temes comuns que siguen compresos per tots els països", ha opinat l'europarlamentari socialista.

En lloc de tindre una votació europea sobre els grans temes que ens afecten, tenim 27 eleccions nacionals paral·leles en què el resultat està molt determinat pel que passa en la política nacional del moment

La proposta de reforma, ha aclarit el ponent, contempla un sistema de protecció o d'equilibri poblacional que garanteix les quotes de candidats pertanyents a països mitjans i menuts, per tal que "tots tinguen les mateixes possibilitats d'estar en llocs alts de la llista". Això implica que les paperetes han de ser tancades i bloquejades perquè, en cas de ser obertes, quedarien perjudicats els estats menys poblats.

Amb tot, no sembla que aquest sistema amb doble urna puga posar-se en marxa per a les pròximes eleccions europees, que tindran lloc del 6 al 9 de juny. El projecte de llei ja ha estat aprovat per l'Europarlament, però ara queda que el Consell Europeu —que representa els 27— li done llum verda perquè puga entrar en vigor. Una cosa que "malauradament", encara no ha ocorregut, ha afirmat Domènec Ruiz.