Directes
Ara en la televisió
ATRAPA'M SI POTS
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Eleccions o nova investidura: els escenaris que s'obrin si Sánchez se'n va

El president espanyol tindria també una tercera opció, convocar una qüestió de confiança al Congrés

Pedro Sánchez, este dimecres al Congrés / Europa Press

Després d'unes eleccions generals anticipades al juliol i un inici de legislatura mogut, la política espanyola torna a estar en una situació inèdita. El president espanyol, Pedro Sánchez, anunciava per sorpresa este dimecres que anul·lava l'agenda pública per a prendre's uns dies de reflexió i decidir si continua en el càrrec o se'n va. Una nova pirueta política que ell presenta com a resposta a la "campanya d'assetjament" i "atacs sense precedents" de la dreta i l'extrema dreta, després que un jutge de Madrid haja decidit investigar un suposat tràfic d'influències que esguita la dona, Begoña Gómez, a partir d'una denúncia del pseudosindicat d'ultradreta Manos Limpias i que, segons ha admés l'entitat mateixa, podria contindre informació "falsa".

El socialista ha fixat este dilluns, 29 d'abril, per a comunicar a la ciutadania si finalment dimitirà o seguirà al capdavant del govern d'Espanya. La possibilitat que acabe abandonant el càrrec obri un escenari incert i quasi sense precedents en la història recent del país, amb moltes incògnites que, en realitat, tenen resposta en la Constitució i la llei de règim electoral (Loreg). Els camins que s'obrin després que Sánchez prenga la decisió es redueixen únicament a tres, d'acord amb la carta magna. Això, sempre que dilluns no comunique sense més que continuarà sent el cap de l'executiu espanyol.

Dimissió i nova investidura

Si Sánchez decideix fer un pas arrere, el full de ruta a seguir està en l'article 101 de la Constitució, que preveu l'escenari d'una dimissió o defunció del president del govern espanyol. O també què passa si perd el suport del Congrés, per exemple en una moció censura. "El govern cessa després de la celebració d'eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos en la Constitució o per dimissió o defunció del president", diu el text.

En este cas, la marxa de Sánchez comportaria que tot el gabinet integrat pel PSOE i Sumar quedaria en funcions, amb la vicepresidenta i ministra María Jesús Montero exercint la presidència, fins que es nomene un nou president del govern. Els i les ministres estarien limitats en les atribucions i no tindrien capacitat per a legislar, igual que ocorre en el ventall temporal que hi ha quan passen uns comicis fins que es conforma el nou executiu. El Congrés seria l'encarregat d'elegir un nou president que substituïsca Sánchez, en un procés idèntic al de les investidures postelectorals conduït pel cap de l'Estat, el rei Felip VI, que hauria d'obrir una ronda de consultes amb els partits representats a la cambra baixa per a proposar candidat o candidata, que no necessàriament ha de tindre escó. Com marca l'article 99, l'aspirant hauria de recaptar el suport de la majoria absoluta de l'hemicicle en primera votació o simple —més sís que nos— en segona. Si la investidura no ix, el rellotge començaria a córrer i hi hauria dos mesos de termini perquè ho intenten altres persones, abans que la cambra quede dissolta de manera automàtica i es convoquen eleccions generals.

Hi ha un únic precedent d'este escenari en la democràcia espanyola, la dimissió d'Adolfo Suárez el 1981. Aleshores el seu partit, la UCD, va proposar Leopoldo Calvo-Sotelo com a successor. Aquell debat d'investidura ha passat a la història perquè va ser interromput per l'intent de colp d'estat del 23F, quan el tinent Antonio Tejero va assaltar el Congrés a punta de pistola en plena votació i va abocar la societat a unes hores molt convulses. Calvo-Sotelo va poder ser finalment investit dos dies després, una vegada els colpistes foren derrotats.

Dimissió i tornar a les urnes

Podria Sánchez convocar eleccions? La resposta és que no, almenys de moment. L'article 115 de la Constitució faculta el president del govern espanyol a dissoldre el Congrés, el Senat o les Corts Generals, però alhora és molt clar quan diu que no pot fer-ho "abans que transcórrega un any" de la vegada anterior. Per tant, este dilluns podria donar per acabada la legislatura, però si vol convocar comicis hauria d'esperar com a prompte fins al 30 de maig, un any i un dia després des que anunciara per sorpresa l'avançament electoral del 23J. Només aleshores podria aprovar el decret per a dissoldre les cambres i una nova cita amb les urnes, que tindria lloc 54 dies després. Això portaria les eleccions generals a les acaballes del mes de juliol. La llei no estableix que hagen de celebrar-se en diumenge però, si així fora, el més probable és que se n'anaren al dia 28 de juliol.

Moció de confiança

L'encara president espanyol pot jugar amb una tercera opció que li dona la Constitució: sotmetre's a una qüestió de confiança del Congrés, d'acord amb l'article 112. És la ferramenta política de què disposa el cap del govern per a afrontar una situació de debilitat enfront del parlament que l'ha escollit i per a buscar suport a la seua gestió política. El Reglament del Congrés disposa que el debat ha de desenvolupar-se amb el mateix format que qualsevol sessió d'investidura i només cal majoria simple per a obtindre la confiança de la cambra. Esta opció, que té precedents en els mandats d'Adolfo Suárez i Felipe González, és precisament la que li ha reclamat el líder de Junts, Carles Puigdemont i sobre la que s'ha mostrat disposat a donar suport el coordinador general d'EH Bildu Arnaldo Otegi. Com que Sánchez sols necessitaria tindre més vots a favor que en contra, el suport de Junts no seria indispensable per a eixir-ne airós, però sí l'abstenció.

I en el cas hipotètic que el socialista no guanyara la confiança parlamentària, és l'article 114 de la Constitució qui marca el camí: hauria de dimitir davant del Rei i es tornaria a la casella d'eixida per a investir un altre president, amb ronda de consultes moderada pel monarca, un nou debat d'investidura i dos mesos de termini per a desencallar la situació abans d'anar novament a eleccions.

També et pot interessar