Directes
Ara en la televisió
ATRAPA'M SI POTS
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Per què ha esclatat la tempesta política al voltant de les condemnes als presos d'ETA?

El PP i el PSOE s'acusen mútuament d'usar les víctimes de la banda terrorista i Vox exigeix parar la tramitació de la reforma en el Senat

Tellado exhibeix la làmina amb les cares de les víctimes socialistes d'ETA que ha encés el debat / J.J. Guillén (EFE)

L'aprovació d'una reforma legal en el Congrés per a sumar les penes que els presos han complit en altres països comunitaris al còmput total d'Espanya ha desencadenat una autèntica tempesta política estos dies. La iniciativa, que en un principi va passar desapercebuda, ha fet esclatar el debat després de saber-se que també beneficiarà condemnats d'ETA que han complit part de les penes a l'estranger. Ha ocorregut especialment després del canvi de postura del PP i Vox, que una vegada s'adonaren d'este efecte indirecte han eixit en bloc a rebutjar la norma, a pesar que inicialment la van secundar. Les dos formacions han reconegut haver comés una "errada", però carreguen contra el govern espanyol i l'acusen d'"engany" i "infàmia" per haver intentat "colar de rebot" —en paraules literals este dijous del diputat Ignacio Gil Lázaro en Les notícies del matí— una esmena de Sumar que no estava en la versió inicial i que és la que ha generat tot el rebombori.

L'assumpte va copar la sessió plenària de dimecres al Congrés, en què els diputats del PP van escenificar el seu rebuig amb gestos com ara l'ús d'una imatge de víctimes socialistes de la banda terrorista, dissolta en 2011. En un moment de la brega, el portaveu popular en la cambra baixa, Miguel Tellado, va mostrar a la vicepresidenta primera del govern, María Jesús Montero, les fotografies de dotze càrrecs del PSOE assassinats per ETA i li va preguntar si seria capaç de mirar als ulls les famílies després de pactar amb EH Bildu.

Este fet ha encés encara més la polèmica i ha enfurit les files del PSOE, que han exigit la dimissió o la destitució immediata de Tellado per "instrumentalitzar" les víctimes del terrorisme i utilitzar la seua memòria de manera "menyspreable" per a tractar d'amagar un error que han comés ells mateixos. "Sempre hi ha una planta més en els baixos de la indecència de Génova 13", han denunciat este dijous fonts del PSOE, per a les quals el portaveu popular és qui millor personifica la "política baixa" que fa el PP. Fins i tot alguns familiars de víctimes, com la filla del polític i exetarra Juan María Jáuregui, han rebutjat també públicament l'actuació de Tellado ahir. "És el més repugnat que he vist jo ací en molt de temps i ha tingut resposta fins i tot de les mateixes víctimes. Hauria de servir al PP per a reflexionar i adonar-se que hi ha límits que mai haurien de creuar", ha assenyalat el portaveu del PSOE en el Congrés, Patxi López.

El parlamentari del PP no s'ha donat per al·ludit i ha replicat que és l'executiu del PSOE i Sumar el que empra les víctimes d'ETA a canvi del suport de Bildu. "És normal que hi haja queixes de les víctimes del terrorisme perquè la realitat és que el govern està utilitzant les víctimes del terrorisme com a moneda de canvi", ha afirmat en arribar este dijous a l'hemicicle. D'esta manera, el dirigent popular posa el focus en la coalició encapçalada per Pedro Sánchez, a qui li ha exigit que paralitze la tramitació de la reforma abans que es debata al Senat dilluns que ve.

El líder de Vox, Santiago Abascal, s'ha disculpat també pel vot a favor de la seua formació a la llei i ha assegurat que "l'equivocació" li ha suposat una "autèntica maçada". El diputat Gil Lázaro ha declarat en la ràdio d'À Punt que el que importa ara és que ja han presentat alternatives per a tractar de revertir els efectes de "l'esmena maleïda", que comportarà una rebaixa de penes a diversos presos etarres. I ha demanat al PP que tinga voluntat política i utilitze la majoria absoluta que té al Senat per a permetre l'ampliació del termini per a presentar i tramitar esmenes, de manera que es puga "corregir" el projecte legal.

La reforma de la discòrdia

En el cor de la polèmica està una reforma legal que pretén transposar una directiva de la Unió Europea a l'ordenament jurídic espanyol. En 2008, Europa va aprovar una decisió marc que inclou el principi d'equivalència entre els estats membres i els obliga a reconéixer condemnes imposades en altres països comunitaris, amb l'objectiu d'harmonitzar les penes. La modificació ha estat impulsada per una esmena de Sumar que eliminava una restricció imposada en 2014 pel PP, quan el govern de Mariano Rajoy va abordar la directiva, però introduint una disposició perquè no s'aplicara als presos d'ETA. El que ocorre amb la llei aprovada per unanimitat en el Congrés és que, gràcies a la inclusió d'esta esmena, torna a la redacció original per a donar compliment a allò que emana d'Europa.

El principal efecte és que els condemnats en l'entorn de la UE podran sumar les penes que hagen complit en l'estranger al còmput màxim permés per la legislació espanyola i açò pot comportar l'excarceració anticipada d'alguns presos. Cal tindre en compte que la llei no s'aplica exclusivament sobre etarres, sinó a qualsevol pres condemnat en algun país comunitari que complisca els requisits. Així les coses, la pregunta, tretze anys després de la fi d'ETA, és si rebaixarà penes a membres de la banda i com i quants es podrien beneficiar. En este sentit, Joan Carles Carbonell, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València, és rotund: "En absolut, les condemnes continuen exactament igual, el que passa és que se'ls aplica eixe principi que el total de compliment no pot superar la durada de la pena efectivament imposada". L'expert recorda que es tracta d'una "transposició obligatòria" del dret europeu i que, en conseqüència, el parlament espanyol ha d'aprovar.

Entre els etarres a qui se'ls aplicaria per haver complit part de la condemna a França estan, per exemple, Soledad Iparraguirre, àlies Amboto, acusada d'ordenar l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola. Tot i això, en el cas del terrorista Francisco Javier García Gaztelu, Txapote, l'Audiència Nacional ja va descomptar els anys de pena que havia passat a França i es quedarà empresonat fins al 2031. A falta d'una valoració del Tribunal de Justícia de la UE, els experts coincideixen que en general els presos espanyols han de beneficiar-se de la convalidació de penes en l'estranger.