Espanya, França i Portugal, una cita a Alacant per a impulsar corredor H2Med

Espanya, França i Portugal es reuniran aquest divendres a Alacant en el marc de la celebració de la IX Cimera Euromediterrània (EU-MED9) per a avançar en el desenvolupament del corredor submarí d'hidrogen verd H2Med, inicialment batejat com BarMar, un projecte que presentaran a la Comissió Europea el pròxim 15 de desembre.

La trobada, al qual acudiran el president del Govern, Pedro Sánchez, el de França, Emmanuel Macron, i el de Portugal, Antonio Costa, així com la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, se celebrarà de manera paral·lela a l'EU-MED9, ajornada des del mes de setembre passat pel positiu en coronavirus de Sánchez.

En l'àmbit energètic, la reunió servirà per a ultimar els detalls finals sobre el H2Med, un hidroducte que transportarà hidrogen verd entre Barcelona i Marsella (sud-est francés) i que van pactar el mes d'octubre passat els líders d'aquests tres països com a alternativa a l'enyorat projecte transpirinenc del MidCat, que comptava amb el rebuig de l'Executiu gal.

Objectiu 2030

No obstant això, encara es desconeixen els detalls tècnics i financers del projecte, així com els terminis que es manegen perquè entre en funcionament, encara que fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assenyalen 2030 com la data més factible per a la posada en marxa.

En aquest sentit, malgrat que al principi es va contemplar un termini de construcció d'entre quatre i cinc anys, cal recordar que els processos de tramitació d'infraestructures transeuropees poden dilatar-se entre un i dos anys, un termini al qual caldria sumar el vistiplau definitiu dels països i la construcció definitiva.

Malgrat que els terminis no són tan àgils com els que oferia el MidCat, la intenció del govern espanyol, segons va explicar recentment la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, preveu presentar el projecte a la Comissió abans del 15 de desembre per a poder optar a rebre finançament europeu.

Concretament, Ribera va citar la possibilitat d'acollir-se al programa Connecting Europe Facility (Mecanisme per a Connectar Europa), uns fons que la Unió Europea destina a implementar la política de xarxes transeuropees d'energia.

Aquest programa, en el cas de les noves infraestructures, només ofereix finançament a aquells projectes que transporten únicament hidrogen, per la qual cosa la connexió que pretenen impulsar Espanya, França i Portugal no podrà traslladar gas natural.

L'objectiu del govern és aconseguir que la Comissió finance al voltant del 50% del projecte, ja que aquest tipus d'ajudes permet habitualment obtindre una aportació comunitària d'entre el 30% i el 50% del cost final.

Clau per a Europa

Deixant a un costat els detalls tècnics del projecte, que segons els experts podria permetre que Espanya se situara com un referent a Europa i en una situació privilegiada per a aprofitar les oportunitats econòmiques que ofereix l'hidrogen renovable, sembla clau per a incrementar la seguretat de subministrament europea en un context marcat per la invasió russa d'Ucraïna, segons els experts.

Alhora, aquesta infraestructura donarà resposta al reclam històric d'Espanya i Portugal d'acabar de manera definitiva amb l'aïllament energètic que ha patit històricament la península Ibèrica, afectada pels problemes d'interconnexió amb la resta de socis europeus.

En aquesta línia, es calcula que el H2Med pot arribar a transportar fins al 10% de l'objectiu total d'hidrogen renovable fixat per Brussel·les en el pla RePower EU, que es va presentar el mes de maig passat i estableix un objectiu de 20 milions de tones d'hidrogen renovable per a 2030.