Espanya portarà a l'ONU, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa la llei valenciana de concòrdia
L'executiu espanyol activa una ofensiva internacional per a examinar si la revisió legislativa impulsada per les autonomies governades pel PP i Vox xoca amb els compromisos adquirits per Espanya en matèria de drets humans
El govern espanyol portarà a les Nacions Unides, al Parlament Europeu i al Consell d'Europa la derogació de la llei de memòria democràtica a Aragó i les anomenades lleis de concòrdia presentades pels governs autonòmics del PP i Vox a la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. En paral·lel, intentaran paralitzar les normes amb recursos al Tribunal Constitucional, com va avançar a À Punt la ministra i secretària general del PSPV Diana Morant, informació que després va confirmar la Moncloa.
Fonts de l'executiu de Pedro Sánchez han avançat que per a l'ofensiva internacional recorreran als relators especials de l'ONU sobre Veritat, Justícia i Reparació i sobre Execucions Extrajudicials, perquè avaluen la conformitat de les reformes legislatives de la dreta amb "les millors pràctiques internacionals i els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de drets humans".
També promourà un debat sobre les lleis en el ple del Parlament Europeu a través del Grup Socialista i comunicarà al Consell d'Europa (organització intergovernamental de la qual formen part 46 estats europeus) la "possible violació de diverses disposicions del Conveni Europeu de Drets Humans". L'executiu vol activar un debat a l'assemblea parlamentària de l'òrgan, informar la secretaria general del Consell d'Europa i el comissari de Drets Humans de la "gravetat de la situació" i demanar un informe sobre la situació de la memòria democràtica a Espanya.
En un sentit semblant s’ha pronunciat per la vesprada el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, que ha donat instruccions a les ambaixades d’Espanya davant l’ONU i el Consell d'Europa per a iniciar les accions diplomàtiques del govern espanyol contra l’anomenada llei de concòrdia. En concret, segons ha detallat en declaracions a la premsa, ha ordenat a la representació davant les Nacions Unides —amb seu a Ginebra (Suïssa)— que es pose en contacte amb el relator per a execucions extrajudicials i el relator per a la justícia, la reparació i la veritat perquè puguen analitzar la decisió de l’executiu valencià. I amb el mateix objectiu, ha demanat a la representació d'Espanya davant el Consell d'Europa que contacte amb el comissari de Drets Humans i amb la secretària general, el relator per a execucions extrajudicials i el relator per a la justícia, la reparació i la veritat.
Ofensiva del PP i Vox contra les lleis de memòria democràtica
Aragó es va convertir el 15 de febrer en la primera comunitat a derogar una llei autonòmica de memòria democràtica amb el suport del tripartit en el govern, que formen el PP, Vox i el PAR. A continuació, els grups parlamentaris del PP i Vox van presentar el 21 de març a la Comunitat Valenciana una proposició de llei de la "concòrdia" per a substituir l'actual llei autonòmica de memòria i que, segons Vox, eliminarà els "termes guerracivilistes" i mantindrà la reparació de totes les víctimes.
Dies després i en la mateixa línia, el govern de coalició del PP i Vox a Castella i Lleó va presentar una altra proposició de llei de la "concòrdia" per a substituir el decret autonòmic de memòria històrica. La nova norma no arreplega una condemna expressa a l'alçament militar, la violència durant la Guerra Civil ni la repressió posterior, fins a la recuperació de la democràcia. Així mateix, suprimeix la paraula "dictadura" per a referir-se únicament com a franquisme el període comprés entre el 1939 i l'arribada de la democràcia.
Sánchez visita Cuelgamuros
Aquest mateix dijous, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat la vall de Cuelgamuros (abans coneguda com a Valle de los Caídos) per a conéixer en persona com avancen els treballs del laboratori forense per a l'exhumació de les 160 víctimes soterrades a les criptes de l'enclavament que reclamen les famílies. En les tasques de localització i identificació participa un equip tècnic fixat per la secretaria d'estat de Memòria Democràtica que formen sis metges forenses i una vintena d'investigadors especialistes en història, arqueologia i genètica. De moment, ha exhumat dotze víctimes assassinades el 1936 a Àvila i traslladades posteriorment a Cuelgamuros, de les quals onze han sigut identificades genèticament i entregades a les famílies. A alguns els ha molestat la visita de Sánchez. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha registrat una queixa contra el govern espanyol perquè se'ls impedeix assistir a les exhumacions amb l'argument que podria ser perillós per als treballs, un criteri que no s'ha aplicat en el cas del president del govern espanyol.
Per altres motius l'ha criticada el líder de Vox, Santiago Abascal, la formació d'extrema dreta que impulsa amb el PP la revisió de la normativa autonòmica de memòria democràtica. "Torna a la necrofília, la divisió i el rancor" ha escrit Abascal en la xarxa social X, on ha acusat Sánchez de "tapar la corrupció del seu govern colpista investit per forces criminals" amb la visita.
