Els estudis universitaris de Medicina, una ferida oberta a Alacant des de fa 25 anys

La controvèrsia per la reactivació dels estudis de Medicina a la Universitat d'Alacant (UA) ha sumat nous capítols estes últimes setmanes, amb el litigi judicial obert per la Universitat Miguel Hernández (UMH) en el rerefons. El rector d'este segon centre públic, Juan José Ruiz Martínez, ha parlat de "frau" en la tramitació, decidida en temps del Botànic, i assegura que s'ha produït "un incompliment greu de la llei" susceptible de "retret penal".

Abans s'hi havien pronunciat el Consell de Govern i la rectora de la veïna UA, Amparo Navarro, per a reivindicar el grau de Medicina, rehabilitat el 2022, en l'etapa final de l'anterior Consell, i per a reclamar seguretat per a l'alumnat després que l'Advocacia de la Generalitat es retirara de la causa judicial el 2 d'agost.

L'eixida del procés, que el govern valencià empara en la "neutralitat", ve precedida d'un informe de l'Advocacia que advertia de presumptes irregularitats administratives en l'autorització. També de les acusacions del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el conseller d'Educació, José Luis Rovira, a Navarro; li recriminen que no accepte la possibilitat d'un campus sanitari compartit entre les dos universitats.

La UA interpreta esta eixida del procés —en què la Generalitat s'havia personat per a defendre la decisió d'autoritzar Medicina— com una mostra de suport del Consell a la posició de la UMH en el litigi. En la mateixa línia s'ha pronunciat la secretària general del PSPV, Diana Morant. Per contra, Mazón assegura que només volen soterrar "la destral de guerra" entre els centres universitaris i optimitzar els recursos.

27 anys de controvèrsia

El conflicte ve de lluny. El desembre del 1996, després de quinze promocions, el Consell d'Eduardo Zaplana va traure la Facultat de Medicina de la UA i va activar el grau en la UMH d'Elx, que acabava de crear. La decisió va estar precedida de l'enfrontament entre el rector del moment de la UA, Andrés Pedreño, i l'expresident Zaplana, a qui va arribar a vetar l'entrada al campus a l'inici del curs, acusant-lo d'ingerència en l'autonomia universitària. Tres mesos després, el Consell del PP anunciava que els estudis de Medicina es traslladaven a la UMH.

La tensió entre la UA i la UMH ha anat calmant-se en estos 27 anys, però la rivalitat històrica va ressorgir quan la d'Alacant va activar els tràmits per a rehabilitar els estudis de Medicina amb el suport del Consell de Ximo Puig, un fet que el rector d'Elx ha interpretat com una "revenja política" per l'episodi de fa 27 anys.

La Universitat d'Alacant va tornar a impartir el grau de Medicina el curs 2023-2024, amb l’autorització del Consell i els avals de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació i l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva. La UMH va recórrer contra la decisió als jutjats, però el TSJCV va desestimar la petició de suspendre provisionalment el decret que n'autoritzava la implantació, la qual cosa va permetre tirar avant els estudis. Hui completen l'oferta de la Facultat de Ciències de la Salut, que també imparteix disciplines com Infermeria, Logopèdia, Nutrició i Optometria. El futur del grau, però, depén encara del pronunciament del TSJCV sobre el recurs de la universitat d'Elx.

Un grau i 172 alumnes, pendents d'una resolució judicial

Malgrat el procés judicial, la UA i el mateix Consell, per boca de Mazón i el conseller d'Educació, José Luis Rovira, han promés garanties de continuïtat als 172 alumnes de primer i segon curs de la nova promoció de Medicina d'Alacant.

"La voluntat política és que la UA continue impartint Medicina, amb independència del que diga la resolució judicial. L'Advocacia de la Generalitat veu motius de nul·litat. Si [el TSJVC] diu que el decret es va fer malament, tornarem a posar-lo en marxa per a fer-ho bé. En tot cas, la UA impartirà Medicina", va assegurar Carlos Mazón a l'inici del curs escolar.

En una entrevista posterior en la ràdio d'À Punt, el conseller d'Educació va assegurar que l'autorització de Medicina "es va fer malament" perquè "ho va fer un òrgan de la Conselleria de Sanitat que no era el competent, sense memòria econòmica i aportant convenis amb hospitals privats, no públics, per a les pràctiques".

El centre universitari reivindica l'autonomia universitària per a mantindre els estudis, que assegura que "sumen" a l'oferta de la UMH per a la província d'Alacant i justifica en l'alta demanda de sanitaris. Com a prova, defén que els dos cursos han sigut els més sol·licitats dels 53 programes de grau de la seua oferta acadèmica.

Per la seua banda, el govern valencià defén la necessitat d'un campus interuniversitari compartit entre els dos centres, que estan separats per a penes 12 km, perquè entén que aprofitaria millor els recursos. Rovira ha mantingut dos reunions amb la rectora de la UA, Amparo Navarro, en relació amb la fusió, però esta l'ha rebutjada per considerar-la un "fet estrany" en l'oferta universitària, més pròpia de postgraus i estudis innovadors que no d'una Facultat de Medicina.