Sánchez manté que no retallarà en despesa social per a destinar-ho a Defensa i Feijóo diu que Espanya no té "cap pla" de rearmament
Els grups parlamentaris reclamen que l'augment en la despesa de defensa passe pel Congrés i només el PNB i CC donen suport als objectius del govern espanyol
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat este dijous de vesprada que Espanya està preparada per a arribar, abans del 2029, al 2% del PIB en inversió en defensa. Però, al mateix temps, ha promés no retallar "ni un cèntim" de despesa social per a destinar-lo a eixe fi.
Sánchez ha fet eixa promesa en la roda de premsa que ha oferit al final de la ronda de reunions que ha tingut a la Moncloa amb els representants de tots els grups parlamentaris, a excepció de Vox, per a abordar l'augment de la despesa en defensa i la seguretat europea.
Sánchez ha indicat que en la cimera de l'OTAN que se celebrarà a la Haia al juny “se substanciarà el grau de compliment del 2%". A més, assenyala que, per a poder oferir eixa dada, primer han de saber exactament quin és el pressupost en defensa d'Espanya segons les mètriques de l'OTAN. El del 2023 va ser de l'1,28% sobre el PIB, però la xifra del 2024 encara no es coneix, segons ha explicat.
"Totes les coses que hagen de passar pel Parlament, passaran pel Parlament. I altres coses que tinguen més a veure amb la gestió del govern d'Espanya, perquè hauran de ser accelerades i gestionades pel govern d'Espanya. No hi ha molt més debat en esta qüestió", ha indicat.
Feijóo diu que Espanya no té ara "cap pla" de rearmament
Precisament el líder nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha eixit molest de la reunió que ha tingut este dijous de matí amb Sánchez. Una trobada de vora trenta minuts de la qual ha eixit sense més informació nova que la que ja tenia abans de començar i amb la constatació que l'executiu de coalició no té a hores d'ara "ni un govern sòlid ni un pla de defensa" per al rearmament. "He arribat a la Moncloa sense informació i no puc dir que després de trenta minuts de xarrada i café en tinga cap", ha ironitzat el dirigent popular, que diu que ha parlat "més" de la seguretat i la defensa de la UE amb líders europeus que amb el mandatari espanyol.
Feijóo, que ha valorat la trobada en una compareixença davant dels mitjans de comunicació al Congrés, ha afirmat que ara mateix veu "molt difícil el diàleg" per a consensuar un full de ruta comú que reforce els sistemes de defensa a Espanya, a causa del rebuig dels socis parlamentaris de Sánchez a augmentar la despesa militar. En tot cas, ha exigit que este assumpte es debata i vote al Congrés, perquè és la seu legislativa la que ha de controlar i aprovar com gasta els diners el govern espanyol.
El popular ha lamentat que ha eixit de la reunió amb Sánchez sense cap concreció en matèria pressupostària sobre com es finançarà l'increment de la despesa en defensa i seguretat, i amb la "sensació" que el president vol "eludir" el Congrés. Segons ha dit, ell hi ha acudit "per sentit d'estat", però no pot considerar la trobada una reunió de treball. També ha expressat el malestar pel format i la durada d'esta cita, la primera entre els dos des de desembre del 2023: "S'ha pretés despatxar el primer partit d'Espanya amb un café", ha retret.
Així les coses, el popular veu "molt difícil" arribar a un acord amb el govern de Sánchez sobre la seguretat a Europa i la despesa en defensa si no respecta la força política majoritària i tracta de saltar-se el Parlament. El PP, ha assegurat, està preparat per a dialogar "sempre que el govern mostre voluntat autèntica de diàleg i respecte per la força majoritària del país", i "tant el fons com la forma" siguen "seriosos i nets".
Durant la compareixença, Feijóo ha detallat que li ha fet diverses preguntes a Sánchez sobre seguretat i que no ha obtingut resposta, encara que el president tampoc li ha demanat el suport concret per a un possible increment de la despesa en Defensa. El líder dels populars ha insistit en la necessitat que Sánchez acudisca al Congrés per a obtindre el suport de la cambra baixa per a validar qualsevol proposta, però ha afirmat que el "preocupa" tindre "la sospita" que "està disposat a governar prescindint del Congrés i de les Corts Generals". "Ja n'hi ha prou de regatejar la Constitució. En una democràcia europea no pot haver-hi un increment de despesa, no pot haver-hi un pressupost, no pot haver-hi un compromís internacional sense que prèviament estiga autoritzat pel Congrés", ha declarat.
Feijóo ha sigut el primer dels dirigents als quals Sánchez ha rebut per a informar-los de la seua posició al voltant de la guerra a Ucraïna, les expectatives de pau, el debat que hi ha a Europa sobre este tema i la determinació d'accelerar arribar al 2% del PIB en despesa en Defensa. Esta ronda de reunions, en què ha convocat els representants de tots els grups parlamentaris tret de Vox, arriba precedida d'un ambient molt polaritzat en blocs entre esquerra i dreta i enmig d'una gran tensió política entre el PP i el PSOE, que tracten de marcar distàncies l'un de l'altre.
Compromís, en contra d'ampliar la despesa militar
Espanya s'ha compromés amb la UE a augmentar el pressupost de Defensa, però Sánchez no té el suport dels socis parlamentaris progressistes, que no volen més inversió per a la guerra. En este punt, l'esquerra de Podem i Sumar vota igual que Vox i la ultradreta europea. També Compromís, integrat en el Grup Plurinacional Sumar, s'ha mostrat contrari ampliar la despesa militar. La portaveu de la coalició al Congrés, Àgueda Micó, ha assegurat que la formació votarà en contra si Sánchez decideix aplicar esta mesura i sotmetre-la a la consideració del Parlament. En declaracions als mitjans de comunicació, la diputada de l'Olleria ha dit que està per veure si el cap de l’executiu porta o no al Congrés una possible pujada de la inversió militar, però que si és el cas, Compromís la "deslegitimarà" des dels escons. També ha comentat que no pot parlar per tot el grup parlamentari de Sumar, però ha remarcat que en una reunió dilluns, els partits que integren el soci minoritari del govern van consensuar el rebuig a elevar la despesa militar.
Només el PNB i Coalició Canària recolzen els objectius de Sánchez
Després de les reunions amb els portaveus dels grups parlamentaris, només el PNB i Coalició Canària (CC) han recolzat els objectius de Sánchez tot i han assumit que no podia encara detallar com planeja accelerar eixe increment en defensa. De fet, la diputada canària, Cristina Valido, ha mostrat la disposició de la seua formació a donar suport a un increment d'eixa despesa, si bé ha reconegut que Sánchez no li ha traslladat molta informació nova. Ha explicat que ho secundaran pel fet que el seu partit considera que l'augment en la despesa de defensa contribueix a una Europa forta, amb capacitat de garantir la seguretat a les seues fronteres
Junts, per la seua part, ha apuntat que esperarà concrecions des de l'Executiu espanyol. Tampoc han avançat res des d'EH Bildu, però la seua portaveu en el Congrés, Mertxe Aizpurúa, ha traslladat al cap de l'Executiu estatal que adoptaran una posició sobre el nou context internacional després d'analitzar l'assumpte amb la profunditat que exigeix, encara que ha advocat per la negociació com a millor fórmula per a la pau.
En l'extrem contrari està ERC, que li ha ratificat el seu rebuig a un augment de la despesa en defensa, insistint que ha de passar pel Congrés; mentre que el diputat del BNG, Néstor Rego, ha apuntat que el president del govern espanyol ja li ha reconegut que "probablement" l'augment de la despesa en defensa no es votarà en el Parlament.
Més dur ha sigut Podem. La secretària general del partit, Ione Belarra, s'ha presentat amb una samarreta de "no a la guerra", tota una declaració d'intencions del seu posicionament abans de l'entrevista. Belarra ha advertit a Sánchez que amb esta aposta pel rearmament d'Europa està "cavant la seua pròpia tomba" i posant-li una catifa roja a un govern del PP i Vox.
El diputat d'UPN, Alberto Catalán, que ha tancat la ronda de contactes, ha insistit que el pla de rearmament ha de passar pel Congrés i pactar-lo amb el PP. Ha insistit que tant la política exterior com la de defensa no pot quedar "a l'atzar" d'un únic partit i menys "del sectarisme" d'un govern en minoria.