Felip VI, deu anys de rei marcats per la renovació, la convulsió política i el seu pare

El rei Felip VI celebra este dimecres la seua primera dècada en el tron, una etapa que va obrir amb l'afany d'"una monarquia renovada per a un temps nou" i que ha estat marcada per la inestabilitat política i la polarització, el desafiament independentista a Catalunya, les mesures d'exemplaritat per a revitalitzar la Corona i l'impacte de la marxa d'Espanya de Joan Carles I.

Des que el 19 de juny del 2014 fora proclamat per les Corts Generals nou cap d'Estat després de l'abdicació del seu pare, el rei ha hagut d'afrontar un camí sinuós pel context polític, social i econòmic, plagat de situacions inèdites, com la pandèmia, i amb dures decisions d'índole familiar amb les quals ha pretés marcar la seua línia d'exemplaritat.

Van ser en els seus primers mesos quan va traçar el camí de la regeneració, amb un paquet de mesures per a donar més transparència a una institució erosionada pel comportament de Joan Carles I en el tram final del seu regnat i pel cas Nóos, que el va portar a retirar el ducat de Palma a la infanta Cristina en complir-se el primer aniversari en el tron.

Dos reis i una princesa

La commemoració del quaranté aniversari de la Constitució, el 6 de desembre del 2018, va congregar al Congrés dos reis per primera vegada des del 1902, a més de l'hereva al tron. Va ser l'últim gran homenatge a Joan Carles I, el qual Felip VI va acompanyar amb paraules d'elogi al seu llegat.

Mesos després va renunciar a la seua herència, li va retirar l'assignació de l'Estat i li va obrir la porta a abandonar Espanya pel seu comportament irregular, acceptant la seua marxa a Abu Dhabi com a resposta a les notícies sobre les irregularitats fiscals.

"Els principis ètics i morals estan per damunt de les consideracions familiars", va sentenciar en el seu missatge de Nadal d'eixe any per a marcar distàncies amb el seu antecessor en el tron.

Incertesa política: cinc eleccions generals en deu anys

Pel que fa a l'àmbit polític, Felip, de 56 anys, ha hagut de fer front a un escenari de turbulències quasi constant des de gener del 2016, quan va protagonitzar la primera ronda de consultes després dels comicis de desembre, que van consolidar nous partits, com Ciutadans i Podem.

Des de llavors, ha sigut testimoni de cinc eleccions generals i de deu tandes de reunions per a proposar un candidat, les mateixes que va convocar Joan Carles I en quasi 39 anys. La fragmentació parlamentària ha contribuït a polaritzar l'ambient polític i a afermar la incertesa.

Davant de la tensió política i l'erosió de les institucions, entre elles, el poder judicial pel bloqueig en la renovació del seu òrgan de govern (CGPJ) des de fa cinc anys, el monarca ha destacat en diverses ocasions el risc que suposa per a la unió i la convivència si no es forgen consensos.

“Un país o una societat dividida o enfrontada no avança, no progressa, ni resol bé els seus problemes, no genera confiança. La divisió fa més fràgils les democràcies“, va advertir el desembre de 2022.

Un rei en una manifestació i al costat de les víctimes

La commoció que van causar els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils (Tarragona) el 17 d'agost de 2017, amb quinze morts, va donar peu al fet que Felip assistira a la manifestació de repulsa convocada nou dies després.

Va ser la primera vegada que un rei participava en una protesta ciutadana a Espanya, després que ho fera pocs mesos abans com a príncep amb motiu dels atemptats de l'11M a Madrid.

Felip VI, al costat de la reina Letícia, han acompanyat el dolor de les famílies que s'han vist afectades per tragèdies o catàstrofes naturals en l'última dècada.

Va ser el cas del volcà de la Palma, el 19 de setembre del 2021, al qual es van unir l'incendi de Campanar de València el mes de febrer passat, amb deu morts, i les inundacions que van afectar la zona de Llevant el 2016, amb cinc morts.

El procés: el discurs de més importància del seu regnat

L'1 d'octubre de 2017 es va celebrar el referèndum il·legal a Catalunya, enfront del qual el rei va reaccionar el 3 d'octubre amb el discurs de més importància del seu regnat, en el qual va condemnar “la deslleialtat inadmissible” de la Generalitat després de celebrar un referèndum il·legal per a trencar amb Espanya.

En sis minuts, el cap de l'Estat va instar els "legítims poders de l'Estat" a assegurar "l'orde constitucional i el normal funcionament de les institucions davant del pols del separatisme, que es va aguditzar tres setmanes després amb la declaració unilateral d'independència.

El missatge es va comparar amb el de Joan Carles I en el 23F, encara que amb el rebuig frontal de l'independentisme, que ha mantingut Felip VI en el centre de la seua diana.

“Va ser un discurs per a tots els espanyols. No podia ser equidistant entre la llei i l'incompliment. I no podia ser neutral perquè hi havia polarització i calia prendre partit”, justifiquen al Palau de la Zarzuela la fermesa de l'al·locució.

La seua postura li va costar ser reprovat pel Parlament català, declarat persona non grata per l'Ajuntament de Girona i que la Generalitat deixara d'assistir als actes organitzats per la Corona a Catalunya, a més de negar-li la salutació en els besamans d'actes oficials.

En els dos últims anys, les protestes per les visites de Felip VI a penes existeixen, encara que els partits separatistes continuen sent-li hostils.

La Corona: "Una institució a resguard de la intoxicació populista”

Per al president de la Xarxa per a l'Estudi de Monarquies Contemporànies (Remco), el socialista Juan José Laborda, la Corona és l'única institució que “s'ha adaptat als nous temps i que està a resguard de la intoxicació populista”.

El sociòleg i acadèmic Emilio Lamo de Espinosa sosté que Felip ha aconseguit “relegitimar la Corona” i fer que els espanyols la perceben com “una institució que proporciona estabilitat, seguretat i serenitat en un context polític que, desgraciadament, no proporciona res de tot això”.

En la seua dècada en el tron, Felip VI ha comptat amb el suport primer del govern de Rajoy i després del de Sánchez, a pesar que socis del PSOE, com Podem o els partits independentistes, li han denigrat i han reivindicat avançar cap a la república.

La pandèmia

Una de les fites del regnat va ser la pandèmia, un altre escenari desconegut que va portar Felip VI a un segon missatge excepcional a la ciutadania el març del 2020 i a emprendre amb la reina Letícia una gira per totes les comunitats autònomes per a insuflar ànims davant de l'enfonsament de l'economia i els milers de morts.

El primer rei a revelar els seus béns

Per a reforçar la transparència, Felip VI es va convertir en el primer rei a revelar els seus béns, xifrats en 2,5 milions d'euros, l'abril del 2022, mes i mig després de l'arxivament de la investigació de la Fiscalia sobre les irregularitats fiscals de Joan Carles I.

Segons Lamo de Espinosa, l'exercici de la Corona per part del monarca ha vingut "molt marcat per l'aprenentatge que ha tingut dels mals funcionaments del seu pare" per la seua opacitat i falta d'integritat.

"Hi ha hagut una primacia de l'exemplaritat sobre qualsevol altre mòbil", afig Laborda, expresident del Senat.

La jura d'Elionor

El 31 d'octubre de 2023 la princesa Elionor va complir díhuit anys i va jurar la Constitució al Congrés, la qual cosa va representar donar continuïtat a la monarquia parlamentària i habilitar-la per a assumir les funcions de reina si el seu pare quedara inhabilitat.

Ha sigut el moment més alt de la trajectòria institucional de l'hereva al tron, marcada també pel seu primer discurs, l'octubre del 2019 a Oviedo, i pel començament a Saragossa de la seua formació militar de tres anys el mes d'agost passat.