Finalitza el termini per a presentar esmenes a la llei del "Només sí es sí"

Aquest dilluns ha sigut l’última jornada de presentació d’esmenes a la proposta socialista de reformar la Llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs, popularment coneguda com del “Només sí és sí”. 

Des de dijous passat es coneixen les esmenes registrades per ERC i Bildu al text socialista, entre les quals destaca la inclusió de la violència i la intimidació com a agreujants del delicte d'agressió sexual i no com un subtipus, que és el que proposa el PSOE. Aquestes formacions segueixen la línia marcada per Podem, que ha defensat des d'un principi aquesta mesura com a manera de solucionar la situació de rebaixa de penes a violadors que es registren des que la norma es va posar en marxa.

Els morats proposen una nova redacció per a l'agreujant relacionat amb aquest cas. Si en la llei actual es recull com a tal “quan l'agressió sexual vaja precedida o acompanyada d'una violència d'extrema gravetat o d'actes que revesteixen un caràcter particularment degradant o vexatori”, volen que es canvie a “quan per a la comissió de l'agressió sexual s'haguera emprat violència o intimidació, o que vaja acompanyada d'actes que revesteixen un caràcter particularment degradant o vexatori”. A més, recullen una modificació dels articles 178 i 179, sobre els tipus penals i la definició de consentiment, perquè es mantinguen redactats tal com són vigents en l'actualitat.

La portaveu de la comissió executiva federal del PSOE i ministra d'Educació i FP, Pilar Alegría, ha defensat aquesta vesprada que les esmenes presentades per Podem “no solucionen el problema” i tant les seues aportacions com les d’ERC i Bildu “són molt similars, per no dir pràcticament idèntiques”. A més, “Podem reconeix que hi ha un problema i un error”, ha afegit.

Per contra, Podem sosté que el PSOE no té justificació per a no acordar la reforma de la llei després de les esmenes registrades. La coportaveu de Podem, Isabel Serra, ha tornat a demandar al seu soci de govern que deixe d'anar “de la mà del PP” en aquest cas, sempre “en contra” de l'avanç de drets feministes. Serra ha remarcat que és fonamental un consens per a “protegir” les dones i les víctimes de violència sexual millorant el consentiment com a centre de la normativa i –també– la mateixa activitat del govern de coalició. “El que ha succeït és una ofensiva per part de la dreta judicial i política contra un avanç significatiu i molt important d'aquesta legislatura”, ha assegurat Serra.

Més País proposa retardar deu anys la prescripció d'abusos sexuals a menors 

Per la seua part, formacions com Compromís, el PNB i Més País-Equo no han presentat esmenes. El partit que lidera Íñigo Errejón sí que ha registrat una proposta de reformar el Codi Penal perquè el termini de prescripció dels abusos sexuals a menors comence quan la víctima complisca 45 anys, en lloc de 35, com estableix actualment la Llei de protecció a la infància contra la violència: és a dir, deu anys més.

Aquest canvi respon a una petició del primer denunciant d'abusos de l'Abadia de Montserrat, Miguel Hurtado, que va aconseguir 567.200 signatures en la plataforma Change.org, després de sol·licitar la imprescriptibilitat d'aquests delictes. Més País també proposa, en línia amb la petició d'Hurtado, que, si la mateixa persona cometera un nou delicte contra la llibertat sexual d'igual o major gravetat amb un menor, abans que el primer delicte haja prescrit, aquesta prescripció es prorrogue “fins que finalitze el termini de prescripció del delicte sexual comés posteriorment”.

Ciutadans planteja corregir l'error tècnic 

Per la seua part, Ciutadans demana esmenar l'error tècnic, però no inclou la proposta d'Hurtado. El portaveu al Congrés, Edmundo Bal, ha decidit no ressuscitar aquest debat “per ser honestos amb el procés transaccional i amb l'acord a què es va arribar”. En tot cas, ha assenyalat que, si el govern rectifica la seua posició inicial i decideix ampliar aquest termini, Ciutadans estaria “d'acord” d'elevar-lo. 

Vox proposa elevar les penes per a delictes sexuals contra menors o en grup

En les seues esmenes, Vox busca elevar les penes dels delictes sexuals que es cometen contra menors i aquelles violacions que es perpetren en grup, fins a arribar en aquest últim cas a la presó permanent revisable. També elevar les penes mínimes en delictes com els contactes amb menors a través de qualsevol tecnologia; i les màximes per a qui sol·licite favors sexuals a víctimes en situació d'alta vulnerabilitat, faça exhibicions obscenes davant de menors o exhibisca material pornogràfic entre menors.

Quan el delicte sexual el cometa un estranger amb permís de residència, volen que se li revoque. En el cas d'estrangers en situació administrativa il·legal, que siguen expulsats immediatament. A més, proposen que el delinqüent sexual es veja privat de la nacionalitat espanyola quan s'haja obtingut per adquisició derivativa.

A més, el partit suggereix que la multa “mai siga una alternativa” perquè “la finalitat dissuasiva de la llei no decaiga en els casos en què el potencial autor tinga mitjans econòmics suficients”.

La formació de Santiago Abascal ha explicat en un comunicat que la seua posició davant d'aquesta norma és la derogació i que la proposta socialista per a solucionar els “greus errors” d'aquest text li semblen un “mer maquillatge”. Però, segons ha apuntat, mentre aquesta derogació no siga possible, reclamen que s'endurisquen les penes sobre els delictes sexuals “més greus”.

El PP proposa elevar penes “fins als límits anteriors a l'última reforma”

El PP ha presentat catorze esmenes a la proposta registrada pel PSOE i tenen com a finalitat “elevar novament les penes fins als límits anteriors a l'última reforma i rectificar alguns errors generats per modificacions successives del Codi Penal”.

Els populars proposen fer un canvi en l'article 178, encara que per a això es basen en el mateix text de la nova llei i no en el que va registrar el PSOE en el Congrés. Si bé no toquen la definició de consentiment, que es recull en l'actual normativa vigent, sí que volen que es considere agressió sexual “els actes de contingut sexual que es realitzen emprant violència, intimidació o abús d'una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima”, així com els que s'executen “sobre persones que es troben privades de sentit” i els que es facen “quan la víctima tinga anul·lada per qualsevol causa la seua voluntat”, per a eliminar del text “emprant violència o intimidació”.

A canvi, volen incloure un punt 178.4 que indique que “si l'agressió es cometera fent servir violència o intimidació, s'imposarà la pena d'un a cinc anys de presó”. Els socialistes en el seu text ja inclouen una redacció similar, en una modificació de l'apartat 3 de l'article 178 de la nova llei.

El PP vol modificar també l'article 180 amb un nou 180 bis. Aquest nou text arreplega penes més altes per a situacions d’engany o abús des d'una posició de poder sobre la víctima, quan tinga entre 16 i 18 anys o quan hi haja penetració. Segons ha explicat el PP, amb aquesta mesura busquen “reintroduir una conducta que va quedar destipificada en el Codi Penal vigent”. També proposen modificacions a l’article 181 en el mateix sentit, per als menors de 16 anys.

Finalment, els populars pretenen “corregir la destipificació de la distribució o difusió pública a través d'internet, del telèfon o de qualsevol altra tecnologia” dels delictes d'agressions sexuals “quan es tracte de menors de 16 anys”.