Ara en la televisió
EL FINAL D'UN IMPERI
La Fiscalia assegura que Joan Carles I va cobrar comissions internacionals
'El Mundo' revela una comissió rogatòria a Suïssa en la qual el ministeri públic indica que té indicis que fons de l'emèrit són de procedència il·lícita
La Fiscalia del Tribunal Suprem sosté que Joan Carles I va cobrar "comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seua intermediació en negocis empresarials internacionals". Aquesta apreciació s'inclou en una comissió rogatòria que el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, va lliurar el passat 24 de febrer a les autoritats suïsses i a la qual ha tingut accés en exclusiva El Mundo.
En les seues diligències la Fiscalia del Tribunal Suprem assegura disposar "d'elements indiciaris" que una part dels fons que investiga són de procedència il·lícita i podrien constituir delictes de "blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, suborn i tràfic d'influències".
El ministeri públic va lliurar la petició per a reclamar informació dels comptes de la fundació Zagatka, que va fundar el cosí del rei emèrit Álvaro d'Orleans-Borbó el 2003, i que ha sufragat diverses despeses privades al monarca fins a 2018. Quatre anys abans Joan Carles I havia perdut la condició d'inimputable com a cap d'Estat, després d'abdicar en el seu fill, Felip VI el juny de 2014. La Fiscalia ha informat les autoritats suïsses que vol determinar l'origen dels diners, que no es van declarar a Hisenda, i les operacions que l'emèrit va fer amb aquests.
L'advocat del rei acusa a la Fiscalia de violar la presumpció d'innocència
Aquest divendres, en una nota de premsa, la Fiscalia ha confirmat que ha remés "diferents sol·licituds d'assistència jurídica internacional" a les autoritats judicials de diferents països, entre ells Suïssa", per a confirmar o descartar els indicis delictius sobre el monarca.
En un altre comunicat l'advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco, ha acusat el ministeri públic de vulnerar la presumpció d'innocència de Joan Carles I per les "greus afirmacions" que ha inclòs en la d'informació a Suïssa.
La Fiscalia del Suprem té obertes diverses investigacions pels presumptes negocis irregulars de Joan Carles I a l'estranger. La principal té a veure amb el cobrament de 65 milions d'euros per suposades comissions per les obres de l'AVE de la Meca, de les quals es va fer càrrec un consorci d'empreses espanyoles i que en 2012 va donar a la seua amant, Corinna Larsen. També investiga l'ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en les quals no figuren com a titulars; i per l'existència d'un compte amb deu milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.
Regularitzacions fiscals sota sospita
El rei emèrit ha fet dues regularitzacions fiscals recents en relació amb aquests fets: una de 678.000 euros el 9 de desembre de 2020 per l'ús de targetes opaques; i una altra per quasi 4,4 milions més el passat 25 de febrer per rendes no declarades en relació amb la Fundació Zagatka.
La data d'aquesta segona operació, l'endemà de la petició de diligències a Suïssa, ha motivat una reclamació del president dels tècnics d'hisenda, Carlos Cruzado, al Ministeri Públic perquè aclarisca si va notificar a Joan Carles l'obertura de diligències d'investigació abans que duguera a terme les regularitzacions dels seus fons a l'estranger.
El rei Joan Carles resideix des de fa un any a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units), coincidint amb la publicació d'algunes d'aquestes revelacions i la pèrdua de la seua condició d'inimputable des de 2014, quan va deixar de ser cap d'Estat.
El front judicial de Joan Carles de Borbó es completa amb una demanda presentada a Londres per Corinna Larsen –també investigada a Suïssa– per la "vigilància il·legal" i "fustigació" que assegura haver patir per part dels serveis secrets espanyols i del mateix rei emèrit.