La Fiscalia i l'Advocacia demanen al Tribunal Suprem que aplique l'amnistia a Puigdemont

La Fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que aplique l'amnistia a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, manifestant que no es van emprar fons europeus, ni va haver-hi enriquiment personal, com sosté el jutge Pablo Llarena, que va fer una interpretació "sorprenent" i "artificiosa" de la norma.

Ho ha fet en una vista pública, per a revisar els recursos de l'expresident i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Llarena, que va rebutjar perdonar-los el delicte de malversació i va acordar mantindre vigents les ordes nacionals de detenció que pesen contra ells. A esta tesi s'han sumat l'Advocacia de l'Estat i els lletrats dels processaments.

La tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, ha demanat estimar els recursos. "La norma és clara", ha dit la fiscala, que ha acusat Llarena i la sala de fer una anàlisi distinta de la malversació del que arreplega la sentència del procés. Al seu entendre, "dir que els actes van ser conduïts a obtindre un benefici patrimonial és, si més no, sorprenent", perquè "ningú va dir que fora encaminat" a això. "No pot defensar-se que els qui van anar a la presó ho van fer per enriquiment personal".

Ha arremés contra la "nova interpretació" del Suprem, que ha determinat "una erràtica aplicació de la llei", ja que "ni tan sols eixa nova interpretació de l'alt tribunal arriba a afirmar que el propòsit fora l'enriquiment personal". Per tant, és un argument que "no pot ser considerat amb seriositat".

A més, en contra del criteri del jutge i de la sala, "no han sigut emprats fons europeus de la UE" i "no s'ha produït cap minvament en el pressupost europeu", que era un altre dels arguments per a no aplicar l'amnistia als líders del procés, ja que "els fons pertanyien exclusivament a la Generalitat, i això està acreditat".

L'advocat de Puigdemont diu que l'amnistia és competència del TSJC

Gonzalo Boye, lletrat de Puigdemont i Comín, ha tornat a qüestionar que el Tribunal Suprem siga el tribunal competent per a aplicar l'amnistia, perquè "esta facultat i deure d'aplicació de la llei correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no a la sala segona del TS", ja que "Puigdemont va ser elegit diputat pel TSJC" en les últimes eleccions autonòmiques i Comín no disposa de l'acta d'europarlamentari. Per tant, no estarien aforats davant de l'alt tribunal.

Ha dit que "a hores d'ara no és necessari entrar en un gran debat sobre l'aplicació o inaplicació de la llei", i recorda el vot particular de la magistrada Ana Ferrer, que, a diferència de la resta del tribunal que va jutjar el procés, es va mostrar favorable a aplicar la norma, perquè eixa era la intenció del legislador.

També ha discrepat que el procés afectara els interessos financers de la UE i ha assegurat que "les mesures cautelars (ordes nacionals de detenció) havien d'haver-se alçat immediatament, amb caràcter previ a l'aplicació de l'amnistia".

Igualment, el lletrat de l'exsecretària general d'ERC Marta Rovira ha qüestionat que l'alt tribunal siga competent per a aplicar la norma, perquè, al seu parer, el Suprem ha dit en tres ocasions que la desobediència, un delicte que està "inqüestionablement" inclòs en la llei, és competència del TSJC.

Iñigo Iruín ha respost així a les al·legacions de Vox, que va recórrer contra la decisió del jutge Llarena de declarar amnistiable el delicte de desobediència contra Marta Rovira. Vox, que exerceix l'acusació popular, ha deixat clar que "la llei no és aplicable als recurrents", una norma que al seu entendre "vulnera principis fonamentals de l'estat de dret".

A més, ha respost a Boye assenyalant que vindre a qüestionar novament la competència del Suprem "és carregar-se l'article 71 de la Constitució, l'aforament i les resolucions del TJUE". És improbable que el tribunal estime els recursos, ja que la sala penal va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat al tribunal de garanties en què expressen els dubtes que tenen sobre la llei d'amnistia.

Per això, en cas que la sala rebutge els recursos, Puigdemont tindrà via lliure per a recórrer al Tribunal Constitucional, que ja ha admés a tràmit els primers recursos d'empara de condemnats per l'1-O als qui no se'ls va aplicar l'amnistia, com l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa.