Galícia vota en unes eleccions incertes i determinants per al PP

Galícia celebra hui eleccions autonòmiques per a elegir el govern de la Xunta de la XII Legislatura, uns comicis als quals estan convocades a votar més de 2,2 milions de persones i que es llegeixen en clau estatal. La cinquena majoria absoluta consecutiva dels populars està en l’aire i, si no l’aconsegueixen, podrien perdre la Xunta, i a més, un mal resultat del PP a Galícia podria provocar un terratrémol intern al carrer de Génova de Madrid i posar en una complicada situació Alberto Núñez Feijóo.

El 18F també és la primera prova de foc per a Sumar, el projecte de Yolanda Díaz, just després de revalidar el govern de coalició amb el PSOE a escala estatal. Sumar es presenta a la seua terra d’origen i, per primera vegada ho fa sense Podem. A l'altra banda del tauler polític, Vox es juga entrar per primera vegada en el parlament gallec o una derrota, que arribaria en un moment delicat per a una extrema dreta tocada després de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023.

El panorama electoral gallec fa quinze anys que no presentava tanta incertesa. Quan l'actual president de la Xunta i candidat del PP gallec, Alfonso Rueda, va anunciar l’avançament electoral el passat 21 de desembre, tot apuntava una continuïtat tranquil·la, encoratjada per la polèmica llei d’amnistia i el rebuig de la dreta als carrers, però la inesperada crisi dels pèl·lets i la seua gestió per part del govern gallec va fer trontollar aquestes previsions.

El successor de Feijóo en la Xunta va començar la campanya en clau estatal, dient que es presentava contra Pedro Sánchez i l’amnistia, però després del gir de guió del PP amb els indults i l'amnistia —filtrat per la mateixa cúpula del partit en plena campanya—, l’estratègia de Rueda per a salvar els mobles ha canviat per a apuntar qui els sondejos reconeixen com a principal rival a abatre, la candidata nacionalista del BNG Ana Pontón. Amb tot, no sembla que el fet que el PP estudiara durant 24 hores una possible amnistia a proposta de Junts o que s'obrira a valorar uns indults condicionats, haja de tindre un gran impacte en els votants gallecs de dreta, segons han apuntat les últimes enquestes.

En la recta final de la campanya, un Feijóo omnipresent ha deixat de parlar dels indults i de l’amnistia als independentistes catalans per a introduir el fantasma d’ETA i relacionar-lo amb el BNG, partit a què, a més, acusen des del PP de ser una "sucursal del Bildu". No és casualitat: les enquestes obrin la porta a un possible tomb en les urnes que podria donar a Pontón la presidència de la Xunta. La del BNG és l’única dels candidats que repeteix.

L’oposició s’ha mostrat unida en les diferències i els discursos de nacionalistes i socialistes han anat en moltes ocasions de la mà amb l’objectiu de fer fora l’enemic comú de les institucions gallegues. I molts dels sondejos, per la seua part, han mostrat una pujada en intenció de vot per al BNG i, en el millor dels casos, un estancament del PSdeG, fet que ha posicionat el candidat socialista, José Ramón Gómez Besteiro, com el complement imprescindible d’un govern progressista presidit per Pontón, després d’una estratègia inicial en què es presentava —com en bona part de la resta de l’Estat— com a l’alternativa al PP.

Besteiro, de fet, ha tancat la campanya considerant que el PP gallec està “desesperat” i Pontón assegurant que veu evident el “nerviosisme” que hi ha en les files populars. Ambdós acusen el govern de la Xunta d’intentar comprar vots i d’abonar, aquesta setmana, 550 euros a milers de mariscadors per tal de compensar-los per la crisi dels pèl·lets o d’anunciar en l'últim dia de campanya i per SMS d’un augment salarial al personal del servei gallec de salut.

Cau el PP, puja el BNG i el PSdeG s’estanca

Però BNG i PSdeG no ho tindran fàcil. Tot i la caiguda anunciada del PP, la majoria d'enquestes apunten que passaria dels 42 diputats actuals als 38, els escons necessaris per a obtindre la majoria absoluta (el parlament gallec té 75 diputats), que situarien els conservadors en el límit per a mantindre la Xunta. 

Dels sondejos per al 18F, només el CIS atorga una derrota més clara per al PP —entre 34 i 38 escons— i l’entrada en el parlament gallec de Sumar, amb dos diputats, i de Democràcia Orensana (DO) —“ni d’esquerres ni de dretes, d’Ourense”, crida el seu lema— i Vox, amb un cadascuna, escenari que faria més complex el tauler polític gallec. 

Sumar i DO podrien ser decisives

La llei electoral gallega beneficia especialment les províncies més rurals, Lugo i Ourense, on el vot és tradicionalment conservador. Però si, com apunten altres sondejos, Sumar i DO superen la barrera del 5% dels vots en alguna circumscripció, podrien ser decisius en la formació de govern.

De fet, s’apunta dos escons a la Corunya i Pontevedra que ballarien entre el PP i Sumar, i és en aquest punt on ha centrat la seua campanya el partit de Yolanda Díaz, que es veu com a ingredient necessari en la coalició amb BNG i el PSdeG per a fer fora als conservadors de les institucions gallegues: “No hi haurà canvi a la Xunta a dos”, clamen.

Díaz va apostar per la seua portaveu en el Congrés dels Diputats, Marta Lois, una de les persones fortes de la formació, per a encapçalar una llista que suma amb Esquerra Unida, però no amb Podem, tot i l’anunci d’un preacord que no va tirar avant.

El 62% de les bases de la formació de Ione Belarra va decidir anar per separat i ara, a un Podem encapçalat per Isabel Faraldo, cap de les enquestes li dona opcions d’entrar en el Parlament gallec.

L’únic parlament autonòmic sense l’extrema dreta

Les protestes del sector primari han sigut un altre element que ha entrat en plena campanya, amb l’extrema dreta instrumentalitzant part de la mobilització que, juntament amb l’estratègia destapada del PP amb els indults, han conformat la base electoral de Vox en unes eleccions on quasi cap enquesta els dona representació en l’hemicicle gallec. Galícia es resisteix als de Santiago Abascal i és l’única autonomia en què els ultradretans encara no han aconseguit cap escó.

El president de Vox ha denunciat “amenaces, xantatge i insults” per part del PP —soci de govern en diverses autonomies i nombrosos municipis en tot l’estat espanyol— per suggerir-los que no es presentaren als comicis i capitalitzar, així, el vot de la dreta i ha arribat a dir que “la dreteta covarda s’ha convertit en la dreteta estafadora”, en relació amb les converses que haurien mantingut els populars amb els independentistes catalans.

El vot exterior, clau

Més de 475.000 gallecs residents a l’estranger —enfront dels 2,2 milions residents a Galícia, vora un de cada cinc electors— han estat cridats a votar en unes eleccions en què els seus vots podrien ser determinants si el resultat de la nit electoral és, com apunten les enquestes, ajustat.

Només a l’Argentina, la cinquena província gallega com acostumen a dir, hi ha més de 166.000 gallecs amb dret a vot. L’escrutini d’aquests vots es durà a terme entre el 23 i 26 de febrer i podria fer ballar algun escó dels atorgats en els resultats provisionals que començarem a conéixer a partir de les 20:00 hores.