La Generalitat destina 4,5 milions a inspeccions i apuntalaments de cases afectades per la barrancada

La Generalitat ha aprovat un nou contracte d’emergència valorat en 4,5 milions d’euros per “a la realització d'inspeccions i actuacions tècniques d'apuntalament d'edificacions d'habitatges afectades per la dana i que presenten risc per a les persones”. Així ho ha anunciat este dimarts, després del ple del Consell, la portaveu, vicepresidenta primera i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero.

Segons ha explicat, el contracte permetrà ampliar els treballs que, des del 2 de novembre, fa el grup d'edificacions de l'Institut Valencià d'Edificació, coordinat per la Direcció General d'Habitatge en col·laboració amb els ajuntaments. Uns treballs que han consistit fins ara en la inspecció dels edificis danyats i l’avaluació de les condicions d'habitabilitat d'estos i que, a partir d’ara, pararan especial atenció als edificis amb “garatges que van estar negats, suportant càrregues de llot importants”.

Precisament, la vicepresidenta ha justificat el nou contracte en la necessitat de comptar amb personal tècnic especialitzat en estos casos. “Ens vam proposar fer un pla d'inspeccions pioner i exhaustiu per a comprovar la seguretat estructural d'eixos edificis que havien mantingut durant setmanes eixe llot en els garatges”, ha concretat.  

Segons assegura Camarero, estes ajudes les hauria d’haver abonades el govern central, però arran de la decisió del Ministeri de Política Territorial de finançar exclusivament les edificacions sense assegurança —és a dir, aquelles que no poden fer la reclamació corresponent al consorci d’assegurances—, sumada al perill que “alguns dels edificis no estigueren en condicions d'estar habitats”, la Generalitat ha optat per continuar la contractació amb finançament propi.

Tal com ha detallat la consellera, “fins a la data s'han obert 14.886 informes fruit d'estes inspeccions fetes” que han motivat “actuacions d'urgència i mesures preventives”, com ara apuntalaments o restriccions d'accés a habitatges.

700.000 euros per a la demolició d’edificis

El Consell també ha aprovat un decret per a la concessió d’ajudes directes per a sufragar la demolició d'habitatges i edificis residencials greument danyats o destruïts. Es destinaran fins a 16.000 euros per habitatge afectat o local amb un import total de 700.000 euros que “podrà ser incrementat en cas que hi haja més sol·licituds d’ajuda”, segons ha aclarit Camarero.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha avançat abans de la roda de premsa del ple del Consell que la mesura respon a la necessitat "d'avançar en la recuperació urbana i social" dels municipis afectats i de fer “un pas més en el procés de reconstrucció en el qual estem immersos des del minut u” després de les inundacions del 29 d'octubre. 

Amb este nou paquet d'ajudes urgents que, tal com ha indicat el president, “permetran l'execució immediata dels treballs necessaris en immobles que suposen un perill per a la seguretat”, el Consell pretén accelerar la tornada a “la normalitat” del veïnat afectat. 

L’ajuda s’ha fixat en 16.000 euros per habitatge o local afectat tenint en compte informes tècnics que han valorat entre 120 i 150 euros el metro quadrat de demolició. El termini per a executar l'actuació serà de dotze mesos des de la concessió i podran beneficiar-se persones físiques i jurídiques, comunitats de propietaris, agrupacions de veïns, cooperatives d'habitatge i fins i tot, hereus acreditats en cas de defunció del titular.

Les actuacions subvencionables inclouen la demolició total d'edificacions amb orde municipal d'execució, els treballs d'adequació posterior com impermeabilitzar mitgeres o tancar solars, així com els honoraris tècnics derivats del projecte i direcció de l'obra. També es contemplen demolicions ja fetes si es demostra la vinculació directa amb les riuades i es van executar després del 29 d'octubre.

La llei de concòrdia tira avant tot i el recurs del govern espanyol

Susana Camarero ha assegurat que la Generalitat tirarà avant la llei de concòrdia malgrat la intenció del govern de recórrer-hi al Tribunal Constitucional (TC), ja que ha defensat que és "una bona llei" i que l'executiu central tracta d'"atacar l'autonomia de les comunitats autònomes".

"Continuarem desenvolupant una llei en la qual creiem i que considerem que és positiva per a esta comunitat", ha manifestat en ser preguntada per si el Consell ha contactat amb el Ministeri de Memòria Democràtica per a evitar el recurs d'inconstitucionalitat, abans del termini obert per a negociar entre totes dos administracions que conclou este dimarts.

Camarero veu "irrellevant" el nombre de telefonades de Mazón

Preguntada per la investigació per la gestió de la dana, Camarero no ha volgut contestar a la qüestió sobre les telefonades que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va adreçar al president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo el 29 d’octubre, ja que ha qualificat eixa informació “irrellevant”. Segons la popular, Mazón "ha donat més que sobrades explicacions sobre les telefonades que va dur a terme durant eixe dia". La portaveu del Consell ha insistit a assenyalar la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, a qui ha retret que no telefonara al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, “fins després de la tragèdia de Poio”.