La Generalitat enviarà cisternes d'aigua per a evitar el sacrifici massiu de ramat per la sequera
Miguel Barrachina ha confirmat la informació en la primera entrevista en 'Les notícies del matí' com a conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca
La Generalitat enviarà cisternes d'aigua de manera imminent per a evitar el sacrifici massiu d'animals a les explotacions ramaderes valencianes afectades per la sequera. L'exsíndic Miguel Barrachina ha confirmat la mesura en la primera entrevista en Les notícies del matí com a conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca. Segons ha explicat, ha sigut la primera decisió que ha pres i té per objectiu "abastir les necessitats de les 300 explotacions extensives de ramat" que té la Comunitat Valenciana, la gran majoria a les comarques del nord.
"Vaig prendre possessió dimarts i divendres vaig aconseguir iniciar un expedient, que probablement l'acabe hui i demà el puguem anunciar, per a fer arribar amb camions cisterna allà on els ramaders estan sacrificant els animals, perquè no poden beure aigua (...) Com que no tenen past (per la sequera) envien els animals a l'escorxador", ha detallat Barrachina. Segons ha detallat, només arribar a la conselleria va signar un contracte menor per a portar cisternes "que ja estan arribant a algun lloc" i ara amb el decret "intentarem invertir-ho tot" perquè les aportacions siguen generalitzades.
"Invertirem tots els recursos que puguem per a enviar aigua pertot arreu. Mazón vol salvar totes les ramaderies", ha assegurat el conseller, que ha situat en la lluita contra "la sequera extraordinària" la prioritat del seu departament en estos moments, obligada per la caiguda de les precipitacions a la meitat en els últims nou mesos, en comparacions amb els registres de fa cinc anys.
Invertirem tots els recursos possibles per a enviar aigua pertot arreu
El conseller ja va anticipar l'assistència amb cisternes al ramat este dimecres durant una reunió a Madrid amb cinc autonomies més afectades per la falta de pluges, que va desembocar en la petició al Ministeri d'Agricultura que convoque la taula de l'aigua, perquè coordine i lidere una acció estatal contra la sequera. "Si les mesures que prenen per separat les autonomies les prenguérem conjuntament, arribaríem més lluny. El govern té competència exclusiva en aigua, que ens reunisca i ens lidere. Alhora que ens limita l'aigua, és qui pot ens en pot permetre un ús extraordinari, o demorar el pagament a la Seguretat Social que arruïna ramaders i agricultors" ha advertit en la ràdio d'À Punt.
El conseller s'ha mostrat molt crític amb la reacció del ministeri d'Agricultura pel que fa a la falta de pluges i ha acusat el de Medi Ambient de magnificar les conseqüències. Assegura que no s'ha fet res des de la declaració de "sequera extrema" que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va comunicar el 14 de març. Ha arribat a acusar la ministra Teresa Ribera de practicar un "ecologisme de saló" i d'un "delicte de lesa pàtria" per permetre desembocar a Portugal aigua del Tajo que s'ha llevat del transvasament a la conca del Segura. "Segueix el corrent d'opinió que diu que allò que plou ha d'acabar a la mar, i això és una gravíssima errada (...) No pots deixar perdre aigua dolça per a després dessalar-la per processos químics contaminants i costosíssims" ha manifestat.
No pots deixar perdre aigua dolça perquè arribe a la mar. És una errada gravíssima
"Té poc de sentit que deixem perdre hm³ d'aigua quan ací moriran deu milions d'arbres si es perpetra la retallada del Tajo-Segura", ha insistit Barrachina, que ha tornat a acusar el govern d'aplicar criteris polítics en la reducció de les aportacions, que assegura que han sigut menors que les que indicaven els tècnics. "Ara, amb la sequera, és quan fa mal, que és quan necessitaríem que l'aigua haguera arribat", ha lamentat Barrachina que ha anticipat el "màxim combat per l'aigua" des del Consell. "Estem a favor de compartir l'aigua d'aquella zona que s'inunda cap a la que no en té", ha explicat per a sintetitzar la visió del govern valencià sobre la política hídrica.
Rècord de 35 milions per a assegurances agràries
Barrachina també ha assegurat que intentarà resoldre les polítiques que va iniciar el seu antecessor, José Luis Aguirre, abans de l'abrupta eixida de Vox del Consell, començant per l'augment de les aportacions a les assegurances agràries. Segons ha recordat, enguany preveuen destinar-hi 35 milions, un rècord pressupostari que duplica les aportacions de la següent autonomia que més aporta, Castella-la Manxa. "Enguany batem rècord en pressupost i també ho farem en execució, perquè eixos milions estiguen en la butxaca de qui se'ls mereix, que és l'agricultor que ha garantit el producte i a qui la falta de pluges l'ha fet perdre qualitat i qualitat", ha assegurat.
Cal facilitar que el caçador complisca amb el paper que la naturalesa li encomana contra la fauna salvatge
També ha anticipat facilitats per a eliminar l'excés de fauna salvatge en zones d'agricultura i de ramat, particularment de porcs senglars, amb permisos especials de caça. "Cal facilitar que el caçador complisca amb el paper que la natura li encomana. Si l'impedeixes, en dos anys els porcs seglars es planten a la plaça de l'Ajuntament de València.
Conflicte amb Catalunya per l'àrea de pesca
D'altra banda, ha augurat que plantarà batalla a Brussel·les per a insistir en la defensa de l'equivalència en els tractaments fitosanitaris que s'exigeixen a importacions i exportacions de cítrics, i contra Catalunya, per la presumpta colonització de l'espai pesquer de Castelló. Segons ha explicat, l'autonomia veïna ha baixat 133 graus l'àrea de pesca de polp i ha envaït la zona del Baix Maestrat fins al punt d'haver inclòs la plataforma Castor. "Són aigües tradicionals valencianes. Defendrem que és una apropiació indeguda de Catalunya. I si no ho resolen, acabarem als tribunals", ha anticipat.