La gestora de les societats d'Erial a Luxemburg, Beatriz García Paesa: "Ningú em va parlar mai de Zaplana"

Beatriz García Paesa, la gestora de les societats de Luxemburg atribuïdes a la trama del cas Erial, ha negat conéixer la participació de l'expresident de la Generalitat en l'entramat. "Al senyor Zaplana no el conec. El seu nom mai el van mencionar els intervinents", ha explicat en una declaració per videoconferència com a testimoni.

García Paesa ha corregit la versió manifestada en les sessions anteriors per l'intermediari uruguaià Fernando Belhot, que va insinuar que ella havia de saber que l'excap del Consell era l'amo dels fons, perquè el seu contacte li'l va passar Zaplana per a transferir els fons d'una societat a una altra. "Mai", ha contestat a la pregunta de si va comentar amb Belhot que els fons eren de Zaplana.

La gestora internacional, neboda de l'espia Francisco Paesa, ha confirmat un dels detalls més cridaners d'este procés: l'ingrés el 2001 de 650.000 euros en efectiu a Luxemburg per part de l'expresident de les Corts Juan Cotino, quan era director general de la Policia Nacional, per a crear les dos societats amb què es canalitzaren els presumptes suborns, Imison Internacional i Fenix.

Segons García Paesa, no li van preguntar per l'origen dels diners. "Com que Vicente (el nebot de Cotino i soci de l'empresa familiar Sedesa) ja treballava amb el banc, els bancs no fan més preguntes", ha explicat.

La gestora internacional ha certificat que Vicente Cotino va constituir les filials a Espanya (Inversiones Imison i Inversiones Inpega) de les societats obertes a Luxemburg (Imison i Fenix) i que entre 2005 i 2006 va desvincular-se d'estes a través d'un canvi de titularitat en favor de Joaquin Barceló (Imison) i Juan Francisco Garcia (Fenix). De Barceló, reconegut testaferro de Zaplana, ha dit que només l'ha vist en dos ocasions i que "mai" li ha donat cap mena d'instruccions.

Barceló em va dir que les qüestions financeres les parlara amb Grau. Ell feia el meu treball a Espanya

"(Barceló) em va dir que tots els temes fiscals els parlara amb Grau", ha explicat Garcia Paesa, que ha dit que este últim "feia el meu treball a Espanya". La investigació judicial situa Grau com el cervell financer de la trama, però García Paesa l'ha presentat com un simple "professional", com ella, que gestionava operacions amb societats seguint instruccions dels socis. Segons ha dit, no va intervindre en l'estructura societària a Luxemburg, que havia creat Vicente Cotino, i només va entrar en joc arran el canvi de propietaris.

La gestora ha plantat dubtes sobre la declaració en la fase d'instrucció amb relació a Grau. Hui ja no ho té tan clar i només "s'imagina" que va ser este qui li va fer el traspàs de poders a l'intermediari uruguaià Fernando Belhot i que suposa que ho faria a nom seu per orde del soci (Barceló). "Fa falta la confirmació del soci, que és a qui rendia comptes", ha explicat.

De Belhot, presumpte testaferro de Zaplana, ha dit que es comportava com un soci més que com un intermediari financer. Des de la seua entrada, ha explicat, desapareix Grau i comencen moviments que no s'havien fet fins a eixe moment, com transferències a fons d'inversions. És amb Belhot quan es liquida Imison i transfereixen els diners a empreses com l'holandesa Natland o la uruguaiana Disfey. Per contra, ha limitat la participació de Grau a l'adquisició de participacions en societats espanyoles a través d'ampliacions de capital, una operativa que entenia com a compatible amb l'objecte social de les firmes, que era el d'invertir a Espanya.

Villarejo: "Diré la veritat, com sempre"

Juntament amb els habituals acusats, s'ha vist a la Ciutat de la Justícia de València l'excomissari José Manuel Villarejo, citat com a testimoni en la causa. Amb el rostre ocult amb l'habitual gorra i unes ulleres de sol algunes talles més menudes del que tocaria, Villarejo ha atés la premsa amb la desimboltura habitual. "Cal continuar creient en l'estat de dret", ha manifestat l'excomissari, citat per la defensa d'Eduardo Zaplana arran les declaracions durant el cas Kitchen, en què va dir que la imputació de l'expresident a través dels anomenats papers del sirià era un muntatge policial.

"Diré la veritat, com sempre. Després la gent es queixa i diuen que mentisc, però ningú no és capaç de negar les meues paraules", ha manifestat mentre abandonava el recinte judicial. Li han comunicat que el seu testimoni es posposa a un altre dia.