Gómez anuncia una reforma profunda del sistema sanitari per a fer-lo “més eficient i resolutiu”
Acusa el Botànic d’ocultar de les llistes d’espera 38.616 pacients i deixar més de 192.000 factures pendents de pagament, moltes d’elles sense un contracte que les avale
El sistema sanitari públic, organitzat actualment en 24 departaments de salut, “no està resolent molts dels problemes que la realitat quotidiana planteja als ciutadans”, per això el nou conseller de Sanitat, el popular Marciano Gómez, aposta per una transformació “íntegra” del sistema, que permeta implantar un canvi “radical” en l’atenció sanitària. Aquest redisseny es farà en funció dels resultats d’una anàlisi profunda, una auditoria, que proporcione una radiografia de la situació actual del sistema sanitari, per a introduir iniciatives que el convertisquen en una “estructura reactiva”, que “proporcione salut” entesa de forma global, és a dir, amb prevenció i no a colp de reaccions.
Era la declaració d’intencions que manifestava el titular de Sanitat durant la seua compareixença en les Corts, on ha exposat les línies de treball que pretén implantar aquesta legislatura. Gómez ha defensat la reorganització de la sanitat per a “adaptar-se als canvis” i que l’atenció als pacients siga “més eficient i resolutiva”. El nou model de gestió sanitària, es fonamentarà en tres pilars: “l’esforç continu per a optimitzar els processos, l’eficiència i l’excel·lència per a augmentar la participació del pacient i la retenció del talent dels professionals sanitaris”.
Una vegada que es tinguen els resultats de la profunda auditoria del sistema sanitari, es traçarà l’estratègia per a reorganitzar els procediments, el personal i els recursos assistencials. “Hem de buscar models organitzatius perquè el model actual està fragmentat, és ineficient, amb poca orientació als resultats i baixa productivitat. Hem d’afrontar un canvi radical”, exposava des de la palestra.
No obstant això, el conseller ha avançat algunes de les línies de treball en les quals té intenció d’aprofundir. Una d’elles és l’atenció primària, “un instrument clau per a agilitzar la resposta” als pacients. “Si no hi ha primera cita, no hi ha ni tractament, ni diagnòstic, ni proves”, reflexionava, al mateix temps que recordava que s’ha creat una direcció general específica per a l’atenció que ofereixen els centres de salut.
Així mateix, Marciano Gómez advoca per agilitzar també les proves diagnòstiques. “Treballarem per un diagnòstic ràpid i encertat”, per a la qual cosa creu que s’han de racionalitzar les proves diagnòstiques. “No és tracta de fer més, sinó les més necessàries en el menor temps possible”, argumentava.
D’altra banda, Marciano Gómez ha anunciat que va "reavaluar" l'acord signat el març passat, pels anteriors responsables de la conselleria, per a reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals en Atenció Primària, per a "encaixar" les necessitats dels pacients amb la reivindicació dels professionals sanitaris.
El conseller ha recordat que aquest acord es va signar "en plena precampanya electoral" amb cinc sindicats per a reduir la jornada a 35 hores. Ara, el conseller ha indicat que cal veure com encaixar aquesta situació per a "no perjudicar de manera greu" els drets dels ciutadans i, al mateix temps, satisfer els drets dels treballadors.
Iniciatives per a retindre el talent dels professionals, un pla integral per a la construcció de noves infraestructures, però també de reformes dels espais actuals, així com la creació d’una oficina sociosanitària per a millorar la coordinació entre la sanitat i els serveis socials són altres de les iniciatives que pretén impulsar Marciano Gómez durant el seu mandat.
Un nou pla de salut mental, “una de les nostres majors preocupacions”, segons ha incidit, per a “dignificar la figura del malalt mental” és una altra de les intencions que pretén promoure el conseller de Sanitat. En aquest sentit, ha apuntat que abans que s'acabe l’any, la Generalitat presentarà el nou pla autonòmic de salut mental.
Reduir l'espera
La retallada de les llistes d’espera és un altre dels propòsits de Gómez. Encara que no ha concretat que pretén fer per a reduir-les, ha admés que “quan es decidisca que la millor solució és la cirurgia, [les intervencions] es prioritzaran en funció de la gravetat”. “El salut dels pacients estarà per damunt de números i llistes”, afegia.
L’1 d’agost hi havia 112.083 valencians pendents d’intervencions, però la xifra oficial que es va donar va ser de 73.467. Hi ha 38.616 pacients més pendents d’una operació
Gómez ha aprofitat per a lamentar l’estat en què queden les llistes d’espera després dels governs del Botànic. “El Botànic deixa grans ineficiències. Les demores són una realitat que fa vergonya”, advertia el conseller de Sanitat, que acusava l’anterior govern d’ocultar de les llistes a més de 38.000 pacients.
“L’1 d’agost hi havia 112.083 valencians pendents d’intervencions, però la xifra oficial que es va donar va ser de 73.467 persones. On està la diferència? Hi ha 38.616 pacients més pendents d’una operació, perquè hi ha patologies, com les d’obesitat mòrbida o les que no necessiten anestèsia general, no estaven incloses en les llistes d’espera”, exposava durant la seua primera intervenció en l’hemicicle valencià.
D’altra banda, també ha acusat el govern precedent d’haver fet una gestió deficient pel que fa a la gestió econòmica. “Hi ha més de 192.000 factures pendents, de les quals més de 120.000 es pagaran sense suport contractual. Parle de més de mil milions d’euros en concepte d’enriquiment injust amb medicaments, material sanitari, equipaments...”, assenyalava el conseller. Gómez aclaria que aquestes despeses absorbiran el 42% de la despesa corrent de Sanitat, que són 2.400 milions, per a enguany es pagaran sense que hi haja cap contracte”, advertia.
