El govern aprova de nou la senda d'estabilitat amb els mateixos objectius de dèficit

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts, per segona vegada, el límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, i els mateixos objectius d'estabilitat i de deute per a les administracions públiques que ja va rebutjar al juliol el Congrés.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assenyalat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que, en compliment de la llei d'estabilitat, que obliga a portar-ho dos vegades, el govern torna a presentar esta senda, mantenint els mateixos objectius de dèficit a escala global i per subsectors. "La tornem a portar perquè continuem estant compromesos amb comunitats autònomes i ajuntaments. De fet, volem que tinguen uns objectius de dèficit menys exigents que la senda que actualment està en vigor", ha remarcat la titular d'Hisenda.

Montero ha advertit que si, a pesar que esos objectius donen més marge a comunitats i ajuntaments, "la temptació del Partit Popular és continuar rebutjant la senda per qüestions purament partidistes", el govern presentarà els pressupostos del 2025, "ja siga amb la senda aprovada hui o amb l'anterior".

Si no s'aprova, les comunitats autònomes i ajuntaments també haurien de formular els seus pressupostos amb la senda anterior. "L'única pregunta que el PP ha de respondre és si vol o no obligar comunitats i ajuntaments a fer un ajust pressupostari en dos anys d'11.550 milions o li permet més capacitat de despesa", ha apuntat la ministra. Per això, la responsable d'Hisenda espera que en el PP "s'instal·le un mínim de sentit comú, de trellat, perquè no li donen l'esquena ni a presidents autonòmics i a alcaldes, ni tampoc als ciutadans que viuen en estos territoris".

L'executiu insisteix així en els seus objectius i torna a aprovar una senda fiscal que deixarà el dèficit públic en el 2,5% el 2025, en el 2,1% el 2026 i en l'1,8% el 2027, a més de retallar el deute públic al final del període per davall del 100%, termini temporal que estarà marcat per la reactivació de les regles fiscals europees –suspeses des del 2020 per la covid-19.

L'administració central assumirà la major part de la responsabilitat del compliment dels nous objectius fiscals, tenint en compte que el 2025 haurà de situar el dèficit en el 2,2%, en l'1,8% el 2026 i en l'1,5% el 2027. L'objectiu de dèficit de les comunitats el 2025, 2026 i 2027 serà del 0,1%, mentre que els ajuntaments i corporacions locals disposaran el 2025 i el 2026 d'equilibri pressupostari (0%).

"La idea central que té aquesta senda és donar major capacitat pressupostària per a millorar sanitat, serveis socials, educació o dependència", ha assenyalat Montero, després d'assegurar que, si no s'aprovaren estos objectius, les comunitats i els ajuntaments comptarien per a l'any 2025 amb 4.850 milions d'euros menys i l'any 2026 amb 6.700 milions d'euros menys. Per això, Montero considera que "no té cap mena de sentit" que, donant més marge de despesa en administracions governades en la major part pel Partit Popular, este rebutge esta senda d'estabilitat que beneficia clarament els territoris on ells governen.

Presentar els pressupostos prompte i obrir diàleg

Montero espera presentar "el més prompte possible" a les Corts Generals els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2025 i ha avançat que dialogarà "amb tots els grups polítics" per a tirar avant els comptes públics del pròxim any.

En qualsevol cas, la titular d'Hisenda ha reiterat que, si acudeix a la presentació dels pressupostos a les Corts Generals és "amb tot l'ànim de tirar-los avant", ja que suposen una "oportunitat" per al país, malgrat la seua complexitat. "Negar al país tindre uns pressupostos ho hauran d'explicar els que, en comptes d'esmenar els comptes públics, l'única cosa que fan és posar entrebancs en el camí perquè el govern no puga desenvolupar la seua activitat política", ha subratllat María Jesús Montero.