Sánchez planteja a les autonomies condonar part del deute i blindar l'habitatge públic

El govern espanyol convocarà al gener el Consell de Política Fiscal i Financera per a impulsar que l'Estat assumisca part l'endeutament de les autonomies en règim comú, inclosa la valenciana. El cap de l'executiu central ho ha anunciat este divendres en la Conferència de Presidents, que l'ha reunit a Santander amb els líders autonòmics i el rei Felip VI. Pedro Sánchez ha traslladat la necessitat d'acordar entre tots els territoris un nou model de finançament autonòmic que "blinde la solidaritat" i garantisca que totes les autonomies reben "més recursos dels actuals". La Comunitat Valenciana reivindica des de fa anys una reforma del model, per ser la que menys ingressos per habitant rep amb el sistema actual, a què imputa la major part dels vora 60.000 milions euros de deute.

En clau valenciana, el cap de l'executiu ha informat que s'ha autoritzat la reprogramació de fons europeus de cohesió (Feder i FSE) per a habilitar noves línies d'ajuda per la DANA.

Respecte de l'habitatge, convertit ja en un dels primers problemes al conjunt de l'Estat, ha proposat blindar de manera "permanent i irreversible" el caràcter públic i social de les vivendes finançades amb recursos públics, a fi d'evitar que acaben revenent-se a fons d'inversió o grans tenedors, com ha passat a Madrid. Sánchez ha marcat com a objectiu aconseguir que almenys 20% del parc d'immobles tinga caràcter públic. Ha instat els territoris a aplicar la llei de vivenda, que rebutgen les comunitats del PP, i a aprovar una nova llei del sòl que done més seguretat jurídica als ajuntaments per a accelerar la construcció d'habitatges assequibles i que adapte la normativa al canvi climàtic. Esta visió xoca amb la recent reforma normativa del Consell, dins del Pla Simplifica, que habilita la construcció d'hotels a 200 metres de la costa.

Acordar "d'una vegada" el repartiment de menors migrants

Sobre la taula s'ha posat també la necessitat "d'acordar d'una vegada" una solució compartida al repartiment de menors migrants no acompanyats a través de criteris objectius, des de la solidaritat entre regions, i en el marc d'una "política migratòria responsable i solidària, basada en la ciència i no en els prejuís". En este sentit, ha convidat les autonomies a sumar-se al foment de la migració regular per part del govern espanyol, a través de plans laborals reglats. La proposta de la Moncloa xoca amb l'amenaça de Vox de no aprovar els pressupostos a les autonomies que depenen dels seus vots si accepten participar en el repartiment de migrants.

En la reunió, Sánchez també ha anunciat als presidents autonòmics que els transferirà 223 milions extraordinaris a principis del 2025 perquè financen l'adopció i desenvolupament de solucions sanitàries basades en intel·ligència artificial, que milloren l'atenció als pacients i optimitzen el temps dels sanitaris. També s'ha compromés a augmentar el finançament estatal de noves places per a professions sanitàries en les universitats públiques, sempre que hi haja un "compromís ferm" de cofinançament sostingut en el temps pels territoris.

Primera Conferència de Presidents autonòmics en més de dos anys

Santander acull este divendres la XXVII Conferència de Presidents autonòmics, la primera en més de dos anys. La reunió, que se celebra al Palau de la Magdalena, havia estat reclamada des de fa temps pels barons del Partit Popular i ajuntarà a la capital càntabra el cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, i els mandataris de les dèsset comunitats. L'última convocatòria d'este òrgan, el de màxim nivell polític del Govern d'Espanya i les autonomies, s'havia celebrat a l'illa canària de la Palma el 13 de març de 2022. A les nou i mitja passades del matí ha tingut lloc la recepció oficial. El rei Felip VI, seguit pel cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha saludat un per un els presidents autonòmics, en formació de filera, abans de la tradicional foto de família. En el recorregut el rei ha intercanviat unes paraules amb el president Carlos Mazón.

En una primera intervenció, prèvia a la reunió, Pedro Sánchez ha destacat la imatge "poderosa" sobre la força de l'estat autonòmic que transmet la foto del conjunt dels presidents i presidentes autonòmics i el cap de l'executiu central al voltant del cap de l'Estat, que considera que projecta certesa i seguretat a la ciutadania. L'organització territorial l'ha defesa com "una de les grans consecucions de la Constitució espanyola" que "només ha portat coses bones" a la cogovernança amb les autonomies ha atribuït la proximitat de l'Estat a la població i les bones dades econòmiques. "Hem de continuar amb esta senda de col·laboració per a donar certeses a la ciutadania", ha explicat durant la compareixeça, acompanyat per la presidenta càntabra i amfitriona de la cimera, María José Sáenz de Buruaga.

Sánchez també ha celebrat la combinació de "pluralitat ideològica i rigor científic" que inspira el Palau de la Magdalena (antiga residència reial, que dedica hui part de les instal·lacions a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo), per a abordar els debats entre les autonomies i l'Estat. Els temes i preocupacions, segons ha recordat, són pràcticament els mateixos que fa vint anys, quan va celebrar-se la primera conferència de presidents.

Quatre temes prioritaris damunt de la taula

El finançament autonòmic, envoltat de fortes crítiques al pacte bilateral del PSOE amb Esquerra Republicana de Catalunya, és un dels quatre temes d'un conclave en què també es parlarà d'habitatge, migració i la manca de recursos humans en l'àmbit sanitari. És la primera vegada des que Sánchez és president que estarà al capdavant d'una cita d'estes característiques, amb clara majoria de cadires ocupades per dirigents territorials del partit de l'oposició, cosa que augura una cimera tensa. Com que les posicions en l'entorn dels assumptes clau estan tan allunyades, molts dels assistents es mostren escèptics sobre la possibilitat de tancar grans acords, donat el format de la trobada. Cada participant té deu minuts per a abordar els temes de discussió.

Excepte el president de Melilla, tots els dirigents autonòmics han confirmat assistència a la cita, però la majoria dels focus se situa en la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, l'única que va decidir no participar en la ronda de contactes organitzada per Sánchez en la Moncloa, i a qui este divendres s'ha vist encaixant mans, com mana el protocol, amb el cap de l'executiu central.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va anticipar este dimarts després del Consell de Ministres que aspiraven a una reunió "constructiva", encara que fonts de l'executiu dubten que la cita acabe amb èxit i responsabilitzen preventivament d'esta possibilitat l'actitud prèvia del PP. El principal partit de l'oposició, no obstant això, qüestiona que el govern de coalició vaja a Santander amb voluntat d'acord. Alguns dels presidents autonòmics populars auguren que la cimera pot quedar en una "suma de monòlegs" i critiquen que a penes hi ha hagut treballs previs que servisquen de punt de partida.

El problema comú de l'habitatge

La intenció inicial del govern espanyol era centrar la conferència de presidents únicament en la vivenda, en mode monogràfic, per a tractar de buscar respostes de cara a una problemàtica que ha esdevingut crucial per a la població per la falta de pisos en oferta i l'alça descontrolada dels preus. Hi ha consens entre tots els partits en el reconeixement de la que és una de les preocupacions principals de la societat, però el diagnòstic i les solucions són les que han provocat els xocs més grans entre l'executiu estatal i les autonomies governades pel PP i, de moment, no sembla que puga haver-hi unitat d'acció.

Fa a penes dos setmanes, en el Congrés Federal del PSOE a Sevilla, Sánchez va anunciar la creació d'una empresa pública d'habitatge que s'encarregarà de construir i gestionar vivendes per a ampliar el parc públic estatal. L'ens, segons va precisar després la ministra del ram, Isabel Rodríguez, eixirà d'una transformació de l'actual entitat estatal de sòl Sepes. També el PP situa este tema entre les prioritats i recorda que les competències són autonòmiques, mentre que els mandataris de les comunitats esperen conéixer els detalls del nou ens. El líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, ha plantejat en els últims mesos un pla d'habitatge, mobilitzar més terreny per a edificar més pisos i establir reduccions i deduccions fiscals que beneficien fonamentalment la població jove.

La pressió dels executius autonòmics en la reunió preparatòria de la cimera que va celebrar-se a finals d'octubre va fer que el govern espanyol cedira i acceptara incloure en l'orde del dia els assumptes del finançament, la immigració i la falta de sanitaris, reivindicats per la majoria de les comunitats. Les temàtiques a abordar són de pes, però les discrepàncies mostrades en els últims mesos, sobretot en finançament i habitatge, no fan ser optimistes sobre la possibilitat de tancar consensos rellevants.

Focus en el finançament autonòmic

Promet ser el tema que eclipsarà la trobada. La reforma del model, que va originar-se en una norma de 2009, està caducat des del 2014. Any rere any l'assumpte ha estat en primera plana de l'agenda política, però ha quedat eternament ajornat sense que cap dels governs del PP i el PSOE que han ocupat la Moncloa des d'aleshores haja aconseguit un consens per a plantejar un nou sistema de repartiment territorial dels fons més equitatiu amb totes les comunitats. L'acord entre socialistes i ERC que plasma un règim singular per a Catalunya ha reobert el meló i ha tornat a atorgar protagonisme a la reforma que hi ha pendent.

Este divendres els ulls estaran en el president català, el socialista Salvador Illa, que ha assenyalat que acudeix a la cita per a "defensar i explicar" este pacte. Enmig d'una tempesta de crítiques procedents de tots els governs autonòmics del PP i d'alguns socialistes, com el castellanomanxec d'Emiliano García-Page, Sánchez va avançar a principis de setembre que impulsaria un nou sistema de finançament autonòmic "més just", que reduïsca les diferències territorials i en el qual totes les comunitats rebran més recursos. La gran majoria dels mandataris autonòmics que han participat en la roda de reunions celebrades a la Moncloa amb el president espanyol li han expressat rebuig frontal al fet que el govern estatal negocie un finançament singular amb cap territori, en referència implícita a Catalunya. Sánchez els va donar a tots garanties que res s'aprovaria fora d'un marc multilateral, que en tot cas continua veient compatible amb el bilateral. El debat va ficar-se també en el Congrés Federal del PSOE, en què finalment es va pactar que el nou model rebrà llum verda "de manera multilateral en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), sense perjudici de la relació bilateral de l'Estat amb cada comunitat autònoma en funció de l'arreplegat en els diferents estatuts".

Cada comunitat posa sobre la taula les seues peculiaritats, des de la insularitat i la població flotant que implica el turisme a la dispersió dels municipis o l'envelliment, claus per a Castella i Lleó. L'aragonés Jorge Azcón vol un fons de compensació per despoblació, mentre que el valencià Carlos Mazón, l'andalús Juanma Moreno i el murcià Fernando López Miras reclamaran que, mentre es tanca la necessària reforma del sistema, es cree un fons transitori per a les comunitats infrafinançades.

Pacte difícil en immigració

La cimera de Santander tractarà de tancar també una entesa en el tema migratori, sobre el qual govern espanyol, comunitats, oposició i fins i tot algun partit del bloc de la investidura —com és Junts— mantenen diferències que han fet impossible ni tan sols arribar a debatre al Congrés la proposta de reforma de l'article 35 de la llei d'estrangeria per a fer obligatori el repartiment dels menors migrants no acompanyats.

És un assumpte que preocupa en tota Espanya, però especialment a Ceuta i Canàries, una de les comunitats que més expectatives té en el conclave de presidents i que ha fet d'este el seu cavall de batalla. Fa temps que els dos territoris clamen per un acord que alleugerisca la pressió migratòria que pateixen, i l'executiu espanyol ha manifestat, en nombroses ocasions per boca del ministre de Política Territorial, el canari Ángel Víctor Torres, que li "encantaria" que de la reunió poguera eixir un consens. S'intueix, però, complicat, després de mig any de negociacions fallides i que el PP advertira que no hi haurà acord si Sánchez no accepta el text que Feijóo va pactar amb Canàries i que contempla que l'executiu central costege l'acolliment quan els menors superen el 100% de les places i assumisca en primera persona la gestió quan els centres depassen el 150% de la capacitat.

L'arxipèlag vol establir un mecanisme per a executar derivacions urgents a la Península i el president Víctor Clavijo demanarà a la resta d'autonomies que suport per a reformar la llei d'estrangeria. No confia a tindre èxit, però portarà un text que, segons ha assegurat, conjumina els pactes assolits amb el govern d'Espanya i "el 95%" de les peticions del PP en les negociacions.

Escassetat de sanitaris

Diverses comunitats van proposar específicament incloure en l'orde del dia del fòrum la falta de personal sanitari que, segons denuncien nombrosos governs autonòmics, els impedeix donar una solució a problemes com l'increment de les llistes d'espera. La demanda és antiga, tant que Núñez Feijóo ja va exigir una solució per a esta escassetat de professionals en la Conferència de Presidents de desembre de 2021, quan estava al capdavant de la Xunta de Galícia —cert és que aleshores estàvem en ple esclat de la pandèmia de covid-19—. Encara que el Ministeri de Sanitat ha posat en marxa plans de xoc, com el d'Acció d'Atenció Primària i Comunitària 2022-2023, la situació no ha millorat significativament i els presidents del govern espanyol i de les comunitats autònomes tornen a parlar sobre l'assumpte este divendres.