El govern aprova el repartiment de menors migrants i donarà cent milions a les comunitats per a acollir-los

El govern espanyol ha aprovat en el Consell de Ministres d'este dimarts el decret que modificarà la llei d'estrangeria per a articular un mecanisme permanent de reubicació dels menors migrants no acompanyats que arriben des de zones tensionades com les Canàries a la resta de les comunitats autònomes. Segons han confirmat a EFE fonts de la negociació, l'executiu liderat per Pedro Sánchez ha impulsat la reforma una vegada s'ha garantit el suport parlamentari de Junts a través d'un acord. Ara ja existeix una majoria suficient per a convalidar al Congrés la modificació de l'article 35 de la llei d'estrangeria, el punt que es canvia.

Per a finançar l'atenció d'estos xics i xiques migrants enguany, el govern espanyol destinarà cent milions d'euros per a les comunitats autònomes, que es veuran des d'ara obligades per llei a acollir-los a fi d'alleujar la situació "extraordinària" que viuen Canàries i Ceuta. El ministre Ángel Víctor Torres, responsable de la comissió interministerial sobre immigració, ha presentat en roda de premsa les línies bàsiques del reial decret llei de mesures urgents aprovat pel Consell de Ministres, que reforma la llei d'estrangeria perquè les autonomies no puguen rebutjar l'acolliment dels menors.

Els criteris, si no es pacten prèviament en una conferència sectorial, s'establiran en funció de paràmetres com la població (50%), renda per càpita (13%), taxa d'atur (15%), esforç previ (6%), dimensionament estructural del sistema de places —és a dir, quantitat de llocs creats per l'administració autonòmica per a allotjar adolescents tutelats— (10%), el fet de ser ciutat fronterera (2%), la insularitat (2%) i la dispersió (2%). Segons el govern espanyol, la suficiència financera està garantida per un fons adscrit al Ministeri de Joventut i Infància per al qual es crearà el 2025 un crèdit extraordinari de cent milions d'euros. Ara, les comunitats autònomes tindran un poc més d'un mes per a informar el govern central de les dades de menors acollits perquè puga calcular quants xiquets i joves migrants no acompanyats els correspon reubicar des de les Canàries i altres regions saturades.

D'acord amb les últimes dades que va presentar el Ministeri de Joventut i Infància l'octubre passat, segons els criteris establerts aleshores en funció de la població i de l'esforç realitzat, la Comunitat Valenciana hauria de crear 764 noves places per a acolliment menors en general, no només migrants.

El partit liderat per Carles Puigdemont ja ha informat en un comunicat de les implicacions que tindrà per a Catalunya l'entesa amb el govern espanyol. En concret, es "limita l'arribada de menors no acompanyats" destinats a esta autonomia, que rebrà entre 20 i 30 dels més de 5.500 que es troben tutelats actualment a Canàries, mentre que Madrid n'acollirà a més de 700. L'acord preveu, segons els catalans, que el repartiment dels migrants entre comunitats es duga a terme "tenint en compte el pes poblacional, però també l'esforç fet per Catalunya al llarg dels últims anys".

D'altra banda, fonts citades per l'agència EFE han explicat que el decret suposarà una solució "real i permanent" a la situació de territoris frontera com són les illes Canàries. La manera en què es duran a terme les derivacions dels menors, però "s'anirà ajustant cada cert temps a la situació real". Es tracta d'una mesura "estructural, definitiva, reglada i obligatòria d'acolliment de xiquets en totes les comunitats", precisen les fonts, que s'anirà adaptant en funció de la pressió migratòria del moment i la capacitat d'acolliment de les comunitats.

Es tracta d'un mecanisme que han reivindicat de manera històrica les Canàries per la saturació dels recursos assistencials en moments de grans fluxos migratoris cap a l'arxipèlag perquè, segons el marc legislatiu actual, els menors es queden sota la tutela de la comunitat a la qual han arribat. En els últims anys s'han realitzat alguns repartiments puntuals des de zones com Canàries i Ceuta acordats en el si de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, però només han afectat uns pocs centenars de joves i, a més, no s'han arribat a materialitzar completament. El juliol passat PSOE, Sumar i Coalició Canària van portar la iniciativa per a reformar l'article 35 de la llei d'estrangeria al Congrés, però va fracassar en el primer pas de tramitació —la presa en consideració— per la falta de suport del PP, Vox i Junts. 

Xoc amb les comunitats del PP

El sí entre l'executiu de Sánchez i la formació sobiranista ha desencadenat ja el rebuig en bloc de les comunitats autònomes governades pel PP. Fonts de Génova han informat que tots estos territoris es negaran a admetre menors migrants "si no hi ha capacitat per a allotjar-los amb respecte i garanties" i si l'Estat no posa mitjans ni en finança l'acollida. Des de la cúpula del PP han acusat l'administració estatal de "passar de mercadejar amb lleis a fer-ho amb menors d'edat" i han subratllat que estos xiquets i joves són persones que cal atendre, "no paquets a recepcionar".

Esta nova polèmica pel repartiment dels menors migrants arriba, a més, just l'endemà que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, anunciara que ha pactat un programa polític amb Vox que li permetrà aprovar els pressupostos autonòmics del 2025 i que implica, en la pràctica, assumir els postulats de la ultradreta en matèria de polítiques mediambientals i immigració, vinculant-la amb la inseguretat ciutadana. El mandatari valencià, de fet, ja va fer este dilluns un primer anunci en esta línia: l'autonomia no admetrà "més repartiments d'immigració il·legal" perquè ha "excedit" la capacitat d'acollida. També va exigir a la delegació del govern espanyol que informe sobre la xifra de persones detingudes per pillatge i saquejos després de la dana, així com de la nacionalitat, cosa que suposa marcar-los pel lloc de procedència. Este dimarts, Mazón ha tornat a reafirmar-se en el rebuig a la política migratòria de l'executiu espanyol: "No acceptarem més paranys del govern al dictat dels separatistes", ha escrit en la xarxa social X.

El govern valencià ha tornat a posar la immigració en primera línia del debat polític este dilluns per a marcar diferències amb l'estatal. Dilluns va tornar a carregar molt durament contra la gestió de Pedro Sánchez en la matèria i l'ha acusat de fer "cessions" als "postulats més radicals del separatisme català", en referència al pacte tancat amb Junts per al traspàs de les competències en matèria de migracions a la Generalitat de Catalunya.

Des de Génova defenen que el pacte a la Comunitat Valenciana amb Vox no és racista en matèria d'immigració i és conseqüent amb la postura del PP "subscrita per Alberto Núñez Feijóo i pel president canari, Fernando Clavijo". Han insistit també que "és insolidari" condemnar els menors a estar amuntegats en centres sobresaturats, com també ho és repartir els migrants arribats a les costes espanyoles de manera asimètrica i seguint solament criteris partidistes, han afirmat.