El govern espanyol aprova la llei d'habitatge després de vora un any de desacords interns

El Consell de Ministres aprova aquest dimarts la llei d'habitatge. Tres setmanes després que el PSOE i Unides Podem, els dos partits que integren el govern a Espanya, tancaren un acord per a impulsar la llei d'habitatge, que des de feia quasi un any estava encallada per les diferències entre els socis de la coalició, el text farà un pas més. L'avantprojecte, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, i el Ministeri de Drets Socials com a proponents, es remetrà després al Congrés per a la tramitació parlamentària.

Aquests són els aspectes nous d'aquesta llei:

• Grans propietaris. La llei estableix la regulació del preu del lloguer per als immobles de les persones físiques o jurídiques que tinguen més de 10 immobles urbans d'ús residencial o d'una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d'ús residencial. També pretén limitar els lloguers a les zones considerades tensionades.
• Zona tensionada. La declaració de zona tensionada s'aplicarà en àrees en les quals hi haja "un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge per a la població, en condicions que la facen assequible per al seu accés en el mercat", segons puntualitza el text. La decisió dependrà de les administracions competents, basades en una sèrie de criteris establits en la llei. La declaració de zona tensionada s'aplicarà durant tres anys, encara que es podrà prorrogar anualment seguint el mateix procediment. No obstant això, han de persistir les circumstàncies que van motivar la declaració i justificar mesures per a revertir la situació. El govern podrà desenvolupar un programa específic que l'habilitarà per a buscar fórmules de col·laboració amb el sector privat per a estimular l'oferta, dissenyar mesures encaminades a contindre o reduir els preus, llançar ajudes públiques addicionals al pla estatal d'habitatge i augmentar l'oferta d'habitatge social.
• Beneficis fiscals als xicotets propietaris. Per a promoure la baixada dels preus dels lloguers, la normativa sobre habitatge també concedirà beneficis fiscals als xicotets propietaris, aquells que posseïsquen menys de deu immobles residencials. La bonificació aplicable en l'IRPF serà de fins al 90% si l'amo de l'habitatge decideix baixar la renda del seu inquilí un 5% respecte al contracte anterior. Per als propietaris que lloguen per primera vegada un pis en una zona tensionada a persones d'entre 18 i 35 anys, la bonificació serà del 70%. També es podrà aplicar aquest 70% als que destinen la casa a lloguer social en un preu inferior als programes públics per a persones en vulnerabilitat. I els propietaris que congelen els preus però hagen fet obres de rehabilitació podran aplicar-se una bonificació del 60%. Per a altres casos, la deducció serà del 50%.
• Recàrrec en l'IBI de les vivendes buides. Els ajuntaments també podran aplicar un recàrrec de l'IBI a l'habitatge buit de fins al 150%, com contempla la nova normativa, en un intent d'augmentar l'oferta d'habitatge en el mercat. Si fa més de dos anys que l'habitatge està buit, sense causa justificada, i pertany a un propietari que té quatre o més immobles d'ús residencial, l'increment mínim serà del 50%. Si aquest període s'eleva a tres anys, el recàrrec serà del 100%. A més, contempla la possibilitat d'afegir un recàrrec del 50% més en el cas d'immobles els propietaris dels quals tinguen dos o més pisos en el mateix terme municipal.