El govern espanyol homenatja Miguel Hernández i entrega a la família una declaració de reparació

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, han participat este dimarts de vesprada en un acte d’homenatge al poeta alacantí Miguel Hernández, per a celebrar l’anul·lació del procés judicial i la il·legitimitat dels tribunals franquistes que el condemnaren després del final de la guerra civil. A més, s’ha entregat a Lucía Izquierdo, nora del poeta, una declaració de reparació i reconeixement personal.

La presentació d’esta declaració de reconeixement i reparació estava prevista per al 30 d’octubre, coincidint amb l’aniversari del naixement del poeta el 1910. Es va anul·lar a causa de les inundacions de València del 29 d’octubre.

L’acte, celebrat a l’Ateneu de Madrid, ha sigut organitzat per un grup de seguidors del poeta arribats d’Oriola (Baix Segura) per a assistir a la celebració del Dia de record i homenatge a totes les víctimes del colp militar, la guerra i la dictadura.

“Miguel Hernández és un dels grans poetes, gràcies a la seua tenacitat”, ha destacat Urtasun. I és el “poeta del poble, perquè venia del poble”, ha afegit, abans de destacar que el poeta alacantí encarna el principi que “l’art i la cultura són un dret que tots hem de defendre”.

“Este reconeixement és una forma de revisar el nostre passat i saber qui som, i una forma de fer justícia en el present i alliberar les generacions futures de la llosa de la ignomínia que tants estralls ha provocat al nostre país”, ha assegurat Urtasun.

Este dimarts de matí, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha homenatjat 29 represaliats a qui s’han anul·lat les condemnes imposades durant la Guerra civil i la Dictadura i se’ls ha entregat una declaració de reparació i reconeixement personal.

De vesprada, els seguidors del poeta s’han reunit de nou a l’Ateneu per a celebrar la seua figura, la seua poesia i les seues idees. Així, en l’acte també han participat la nora d’Hernández en representació dels dos nets del poeta, altres familiars i diverses persones d’Oriola que han recordat la seua figura i els problemes que encara persisteixen per a recordar-lo i homenatjar-lo a esta ciutat del Baix Vinalopó.

Uns altres li han rendit homenatge per vídeo, com el cantant Joan Manuel Serrat i l’advocada Cristina Almeida. També les portaveus socialistes en els ajuntaments d’Oriola i Madrid, Carolina Gracia i Reyes Maroto.

Després de la intervenció del secretari d’estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, ha tancat l’acte la ministra Diana Morant. “Hernández perviu i perviurà”, ha destacat sobre el poeta. I l’ha fet partícip del “país que hem creat junts, on cabem tots, inclús els nets i les netes dels que perderen la guerra, que hui fins i tot podem asseure’ns al Consell de Ministres”.

Sánchez anuncia cent actes pels cinquanta anys de la mort de Franco

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat este dimarts de matí que en l’any 2025 se celebraran un centenar d’actes sota el lema “Espanya en llibertat” en el cinquanta aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Sánchez ha assenyalat que també es crearà un alt comissionat i un comité científic d’experts per a articular els actes i col·laborar amb totes les administracions en la seua celebració.

Sánchez ha explicat que estes activitats tenen com a objectiu valorar la gran transformació que ha experimentat Espanya en este mig segle de democràcia i rendir homenatge a totes les persones i “col·lectius” que ho feren possible. Per a este fi, es duran a terme més d’un centenar d’“activitats culturals, esdeveniments de diversa índole, en escoles, carrers i museus” a partir del 8 de gener.

A més, el cap de l’executiu estatal ha celebrat els efectes que té la llei de memòria democràtica des de la seua aprovació fa dos anys, com per exemple, que s’avança “amb pas ferm” en la dissolució de la Fundació Francisco Franco. “Perquè, evidentment, en una democràcia com la nostra no hi ha tirà l’obra del qual mereix ser exaltada”, ha apuntat.

En la mateixa línia, ha dit que gràcies a la llei s’han exhumat més de 5.600 cossos i s’han aconseguit tramitar 637 declaracions de reconeixement i reparació personal. També s’han “resignificat” quinze llocs de memòria “com la vall de Cuelgamuros”, a Madrid, segons ha indicat.

A més, ha subratllat que gràcies a esta norma, “més de 300.000 descendents d’exiliats” podran obtindre la nacionalitat espanyola, “un acte de justícia amb qui foren privats del dret de ser espanyols per culpa de la persecució política”, ha afegit.