El govern espanyol insta les autonomies a corregir les lleis de concòrdia, com demana l'ONU
El ministre de Memòria Democràtica cita Aragó a una reunió bilateral prèvia a un possible recurs en el TC i avisa que farà el mateix amb la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó si aproven les normes sense rectificar
El govern d'Espanya convocarà Aragó a una negociació bilateral, prèvia a un possible recurs en el Tribunal Constitucional, amb l'objectiu d'aconseguir que corregisca la llei de concòrdia autonòmica que ja ha aprovat, seguint el criteri de les Nacions Unides. En un informe conegut este divendres, tres relators de l'organisme internacional conclouen que les normes d'esta matèria que estan tramitant-se en diverses autonomies governades pel PP i Vox, entre les quals hi ha la Comunitat Valenciana, vulneren els drets humans i invisibilitzen les víctimes de la dictadura franquista.
Per això, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha demanat als executius autonòmics interpel·lats per l'ONU que corregisquen les normes esmentades. De moment, el govern estatal posa la lupa en la llei aragonesa per als pròxims passos perquè és l'única en vigor fins a la data, però ha advertit que iniciarà el mateix full de ruta amb la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, si finalment aproven les que, per ara, són proposicions de llei de concòrdia.
El document de l'ONU ha caigut hui com una poalada d'aigua freda a Espanya. Els relators de l'organisme adverteixen que les lleis de concòrdia poden incomplir l’obligació que té l’Estat de “garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans i, davant d'esta situació, fan un toc d’atenció al govern de Pedro Sánchez, perquè intente frenar-les. Les iniciatives legals qüestionades “ordenen la supressió de múltiples entitats, projectes, webs i activitats de memòria històrica sobre les greus violacions de drets humans previstes o creades en compliment de la legislació estatal i autonòmica vigent en la matèria”, alerta l'ONU.
En el cas concret de la llei de concòrdia valenciana, els signants de l'informe retrauen el fet que amplie l'abast temporal per a donar cobertura als fets que van passar des de la Segona República fins al terrorisme etarra i islàmic més recent. A parer de l'ens, això equipara el tractament de les víctimes i “desvirtua l’objectiu" tant de la llei estatal de memòria democràtica del 2022 com de l'autonòmica aprovada el 2017 del Botànic —que és precisament la que quedarà derogada quan s'aprove la nova– "d'atendre les necessitats i drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la Guerra Civil”.
El ministre Torres considera que la resposta de l'ONU a la petició elevada pel govern espanyol suposa “un suport irrefutable" a la postura adoptada "en la defensa de la memòria democràtica i els drets humans” davant del plantejament de les lleis autonòmiques de concòrdia. En un comunicat difós posteriorment, l'expresident canari crida als governs dels tres territoris afectats "a seure's a negociar els textos legislatius" perquè els relators de l'ens asseguren "de manera contundent" que les iniciatives legals en tramitació "van contra els valors de la llei de memòria democràtica estatal, vulneren els drets humans, invisibilitzen les víctimes de greus violacions d'estos drets i vulneren els estàndards internacionals i tractats internacionals subscrits per Espanya".
