El govern espanyol portarà al Constitucional les lleis de concòrdia del PP i Vox a la Comunitat Valenciana i d'altres autonomies

El govern espanyol es prepara per a lliurar una batalla legal contra les lleis de memòria històrica anunciades pels executius bipartits que conformen el PP i Vox en diverses autonomies, incloent-hi la Comunitat Valenciana. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha avançat aquest dilluns que ha encomanat als serveis jurídics del seu departament un informe per a portar al Tribunal Constitucional (TC) les normes autonòmiques en matèria de memòria, que substituiran les actuals i s'anomenaran "de concòrdia", perquè entén que vulneren la normativa estatal que regula la matèria. A més del Consell que presideix Carlos Mazón, han fet moviments en el mateix sentit els governs bipartits d'Aragó i de Castella i Lleó, en què el PP també comparteix coalició amb l'extrema dreta.

El ministre Torres confirma així les intencions que ja va anticipar fa una setmana la ministra de Ciència i nova secretària general del PSPV, Diana Morant, en els micròfons de Les notícies del matí. El full de ruta concret que seguirà el govern espanyol en les pròximes setmanes l'ha detallat en una roda premsa al migdia, tot i que al llarg del matí ha avançat algunes pinzellades en una entrevista en TVE arreplegada per Europa Press.

D'aquesta manera i com a primer pas en l'ofensiva legal del govern espanyol, el Consell de Ministres d'aquest mateix dimarts abordarà l'informe jurídic preparat des de Política Territorial amb conclusions preliminars sobre les lleis aragonesa, castellanolleonesa i valenciana. Serà la base per a interposar el recurs davant de l'òrgan espanyol de garanties constitucionals.

L'expresident canari ha comparegut acompanyat pel secretari d'estat de Política Territorial, el valencià Arcadi España. Ha recordat que, de moment, Aragó és l'única autonomia que ha aprovat —el febrer d'enguany— una llei per a derogar la que hi havia vigent sobre memòria democràtica, que va germinar el 2018 durant el govern socialista de Javier Lambán. Els serveis jurídics del ministeri comandat per Torres entenen que la nova norma vulnera el "dret internacional" i els "drets humans" en assumir els postulats de Vox, perquè "retira qualsevol homenatge als homes i dones que van perdre la vida en els camps de concentració nazis o llocs de memòria", i a més "alça la condemna del franquisme". Tot i això, el govern de Pedro Sánchez es mostra disposat a arribar a acords amb l'executiu autonòmic de Jorge Azcón. Per a això recorreran al mecanisme que preveu l'article 33.2 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, pel qual el convocaran a una comissió bilateral. Si no és possible arribar a cap entesa o si "es neguen" a acudir a la trobada, ha avisat, aleshores el govern espanyol presentarà "automàticament" un recurs d'inconstitucionalitat al TC.

A la Comunitat Valenciana i a Castella i Lleó les normes anunciades pels respectius governs encara no han vist la llum i de moment només es queden en una declaració d'intencions plasmades en proposicions de llei, tot i que les majories parlamentàries de què gaudeixen el PP i Vox en els dos casos deixen pocs dubtes sobre l'aprovació final. Torres ha advertit que si s'aproven en els termes en què s'han formulat actualment, també les elevaran al TC seguint el mateix pla d'acció que a Aragó.

A parer del ministre, les normes plantejades pels governs autonòmics de dretes pretenen posar al mateix nivell els quaranta anys del "totalitarisme i de la dictadura" amb un període de "règim democràtic" com va ser la Segona República. Ha opinat que això és "inadmissible" i "inacceptable" constitucionalment, i per això les recorreran al TC si veuen la llum i no s'obrin a modificar-les. Durant la roda de premsa, Torres ha carregat contra el Partit Popular perquè, "obligat per Vox", intenta "blanquejar la dictadura igualant-la a una etapa democràtica". "I això és impossible, perquè la dictadura va ser fruit d'un colp d'estat militar i una imposició totalitària d'un règim sense llibertat enfront d'una Segona República en què els espanyols i les espanyoles decidien amb el vot qui eren els representants polítics a les Corts", ha argumentat.

El titular estatal de Memòria Democràtica, que ha comparegut amb un tarannà conciliador, ha deixat clar que encapçala un ministeri partidari "de l'acord" en la manera de procedir. "Seiem amb les comunitats autònomes per a dilucidar les qüestions en què no estem en concordança". Però, ha avisat, "si no hi ha acord, anunciem clarament que anirem al Constitucional". En aquest sentit, ha reconegut que li sembla "complicat" poder arribar a un consens amb els governs del PP i Vox, en vista dels continguts de les normes que han impulsat en els respectius territoris. "Hem de ser realistes", ha dit. El ministre també s'ha compromés a assumir tot el que retiren les autonomies en la llei estatal.

Llei valenciana de concòrdia

El 21 de març, els síndics del PP i Vox a les Corts presentaren el projecte de llei de concòrdia, que pretén substituir l'actual de memòria democràtica aprovada pel Botànic i que reconeixerà "tots els actes violents des del 1931". José María Llanos, portaveu del partit d'extrema dreta al Parlament autonòmic, va remarcar que el que es busca és "derogar la memòria històrica" i "l'enfrontament", així com "actualitzar" els "conflictes que hagueren de patir" els avantpassats dels valencians i les valencianes. També se suprimeixen els termes "guerracivilistes". Des del PP defensen que la nova llei "no és restrictiva ni limita", sinó que "amplia" l'anterior. I els dos socis del Consell coincideixen que es manté la reparació de les víctimes, "d'un costat i de l'altre". "No farem com els bàrbars que destruïen tot l'anterior", va puntualitzar Llanos.

El PP defén que vol "ampliar" les víctimes

El portaveu del PP i vicesecretari de Cultura del partit, Borja Sémper, ha recriminat a l'executiu estatal que vulga portar al Tribunal Constitucional aquestes lleis que el que busquen, defenen, és "ampliar" i "eixamplar" la consideració de les víctimes. Després d'assegurar que "per descomptat" que el règim franquista "va ser una dictadura", ha destacat que "afortunadament" la ciutadania espanyola viu en "una democràcia" i va deixar arrere "una època en blanc i negre".

Sémper ha remarcat que aquest dilluns no han dedicat "ni un minut" a aquesta qüestió durant la reunió del comité de direcció del PP que ha presidit Alberto Núñez Feijóo. A més, ha dit que tampoc "ha entés molt bé què és el que anuncia el govern" perquè només s'ha "encarregat un informe" sobre aquesta qüestió que posteriorment s'elevarà al Consell de Ministres.

Vox veu "paradoxal" el recurs anunciat

El portaveu nacional de Vox, José Antonio Fúster, ha titlat aquest dilluns de "paradoxal" el fet que siga el "govern que més ha incomplit la Constitució" el que vulga recórrer davant el TC contra les diferents lleis autonòmiques de concòrdia. "Ens està colant una llei d'amnistia completament inconstitucional, ens va ficar en un estat d'alarma completament inconstitucional i ara ens porta al Tribunal Constitucional per defensar la llibertat d'expressió, la llibertat de pensament i la llibertat d'investigació", ha criticat en una roda de premsa. Fúster, que és diputat en l'Assemblea de Madrid, ha afirmat que ells promouen "la llibertat de consciència per a tots els espanyols" i procuren "la reconciliació" de la ciutadania per mitjà d'aquestes lleis. En aquest sentit, ha deixat clar que a Vox els agradaria "fer més" contra totes les lleis aprovades pel PSOE i els seus socis parlamentaris "que són autènticament totalitàries".