El govern espanyol presenta un pla per frenar els beneficis extraordinaris de les elèctriques

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un pla de xoc per a pal·liar els efectes de la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, que ha disparat el preu de l'energia i la inflació en general. Entre altres mesures, dues que afecten directament els acomiadaments. La primera és que no es podrà acomiadar un treballador o una treballadora al·legant motius que tinguen a veure amb l'encariment de l'energia i tampoc no podran aplicar-ho les empreses que reben ajudes directes. 

El govern prohibirà, tal com va passar durant la pandèmia, qualsevol acomiadament si l'empresa ha aplicat un ERTO. A més, la limitació de la pujada d'un 2% als lloguers s'aplicarà als grans tenidors. Aquesta mesura afectarà unes 175.000 vivendes a Espanya. Els xicotets propietaris hauran de negociar.

D'altra banda, el govern espanyol ha decidit limitar en els contractes bilaterals els guanys de les elèctriques que obtenen beneficis de l'alt preu del gas en el mercat, encara que no l'usen per a produir electricitat. A més, ha vetat els acomiadaments objectius que es basen en l'alt preu de l'energia.

Aquestes són dues de les mesures principals, juntament amb la bonificació als carburants i la limitació de la revisió dels lloguers, incloses en el pla de xoc.

El govern també ha informat que el descompte de cinc cèntims per litre de carburant que inicialment correspon a les petrolieres l'assumirà l'Estat en el cas de les xicotetes gasolineres, és a dir, aquelles amb una facturació inferior a 750 milions d'euros.

La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha confiat que la majoria dels partits polítics, inclòs el PP, donen el suport al decret llei que arreplega el pla i que el Govern no té intenció de tramitar com a projecte de llei, atés que tindrà una vigència limitada de l'1 d'abril al 30 de juny.

A l'espera que Espanya i Portugal presenten una proposta conjunta per a minorar els anomenats "beneficis caiguts del cel" en el mercat majorista d'electricitat de conformitat amb l'excepció ibèrica temporal consentida per Brussel·les, s'ha acordat reduir aquests guanys un 90% en els contractes nous o a renovar en els que se supere el llindar dels 67 euros per megavat hora.

Segons ha explicat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, es tracta d'evitar rendibilitats per a les companyies elèctriques que "estan per damunt del que és raonable" i només poden imputar-se al desorbitat creixement del preu del gas.

A més, es prorroga la prohibició d'incrementar la factura del gas en més d'un 5% per trimestre per als qui tenen contractada la tarifa regulada o TUR. Amb això es pretén controlar l'augment de la factura que paguen prop de 1,5 milions de cases i pimes.

El bo social elèctric s'amplia a 600.000 famílies beneficiàries de l'ingrés mínim vital (IMV) amb contracte de subministrament i es renovarà automàticament en els pròxims dos anys, mantenint els descomptes del 60% per als consumidors vulnerables i del 70% en el cas dels vulnerables greus fins al pròxim 30 de juny.

D'altra banda, l'ICO avalarà altres 10.000 milions en crèdits per a garantir la liquiditat d'empreses i autònoms, que podran sol·licitar-los fins al 31 de desembre del 2022, amb un període de carència de dotze mesos.

També s'han aprovat ajudes directes de 362 milions per al sector de l'agricultura i la ramaderia, 68 milions per al pesquer, 500 milions per a la indústria gran consumidora d'energia i 125 milions per a la indústria amb utilització intensiva de gas, a més dels 450 milions ja previstos per al transport de mercaderies i viatgers.

Els sindicats CCOO i UGT han mostrat el suport a les mesures aprovades, encara que han advertit que són insuficients, segons han exposat en sengles comunicats.