El govern espanyol prorroga la suspensió dels desnonaments fins al 2028
La mesura posa el focus en persones en situació econòmica desfavorida que no poden pagar la hipoteca des que va esclatar la pandèmia
El Consell de Ministres ha acordat este dimarts prorrogar fins al 2028 la suspensió dels desnonaments per a aquelles persones en situació de vulnerabilitat que no puguen pagar la hipoteca. La mesura, de què podrien beneficiar-se unes 30.000 llars segons càlculs del govern espanyol, caducava el 15 de maig i ara s'estendrà fins al mateix dia del 2028, quatre anys més.
El reial decret llei pel qual es renova la paralització dels llançaments sobre l'habitatge habitual per tal de protegir els col·lectius desfavorits té l'origen en la llei de mesures per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, aprovada el 2013 pel govern del PP amb l'objectiu de pal·liar els efectes de la crisi econòmica del 2008. La norma frenava durant dos anys els desnonaments hipotecaris de famílies en situació d'especial risc d'exclusió social. Especialment les nombroses i les monoparentals amb almenys un fill a càrrec. També s'aplicava a nuclis amb menors i algun dels membres en situació de dependència, malaltia o una discapacitat reconeguda igual o superior al 33%; víctimes de violència de gènere i a casos en els quals el deutor hipotecari estiga en l'atur o siga major de seixanta anys.
Des d'aleshores, esta moratòria s'ha prorrogat en diverses ocasions. L'última va obeir a una iniciativa de Podem el maig del 2020, just quan acabava d'esclatar la pandèmia de coronavirus. El nou decret regulador no sols estenia la suspensió del desnonament durant quatre anys, sinó que també ampliava les possibilitats perquè més famílies s'hi pogueren acollir.
Fonts del Ministeri d'Habitatge destaquen que si bé la mesura està destinada a un determinat col·lectiu vulnerable, "l'impacte econòmic general és positiu, ja que la lluita contra l'exclusió social té externalitats positives per al conjunt de la societat en afavorir la seguretat, la pau i la cohesió social, que són factors fonamentals per a afavorir el desenvolupament i el creixement econòmic".
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) considera que la normativa no ha de limitar-se a una senzilla ampliació del marc temporal, sinó que cal buscar una solució definitiva que incloga l'anotació de l'immoble en el Registre de la Propietat per a evitar l'"assetjament immobiliari" i la "indefensió d'aquells que s'hagen pogut acollir a la mesura en contra de nous propietaris que intenten ignorar-la". L'ens també demana la introducció del dret de tanteig i retracte per a persones que, havent-se beneficiat de la mesura, puguen estar en disposició d'adquirir de nou l'habitatge, i també que es done opció a l'administració perquè la compre com a parc públic.
Podem i Sumar reivindiquen la mesura
Entretant, tant Sumar com Podem han reivindicat la iniciativa com a seua al Congrés. "Ens congratulem que el PSOE complisca els compromisos als quals arriba amb nosaltres", ha subratllat el portaveu de la formació morada al Congrés, Javier Sánchez, que considera "fonamental atorgar plena seguretat jurídica als afectats i no deixar cap escletxa perquè cap jutge sense sensibilitat social actue a favor de la banca que desnona". Ha criticat, no obstant això, que s'haja "portat quasi al límit" esta segona pròrroga perquè això ha generat "molt d'estrés i ansietat per no saber què passaria" a moltes famílies, ha explicat.
Per a acabar, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, ha assenyalat que esta és una de les "qüestions que demostren qui és el pulmó que porta la iniciativa política en el govern", en referència a la plataforma que ell mateix integra des del seu partit, Més Madrid. I ha remarcat que el reial decret, "encara sent important, és un pegat".
