El govern espanyol rellança els pressupostos amb l'aprovació de la senda de dèficit

El govern dona un nou impuls als futurs pressupostos del 2025 amb l'intent d'aprovació, per segona vegada, de la senda d'estabilitat, encara que de moment no té garantits els suports per a tirar avant els objectius de dèficit o els comptes. Constitueixen una fita clau per a l'executiu des del punt de vista polític, ja que no s'han aprovat comptes en esta legislatura i enguany està vigent la pròrroga dels del 2023. També des del punt de vista econòmic, perquè els comptes han d'adaptar-se a les noves regles fiscals europees.

El president del govern, Pedro Sánchez; la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la portaveu de l'executiu, Pilar Alegría, han insistit esta setmana que hi haurà pressupostos per a l'any vinent, una afirmació que pretén allunyar el rumor d'una nova pròrroga per falta de suports parlamentaris.

Per a complir esta fita a temps, han d'aprovar una senda d'estabilitat que aconseguisca l'aval de les Corts i elaborar un projecte de pressupostos que entre al Congrés abans de l'octubre, la qual cosa donaria marge suficient per a tramitar-lo abans de final d'any i que entrara en vigor l'1 de gener.

Però la dificultat més gran no serà el calendari, sinó els suports polítics, especialment els de Junts (que ja va tombar la primera senda d'estabilitat), ERC (que vigila amb atenció el compliment dels acords) o Coalició Canària (que amenaça de retirar el suport per la crisi migratòria). D'entrada, el govern assumeix el risc d'un possible rebuig als comptes al Congrés, encara que no es planteja avançar eleccions si això succeeix, com va ocórrer quan van caure els pressupostos per al 1996 i el 2019, els únics antecedents en democràcia.

La senda d'estabilitat, en xifres

La senda d'estabilitat 2025-2027 és un document que fixa els objectius de dèficit i deute, i que serveix de base al pressupost. Podria ser igual a la rebutjada al juliol. A més, arriba amb una mica de retard respecte als trenta dies que dona la llei d'estabilitat per a tornar a enviar-la.

La senda d'estabilitat rebutjada preveia que el dèficit públic baixara al 2,5% del PIB el 2025, al 2,1% el 2026 i a l'1,8% el 2027. Tot, amb unes metes menys estrictes per a comunitats autònomes i ajuntaments que en les estimacions anteriors (–0,1% del PIB i equilibri per a tot el període, respectivament).

La regla de despesa, indicadora fonamental per a les noves regles fiscals europees, quedava fixada en el 3,2% per al 2025, el 3,3% per al 2026 i el 3,4% per al 2027, la qual cosa ajudaria a abaixar el deute públic primer al 103,6% del PIB; després al 101,8%; i, finalment, al 99,7%. 

Esta senda de dèficit es basa en unes previsions de creixement econòmic del 2,4% enguany, el 2,2% el 2025 i el 2% tant el 2026 i com el 2027, un any en què la taxa d'atur cauria per davall del 9%.

Pel que respecta al límit de despesa no financera —o sostre de despesa— per a l'any vinent, se situava en un rècord de 195.353 milions d'euros, un 3,2% més. Una xifra que s'elevava fins als 199.171 milions, perquè incloïa els 3.818 milions de fons europeus.

Pressupostos encara que no s'aproven objectius de dèficit 

Esta senda d'estabilitat que es vota al Congrés, si s'aprova, passarà al Senat. En cas que la cambra alta la rebutge (cosa previsible, donada la majoria absoluta del PP), la cambra baixar podria alçar eixe veto, encara que tot el procés s'allargaria algunes setmanes.

També existeix la possibilitat que, com va ocórrer al juliol, el Congrés tombe la senda d'estabilitat i la torne al govern. Fet que, segons Montero, no impediria la presentació dels comptes: "amb senda o sense senda presentarem pressupostos", va afirmar dimecres al Senat. La vicepresidenta va explicar que en cas de rebuig s'aplicaria la senda vigent, que fixa uns objectius d'estabilitat més estrictes per a comunitats autònomes i ajuntaments que els proposats, però més laxos per a l'Estat, que són els que afecten els pressupostos.

Els futurs pressupostos es coneixeran en les mateixes dates que el primer pla de reequilibri fiscal, ajustat a les noves regles fiscals europees, que ha de presentar-se esta tardor.