El govern espanyol treballa perquè la vacuna d'Hipra entre en el sistema de compra de la UE

El Ministeri de Ciència i Innovació està en negociacions perquè la primera vacuna espanyola contra la covid-19, la que desenvolupa la farmacèutica Hipra, entre en el sistema públic de compra de vacunes que va dissenyar la Unió Europea per tal que puga comercialitzar-se en altres països comunitaris. Ho ha explicat la ministra, Diana Morant, en una entrevista concedida aquest divendres a Les notícies del matí, on ha avançat també que Espanya tindrà condicions més avantatjoses pel que fa a la compra del fàrmac. "El preu d'Hipra serà sobre costos, però Espanya sempre tindrà l'adquisició amb el preu mínim", ha remarcat. 

La valenciana ha assenyalat que la vacuna d'Hipra, actualment en fase III d'assajos clínics, avança a bon ritme, és "més ambiciosa" i naix amb vocació de "millorar" les marques existents perquè pot adaptar-se a les variants que van sorgint eventualment i facilita la logística i el transport. Espanya tindrà garantides les dosis que necessite, ha remarcat Morant. No obstant això, l'aspiració del govern de Pedro Sánchez és que aquest sèrum no es limite només a lluitar contra la pandèmia a Espanya, més prompte que "estiga també en el combat mundial", ha afegit. 

Enfortir el sistema públic i més inversió privada 

La també exalcaldessa de Gandia, que compleix ja huit mesos al capdavant de la cartera de Ciència en l'executiu estatal, ha parlat també sobre la llei de ciència aprovada recentment pel Consell de Ministres, que pretén reformar la de 2011. Segons ha indicat la norma, que actualment està tramitant-se en el Congrés, vol ser un instrument que intentarà solucionar la precarietat i la temporalitat amb què treballen els investigadors espanyols. "Clarament, aquest país li ha fallat a la ciència i aquest deute històric que tenim l'hem de saldar donant més oportunitats de finançament i més drets als científics i a les científiques", ha explicat. 

La ministra ha fet una aposta per la col·laboració publicoprivada per a crear un entorn que afavorisca la investigació a Espanya. D'una banda, ha recalcat la necessitat d'assumir que hi ha un sistema públic de ciència que, igual que el d'educació i el de sanitat, cal reconstruir i enfortir "perquè ens ajude en la transformació i la reindustrializtació" i, en definitiva, en l'exida a la crisi oberta per la pandèmia. 

Espanya ha fallat a la ciència i hem de saldar el deute històric donant més oportunitats de finançament i més drets als científics i a les científiques

L'altra pota seria l'aportació privada, en línia amb l'estratègia que segueixen països com Alemanya o Finlàndia. En aquest sentit, la llei de ciència vol fomentar la inversió privada perquè passe a suposar un 70% del total —en l'actualitat és el 50%—. "Els plans del govern espanyol impliquen arrossegar la iniciativa privada a través dels Plans de Recuperació Econòmica (Perte) perquè Espanya no siga compradora de recerca i innovació, sinó productora i fabricant", ha dit.

"Hem d'entendre que reforçant sistema públic i ajudant la iniciativa privada conjuntament, el que fem és crear un sistema millor i més favorable per a la recerca i la innovació en el nostre país", ha resumit la ministra.