El govern manté que la llei de concòrdia homenatjarà “totes les víctimes” i l’oposició l’acusa de “blanquejar el franquisme”

Una llei “que ret homenatge a les víctimes del franquisme i del terrorisme d’ETA”, com la definia Miguel Barrachina, síndic del PP, i que iguala les víctimes i els culpables, és a dir, una norma que farà que les víctimes “siguen totes víctimes i els culpables, tots culpables”, com des de Vox assenyalava el seu síndic, José María Llanos. És una de les cinc proposicions de llei, la de la concòrdia, que es tramiten aquest dimecres en les Corts. El Parlament valencià acull una jornada de debat intens, perquè està previst abordar cinc canvis legislatius que suposaran les primeres empremtes reformistes del govern de PP i Vox.

En canvi, per a l’oposició es tracta d’una llei que, en paraules de José Muñoz, síndic socialista, “iguala, per primera vegada en la democràcia, els repressors i els represaliats” i “iguala les víctimes de tots els bàndols”. Per a Muñoz, aquesta llei “dignifica i blanqueja el franquisme”.  En la mateixa línia es pronunciava Joan Baldoví, síndic de Compromís, abans de començar el debat a l’hemicicle. Considerava que el mateix nom de la llei, de concòrdia, “és un insult a les persones que van defendre, amb la seua vida, les llibertats i la democràcia”.

Per aquestes raons, els dos grups de l’oposició han anunciat una batalla, al carrer i les institucions, per a tombar aquesta llei que suposarà la derogació de la de memòria democràtica vigent fins ara i que contempla com a “víctimes” tant les de la segona República i les de la Guerra Civil, com les de la dictadura franquista i el terrorisme d’ETA i l’islàmic.

Una altra de les modificacions legislatives que s’aborden a l’hemicicle i que ha generat polèmica és la batejada com a la llei de la llibertat educativa, que suposarà la derogació de la llei de plurilingüisme del 2018, i que, segons defensava el síndic de Vox abans d’iniciar-se el debat, pretén retornar a les famílies la llibertat d’escollir en quina llengua estudien els seus fills. Per al PP, a més de recuperar aquesta llibertat que considerava vulnerada fins ara, la nova legislació és “un salt educatiu” que, a més, comportarà el districte únic que permetrà l’elecció del centre i la gratuïtat de l’educació de zero a tres anys, com enumerava Miguel Barrachina. 

La llei de concòrdia ha sigut la que més polseguera ha alçat en la intervenció de tots els portaveus dels grups parlamentaris. De fet, un dels que l’ha defés enèrgicament ha sigut José María Llanos, qui, fins i tot, culpabilitzava el Botànic d’haver generat la confrontació que ha forçat la llei que es debatia hui.

“Després de la llei d’amnistia del 1977 es va fer creu i ratlla, la reconciliació la vam aconseguir amb la Transició i la democràcia, però el 2017 van impulsar una llei que distingia entre víctimes bones i víctimes no bones. Per tant, amb la llei de concòrdia recuperem l’esperit de concòrdia entre els espanyols”, argumentava José María Llanos.

Un parer ben diferent mostrava Compromís, qui es mostrava disposat, fins i tot, a acudir als tribunals per a aconseguir la derogació d’aquesta i de les altres lleis que es proposaven aquest dimecres al Parlament.

Per a Joan Baldoví, “concòrdia seria que no quedara ni una víctima soterrada a les foses comunes o les cunetes”. A més, per al síndic de la formació taronja, l’impuls a aquesta llei suposa un retorn a “una etapa negra per al poble valencià”, semblant a la que aquests dies es jutja a la Ciutat de la Justícia de València, en una clara referència al cas Erial, en què es dirimeixen les possibles responsabilitats de l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana.

Des de les files socialistes també qualificaven la jornada com a “un dia trist per a la democràcia”, un dia “d’absoluta infàmia”, i José Muñoz anunciava que el seu partit lluitarà “amb totes les armes de la democràcia per a parar les cinc proposicions de llei que es debaten hui a les Corts, especialment la que dignifica el franquisme i blanqueja els repressors”.