De la Gürtel a la moció de censura

El cas Gürtel va començar el 2007. Un exregidor de Majadahonda que havia treballat per a Francisco Correa entrega a la Fiscalia 18 hores de gravacions de converses amb el cap de la trama corrupta. Des d'eixe moment, la investigació judicial busca proves dels delictes. El sumari és el més voluminós en la història de l'Audiència Nacional. 

Dijous passat, el dia 24 de maig, es va conéixer la sentència del cas: l'Audiència Nacional va condemnar 29 dels 37 acusats a 351 anys de presó . I considerava que el PP s'havia lucrat amb la trama i que s'havia finançat amb una caixa B. El Partit Popular es converteix així en el primer partit polític en democràcia condemnat per corrupció.

La primera reacció política rellevant arriba l'endemà. Divendres de matí el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, presenta una moció de censura contra Mariano Rajoy. Sánchez demana que els 350 diputats del Congrés voten amb consciència per a eixir de la crisi institucional, i diu que, si tira avant la moció, formarà un govern del Partit Socialista per a respondre als reptes més importants que reclama el país abans de convocar eleccions. 

Mentre Ciutadans demana eleccions anticipades per a una legislatura que ja està " liquidada", el PP qüestiona, per boca de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, la professionalitat dels magistrats que han redactat la sentència, i assegura que cap membre del PP s'ha lucrat amb la Gürtel. 

No obstant això, els jutges han demostrat que es va crear una gran cadena de favors i retribucions il·legals amb centenars de milions de diners públics en joc. 

És la trama de corrupció vinculada a un partit polític més extensa de la democràcia. Un cas que ha marcat la història recent de la vida política espanyola.