Igualtat es personarà com a acusació en els procediments per delictes d'odi
La vicepresidenta Camarero anuncia un protocol per a atendre menors en situació de risc i situa la violència de génere com una "qüestió prioritària"
La vicepresidenta segona del Consell, Susana Camarero, ha comparegut aquest dimarts en les Corts per a desgranar el full de ruta que seguirà al capdavant de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge en la legislatura que ara comença. L'exdiputada autonòmica del PP ha tornat al faristol del Parlament, ara com a número tres del govern valencià més de vint anys després, amb una intervenció amb molt de contingut i que ha tocat les diverses àrees que abasta la seua macrovicepresidència d'acció social. Entre les principals novetats anunciades destaca que el seu departament es personarà d'ofici com a acusació en els procediments judicials sobre delictes d'odi.
Camarero, amb una llarga trajectòria política en matèria d'igualtat i violència de gènere —va ser ponent de les dues lleis estatals que hi ha al respecte— ha optat per obrir la intervenció precisament amb aquest assumpte. És en aquesta part on ha tractat de desvincular-se més del discurs de Vox, soci en el govern autonòmic, i ha deixat clar que la lluita contra la violència masclista és una "qüestió prioritària" per al Consell bipartit que lidera Carlos Mazón. Així, la vicepresidenta segona ha expressat la "condemna rotunda" als assassinats de cinc dones que acumula la Comunitat Valenciana en 2023 i ha assegurat que l'executiu activarà "totes les ferramentes necessàries" per a ajudar les víctimes i els seus fills i filles a eixir "de l'infern de la violència".
Igualment, ha apostat per revisar i actualitzar el pacte valencià contra la violència de gènere i ha insistit que cal despolititzar aquest assumpte. "Continuar usant el dolor de les víctimes per a obtindre rèdit electoral i polític és no entendre aquest drama i no pensar en les víctimes", ha afirmat, entre crides d'unitat i responsabilitat als partits de l'oposició.
Nou protocol i auditoria dels centres de menors
La gestió dels centres de menors tutelats, un dels assumptes que més polèmica va alçar en l'etapa de Mónica Oltra al capdavant de la Conselleria, ha sigut una altra de les potes clau que han centrat el primer discurs de la successora en les Corts. La nova vicepresidenta del PP ha avançat la posada en marxa d'un protocol d'atenció a menors en situacions vulnerables i en risc amb l'objectiu de crear "entorns segurs" en el sistema de protecció valencià. També s'impulsarà la creació d'un itinerari de formació que beneficiarà més de 250 professionals en els centres tutelats.
"No tolerarem que els nostres menors continuen patint la deixadesa i desídia del govern anterior", ha assegurat Camarero, que ha dit estar "sincerament preocupada" per la gestió que va fer el Botànic en els centres de menors. Després de visitar diversos d'aquests establiments, i amb les queixes del Síndic de Greuges en la mà, la consellera ha dit que impulsarà una auditoria per a veure "què funciona malament i canviar-ho". Avisa que actuaran "amb contundència" perquè no hi haja "irregularitats" en els centres i que la Conselleria estarà "molt vigilant" perquè no tornen a produir-se els "lamentables" fets del passat, en referència a la gestió d'Oltra.
Reptes en dependència, diversitat i salut mental
Amb un to marcadament més moderat que el vicepresident Vicente Barrera, que ha obert la roda de compareixences en la cambra autonòmica, Camarero ha explicat també les propostes que planteja per al sistema de dependència, una altra de les branques pesades de la Conselleria. La responsable dels serveis socials valencians ha criticat que el nou govern ha hagut de demanar ampliacions de crèdit per a poder cobrir els recursos d'aquesta àrea i de la renda valenciana d'inclusió, de 39,5 i 36,4 milions respectivament, perquè l'anterior executiu de Ximo Puig "no les va aprovar quan havia de fer-ho".
Camarero ha criticat la gestió del Botànic i ha insistit que queda "molt per fer" en dependència: "El govern anterior creia que les persones havien de ser rescatades per l'administració, nosaltres pensem que han d'estar acompanyades en les situacions de dificultat", ha subratllat. També ha ddefés una revisió "urgent" i "integral" de la renda valenciana d'inclusió per a "millorar el desenvolupament i aplicació" d'aquesta ferramenta.
D'altra banda, Camarero ha expressat el "compromís ferm" del seu gabinet amb la diversitat LGTBIQ+ i ha recordat que s'ha constituït ja una mesa de coordinació de salut mental amb les conselleries de Sanitat i Educació per a "harmonitzar mesures i actuacions". Així mateix, ha anunciat un pla específic per a previndre els suïcidis entre els menors i una estratègia autonòmica per als trastorns de l'espectre autista.
Més habitatge públic i noves lleis
En matèria d'habitatge, la vicepresidenta s'ha referit al Pla Viu Comunitat Valenciana anunciat recentment per Mazón, que contempla la construcció de 10.000 pisos, la regeneració del parc públic de vivenda i la recuperació de més de 1.600 cases ocupades que pertanyen a la Generalitat. També ha apuntat que l'administració autonòmica donarà suport als joves menors de 35 anys en la compra de la primera vivenda i es reforçaran les ajudes al lloguer.
Finalment, ha anunciat una bateria de noves lleis que pretén impulsar en els pròxims quatre anys: una llei de vivenda per a reforçar la "competència exclusiva" valenciana i reordenar la normativa ja disponible, una llei valenciana de cooperació, una llei de famílies i una llei del tercer sector.
L'oposició carrega per la violència de gènere
Acabada la declaració d'intencions de Camarero, els retrets principals dels partits de l'oposició han vingut a propòsit de la violència de gènere. PSPV i Compromís han coincidit a retraure a la vicepresidenta que compartisca executiu amb un partit "negacionista" com és Vox.
La diputada de la coalició valencianista Verònica Ruiz li ha recordat que "no és moment d'amagar que el masclisme mata" les dones i ha acusat la titular d'Igualtat de ser còmplice, juntament amb el PP, d'haver convertit la Comunitat Valenciana, abans "terra referent en polítiques d'igualtat", en "una autèntica vergonya en matèria de feminisme". Per la seua banda, la diputada Nathalie Torres ha volgut contestar amb una bateria de xifres les crítiques que la vicepresidenta ha llançat sobre la gestió del Botànic en dependència. "Sembla que els últims anys han sigut un desastre. Lamente discrepar, però les dades no li donen la raó", ha apuntat, després de remarcar que els qui "condemnaren a la marginalitat" els serveis socials valencians van ser els governs anteriors del PP.
Des dels socialistes, la parlamentària Rosa Peris ha tret a col·lació el canvi de pancarta institucional que s'ha acordat en les Corts amb els vots de PP i Vox per a condemnar els crims masclistes, amb un nou lema avalat per la ultradreta perquè omet el terme "violència masclista": "El seu grup polític [PP] l'ha deixada penjada de la corda. En lloc de dir-li a la presidenta [de les Corts, Llanos Massó, de Vox] que se sume a la pancarta contra la violència masclista l'han canviada. Han canviat el missatge de la pancarta perquè hi entren els negacionistes, isquem els demòcrates i s'invisibilitze les víctimes".