Indults als presos del 'procés': què en sabem?

Culmina una setmana marcada en la política estatal pel seguit de reaccions a l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en què obria la porta a indultar els dotze líders independentistes catalans condemnats per sedició, malversació i desobediència pel 'procés'.

Divendres, Pablo Casado anunciava que el PP es mobilitzarà "serenament però fermament" contra la mesura de gràcia i promourà una campanya de recollida de signatures contra el que considera un "colp molt dur contra la democràcia".

No és la primera volta que els populars empren aquesta estratègia pública contra d'una iniciativa vinculada a la política catalana. Ja ho va fer fa 15 anys, amb Mariano Rajoy al capdavant, contra la reforma de l'estatut. Un altre escenari que es repeteix: el de la manifestació conjunta que han anunciat PP, Ciutadans i Vox a la plaça de Colón, a Madrid, replicant la imatge que va precedir les eleccions generals del 2019.

També el vicesecretari general i portaveu de Ciutadans, entrevistat divendres en el programa A la Ventura, es pronunciava sobre la concentració convocada a Madrid contra els possibles indults als presos catalans, insistint que “el protagonisme el té la ciutadania”.

Pedro Sánchez manté, però, la postura que va fer pública a començament de setmana, i insisteix en la idoneïtat de la figura de l'indult en favor de la concòrdia i la convivència amb Catalunya, i enfront de la revenja.

Alguns dels que s'han pronunciat a favor de la decisió de l'executiu ha sigut el president Ximo Puig, que ha defensat que "el govern té el dret i l'obligació de pilotar la transició per a recuperar la confiança entre Catalunya i Espanya", i s'ha mostrat tanmateix favorable a revisar les figures penals de sedició i rebel·lió, que als països europeus del nostre entorn contemplen penes significativament inferiors a les Espanyoles.

També la vicepresidenta del govern valencià i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra ha incidit en la idea que "els problemes polítics es resolen en la política".

Però la realitat és que la pressió sobre Sánchez no ha parat de créixer, des que dimecres passat es publicara l'informe del Suprem, en què els magistrats van expressar la seua negativa a l'indult per no trobar-hi motius de justícia, equitat o utilitat pública que el justifiquen. La contundent oposició dels partits de dretes no es va fer esperar, però també s'hi van pronunciar en contra de la mesura barons socialistes, com ara Alfonso Guerra o Felipe González. El PP va atiar el debat el públic dijous en anunciar mocions als 8.000 ajuntaments de l'estat espanyol per a forçar el pronunciament dels representants públics.

L'enrenou que ha destapat el possible i probable perdó dels presos del 'procés' ha reviscolat el record d'altres indults concedits pels diferents governs de l'Estat en la història recent; amb banquers, terroristes, torturadors o jutges com a protagonistes. En els últims 30 anys s'han concedit vora 18.000 indults, i en 232 vegades els beneficiaris estaven condemnats per casos de corrupció. La major part d'aquests indults han sigut concedits quan el PP es trobava al poder, i de fet l'any 2000 va marcar el rècord absolut.

Indult: Què és i quin és el procediment que comporta?

L'indult és una mesura o dret de gràcia que comporta l'eliminació -indult total- o la reducció -indult parcial- d'una pena. Un procediment complex que pot arribar a durar quasi un any i en què participen diversos actors del poder judicial, executiu i, fins i tot, el rei.

Només podran accedir a aquesta mesura persones condemnades amb sentència ferma que estiguen complint condemna o que es troben a la disposició del tribunal sentenciador. La sol·licitud davant el Ministeri de Justícia és el primer pas per a activar el procediment, i aquesta la pot realitzar la persona condemnada, terceres persones en el seu nom o institucions públiques.

El següent pas és la redacció d'informes per part d'institucions judicials i penitenciàries, no vinculants però prescriptius, que valoren les circumstàncies i la idoneïtat de cadascun dels indults -ja que aquests no s'examinen com a causes col·lectives- per tal d'emetre un veredicte. El tribunal sentenciador, en aquest cas el Tribunal Suprem, és una de les institucions que ha d'emetre aquest document, i en cas que la resolució siga desfavorable, l'indult estarà limitat a la reducció de la condemna, i per tant, no podrà ser total.

Després dels informes correspon al govern decidir si es concedeix o no aqueix indult. La resolució haurà de tindre en compte raons d'equitat, justícia o utilitat pública. El magistrat Joaquim Bosch explica que en aquest cas l'executiu podrà fer constar raons de justícia o equitat perquè les condemnes arriben als 13 anys de presó, que són com les de l'homicidi, mentre que en els països europeus del nostre entorn, les penes no superen els 3 anys de presó. A banda, també poden haver-hi raons d'utilitat pública si el govern considera que la mesura pot afavorir la convivència a Catalunya.

Si la resolució és favorable, serà el rei qui signe la concessió de l'indult, i aquest haurà de ser aprovat per un reial decret. Però l'indult també podrà ser recorregut davant la justícia, i partits com Vox, PP i Ciutadans ja han anunciat la seua intenció de fer-ho.