La inèdita resolució del Constitucional marca l'agenda parlamentària del Senat: quins són els pròxims passos

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la tramitació de la reforma amb què el govern espanyol pretenia desencallar la renovació de part dels magistrats que tenen el mandat caducat, inèdita en democràcia, marca aquest dimarts l'agenda del Senat. La iniciativa, inclosa en la proposició de llei dissenyada per la coalició de PSOE i Unides Podem en l'executiu destinada a derogar el delicte de sedició, s'anava a debatre en la comissió de Justícia de la cambra alta. Però en haver tallat el tribunal de garanties el procediment legislatiu, que s'havia començat la setmana passada al Congrés, ja no hi haurà debat ni votació sobre la norma al Senat. Des de les 8:30 hores, la mesa de la cambra de representació territorial ha de decidir com s'acatarà la prohibició del TC i quins seran els passos que han de fer a partir d'ara. 

En acceptar les mesures cautelaríssimes demanades pel PP, el Constitucional ha impedit que es tramiten les dues esmenes aprovades en el Congrés amb la finalitat de reformar les lleis orgàniques del poder judicial i del tribunal de garanties, que volien agilitzar la renovació dels magistrats que es mantenen amb el mandat caducat des de juny. Aquestes esmenes es van incloure en la proposició de llei dissenyada per a derogar la sedició i rebaixar les penes per a la malversació, una iniciativa inclosa en l'orde del dia d'una comissió de justícia que en principi estava convocada per a aquest dimarts a les 9:00 hores. La previsió era que dijous poguera aprovar-se de manera definitiva en el ple.

Ara, falta saber si el Senat opta per extraure del text que va aprovar dijous passat el Congrés dos preceptes i continua la tramitació de la resta de la llei. Seria una mesura sense precedents, com també ho és el fet que el TC ordene frenar la tramitació parlamentària d'una iniciativa legislativa en curs.

En una declaració institucional prop de la mitjanit, el president de la cambra alta, Ander Gil, va deixar clar que l'òrgan no podia fer cap altra cosa que acatar i complir la resolució del Tribunal Constitucional. Tot i això, va assenyalar que la maniobra suposava un "trist punt d'inflexió" en la història recent d'Espanya, ja que s'ha despullat les Corts Generals de la facultat de legislar i comprometre la seua inviolabilitat.

Les controvertides esmenes que el PP va demanar frenar buscaven facilitar la renovació de quatre magistrats del TC amb el mandat caducat, uns nomenaments que a hores d'ara estan bloquejats pels vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Davant la reforma impulsada pel govern espanyol, ara paralitzada, aquests vocals van demanar un ple extraordinari de l'òrgan de govern dels jutges per a procedir als dos nomenaments que li corresponen —els altres dos corresponen a l'executiu estatal— i la reunió està convocada per a aquesta mateixa vesprada.