Ingressos en efectiu, caixes de seguretat i una societat a Luxemburg, les maniobres per a ocultar les comissions d'Assut

En el cim, el promotor Jaime Febrer i Axis, el seu conglomerat d'empreses. I en l'esglaó inferior dues figures clau, la del mediador per a persuadir càrrecs públics municipals i la de l'executor, que donava forma legal a les presumptes irregularitats urbanístiques. Aquest és el model d'actuació de la trama Assut que revela el sumari.

La investigació judicial destaca com el constructor escollia molt bé les seues aliances. A l'Ajuntament de València va persuadir el vicealcalde Alfonso Grau, número dos del govern municipals, com a mediador. I a l'advocat José María Corbín, cunyat Rita Barberá i pare de les tres nebodes de l'exalcaldessa, com el facilitador legal. En el període investigat els casos sota investigació de l'Ajuntament de València ocupen la major part de l'activitat del despatx d'advocats de Corbín.

Per l'expansió d'aquesta fórmula, més enllà de València, Febrer recorre a una estructura similar, ara al voltant de la figura de l'exresponsable jurídic de l'empresa pública Divalterra, l'advocat José Luis Vera, un històric del PSPV-PSOE. Aprofita la seua influència i contactes polítics per a accedir als governs municipals d'altres 40 municipis. Els investigadors consideren Vera la peça clau, com a mediador i facilitador legal, almenys en les operacions urbanístiques sota sospita de Xixona, Burjassot i Benicàssim.

Set milions en comissions i una societat en Luxemburg

La magistrada instructora estima en set milions les comissions que la trama que va pagar pels favors urbanístics: requalificacions de terrenys, permutes ad hoc, modificació de plans generals d'ordenació urbana o la compra de parcel·les a preu de ganga.

El sumari creu que Febrer va comprar una societat a Luxemburg, Exora SARL, a través d'una empresa pantalla per a ocultar beneficis i organitzar els pagaments de favors. El contracte de la societat inclou una clàusula perquè es mantinga en secret la identitat del comprador.

Ingressos en efectiu i caixes de seguretat

Els investigadors pensen que aquesta era la caixa d'estalvis amb què Febrer sufragava corruptes i abonava les comissions, que sovint s'abonaven en diners en efectiu. El vicealcalde de València, Alfonso Grau i el portaveu del grup municipal socialista aquell moment, Rafael Rubio, van contractar caixes de seguretat en sucursals bancàries de la plaça de l'ajuntament en què suposadament depositaven una part dels diners negres. També s'acrediten ingressos mensuals en efectiu no justificats en els seus comptes bancaris, per quantitats inferiors als 3.000 euros, a fi de no activar l'alerta de l'Agència Tributària. 

En el cas de Rubio, es demana documentació bancària per ingressos en efectiu, sovint de 2.000 euros, entre 2005-2013 que sumen més de 200.000 euros, una part en un compte a nom de la seua dona, Amàlia Quintana, i en un altre que comparteix amb la filla.

Transferències als EUA i un compte fracassat a França

En el cas de Grau, les entrades en efectiu sota sospita des de 2005 a 2011 sumen 360.000 euros. Vora 70.000 d'aquests diners es van ingressar en el compte d'una filla, M. Ángeles Grau, que va derivar-los a un compte dels Estats Units, a nom d'aquesta i del seu marit, el nord-americà Kent Lawrence Baker.

De l'altra filla de Grau, Sofia, el sumari acredita que va intentar obrir un compte corrent a una sucursal bancària francesa, que li va denegar l'operació per "aportar documentació falsa sobre l'origen dels diners". La investigació destaca que l'operació va intentar fer-la el 2015, just quan son pare va clausurar la caixa de seguretat que havia obert a Espanya. 

Diners en metàl·lic per a comprar vivendes

La magistrada instructora estima en almenys 728.000 euros l'increment patrimonial no justificat del vicealcalde de València, de qui destaca les abundants aportacions en metàl·lic que Grau per a l'adquisició de diferents immobles. 278.000 euros en mà va entregar per a comprar la seua vivenda actual, al carrer Porta del Mar, després d'haver abonat altres cent mil en metàl·lic per a la compra d'un pis a l'avinguda Ferran el Catòlic.

En una altra derivada del cas, com ja va avançar À Punt, els investigadors veuen indicis que Jaime Febrer també pagara favors sufragant campanyes electorals, mitjançant la contractació d'empreses de publicitat entre d'altres. En el sumari s'acredita aquest modus operandi a Xixona (PP), i estén les sospites als governs de Burjassot i Benicàssim (PSPV-PSOE). La magistrada instructora ha demanat al Tribunal i la Sindicatura de Comptes la informació presentada per ambdues formacions per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2007 i la facturació i la relació de contractades que acreditaren els dos partits.

El PSPV, sospitós de pagar la campanya electoral a Unió Valenciana

Entre les operacions més cridaneres relacionades amb aquesta vessant de cas hi ha la investigació del presumpta contractació per part del PSPV, en temps de Joan Ignasi Pla, d'una campanya de correu de publicitat electoral d'Unió Valenciana, en el presumpte intent d'arrapar vots al PP de Francesc Camps a través de la formació regionalista. Així ho ha declarat durant la instrucció el propietari de Key, una empresa que fins a aquell moment treballava exclusivament amb els socialistes. El testimoni assegura que l'encàrrec li'l va fer Paco Martínez, llavors gerent del PSPV, però la factura, de més de cent mil euros, la va abonar Gigante Edificaciones y Obras, una de les societats de Febrer esguitades en la trama.

No obstant això, la presumpta maniobra va fracassar perquè UV no va entrar a les Corts el 2007 i el PP de Camps va aconseguir la majoria absoluta.