Interior revisarà els criteris per a traure dones del sistema de protecció de violència de génere
Tres de cada quatre víctimes de crims masclistes en 2023 no havien denunciat l'assassí i en el 40% dels casos l'entorn coneixia la situació de maltractament
El Ministeri de l'Interior revisarà els criteris per a desactivar les dones inscrites en el sistema VioGén, de seguiment integral en els casos de violència de gènere. És una de les actuacions que s'executaran a curt termini pel repunt recent de crims masclistes, segons ha anunciat el ministre Fernando Grande-Marlaska aquest dijous, després de mantindre una reunió bilateral amb l'homòloga d'Igualtat, Ana Redondo, i el seu nou equip. La trobada de treball s'ha celebrat d'urgència per a analitzar l'increment d'assassinats de dones a mans de les parelles o exparelles aquest 2023. Fins al 7 de desembre en són 55 i sumen ja sis més que l'any passat a pesar que encara resten tres setmanes perquè acabe l'exercici actual. A més, hi ha un nou cas en investigació a Ourense.
Marlaska ha precisat que, del total de víctimes, només tretze estaven registrades en VioGén: cinc estaven actives i huit més, inactives. Això implica que en el moment de l'assassinat no tenien cap mesura de protecció sobre elles, bé perquè el cas s'haguera arxivat, perquè s'havia absolt l'agressor o perquè se l'havia condemnat i ja havia complit la pena, ha explicat el ministre. Aquests casos descartats preocupen especialment a les autoritats. El titular d'Interior ha aclarit que "en cap cas" es desactiva automàticament una dona del sistema quan acaba el procés judicial "pel simple fet d'arxivar-se el cas o absoldre el suposat agressor”, sinó que cal que confluïsquen unes circumstàncies determinades. Però encara així, Interior canvia des d'ara el protocol i revisarà els criteris d'inactivació dels casos que hi haja oberts en VioGén, amb l'objectiu d'eliminar el risc que això puga comportar per a la dona agredida.
Tot i reconéixer que “no és infal·lible”, el ministre Marlaska ha remarcat el potencial de VioGén com a sistema de protecció de les víctimes de la violència estructural contra les dones. “VioGén salva vides”, ha afirmat. En l'actualitat aquest paraigua cobreix les més de 50.300 dones que hi ha inscrites a tot Espanya, i ho fa a través d'una xarxa de seguretat formada per més de 43.500 servidors públics formats específicament per a prestar ajuda, majoritàriament policies i guàrdia civils.
L'entorn de les víctimes, en la diana
La clau per a poder accedir al sistema, com ha reiterat Marlaska diverses vegades durant la roda de premsa, és la denúncia. Precisament aquest continua sent l'obstacle més difícil de salvar per a les forces i cossos de seguretat. Segons dels crims masclistes relatius a 2023, 42 de les 55 dones assassinades no havia denunciat l'agressor i, per tant, no estaven registrades en VioGén ni tenien actiu cap sistema de protecció. Són tres de cada quatre. I en el 40% dels casos, fins a 22, l'entorn era coneixedor de la situació de maltractament que hi havia en l'àmbit de la parella o exparella, però tampoc havien denunciat.
Per això, des del govern d'Espanya apel·len directament als cercles més propers a les víctimes, siguen familiars, amics o veïns, perquè s'hi impliquen i facen el pas de denunciar. Amb aquest objectiu, la ministra Ana Redondo ha avançat la posada en marxa d'una campanya específica de sensibilització perquè els entorns de les dones víctimes de maltractament siguen proactius en la denúncia. “No se'ls pot posar aquesta doble càrrega a elles, que a més de viure una situació de terror diari tinguen la responsabilitat de denunciar”, ha apuntat la titular d'Igualtat.
Altres de les novetats anunciades després de la trobada a dues bandes entre Interior i Igualtat és la incorporació del Ministeri encapçalat per Redondo a la taula de seguiment permanent que analitza cada mes les situacions de perill per a les dones inscrites en VioGén.
La ministra d'Igualtat ha anticipat, així mateix, un pla que preveu posar en marxa 52 centres de crisi en tot el país, un per cada província. Es finançaran amb fons europeus del programa Next Generation i la idea és que estiguen operatius com a tard d'ací a un any, el 31 de desembre de 2024.
